De Pontons a Londres
La densitat comercial tan baixa de Londres té un preu. De fet, un preu immobiliari. Com que hi ha tan pocs locals en relació a la demanda comercial, arreu de la ciutat els eixos comercials freguen l’ocupació plena. Trobar un local a Londres és complicat, i molt car. Això fa que el comerç independent en molts casos no es pugui permetre un lloguer de totxo. Llavors es torna setmanal i itinerant. A Londres hi ha més de 100 mercats setmanals itinerants. A Barcelona, només 5
A finals del 2023 el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, amb el suport de la Diputació de Barcelona, ens va demanar si podríem fer un informe per analitzar l’oferta comercial de tres municipis de la comarca: Sant Pere de Riudebitlles, El Pla del Penedès, Pontons.
Tots tres municipis sumen gairebé 100 establiments comercials. Sant Pere de Riudebitlles, 58. El Pla del Penedès, 27. Pontons, 9. En total, l’àrea urbana consolidada de tots tres municipis suma 0,7 quilòmetres quadrats. Això vol dir que, de mitjana, hi trobem 120 establiments per quilòmetre quadrat.
Analitzant la composició comercial vam veure que tots tres municipis tenien una presència més elevada de l’hostaleria i el quotidià alimentari, dels serveis comercials en el cas de Sant Pere de Riudebitlles, i una presència simbòlica del no-quotidià: cap botiga de roba ni sabateria, una botiga de làmpades, un basar, una ferreteria, i poca cosa més. Fins aquí, tot força normal, els habitants de tots tres municipis, quan volen comprar articles de no-quotidià, van a Vilafranca del Penedès.
Sorprenentment, entre l’oferta de no-quotidià on trobem carnisseries, fruiteries, pastisseries i forns de pa, no hi ha una peixateria a cap dels tres municipis. Resulta, però, que sí que n’hi ha una, que és itinerant. Uns peixaters de la comarca passen un dia de la setmana amb una camioneta carregada de peix per vendre. És a dir que l’oferta comercial itinerant, sempre independent, omple els buits que deixa, de tant en tant, l’oferta de botigues de totxo.
Aquest escenari recorda Londres, ciutat que hem tingut ocasió d’analitzar recentment per un informe encarregat per la Direcció General de Comerç de la Generalitat. A Londres trobem una de les densitats comercials més baixes d’Europa, al voltant de 140 establiments per quilòmetre quadrat, propers als 142 que trobem al Pla del Penedès, lleugerament per sota dels 166 de Sant Pere de Riudebitlles, i gairebé tres vegades més elevada que a Pontons o Múnic, que tenen una densitat mitjana de 50 establiments per quilòmetre quadrat. Molt lluny dels més de 1.000 establiments per quilòmetre quadrat que trobem a Barcelona, o dels més de 500 que trobem, de mitjana, als municipis catalans de més de 20mil habitants.
Si mirem el nombre d’establiments per habitant, la cosa varia notablement. Tots tres municipis de l’Alt Penedès tenen al voltant de 2 establiments per cada 100 habitants. Londres en té 0,6. La tercera part.
Plena ocupació.
Resumint, l’oferta comercial independent, itinerant o de totxo, és important perquè tapa forats de l’oferta comercial que, altrament, quedaria insatisfeta. Que sigui una oferta itinerant o que sigui una botiga de totxo depèn de factors diversos, com hem vist. Quan la població és dispersa i hi ha poca demanda en una localització concreta, la itinerància pot ser una bona opció. Quan hi ha demanda però el totxo és massa car, la itinerància és forçosa.
