No m’agrada que s’intenti destruir la gent d’una manera il·lícita. Si algú ha fet alguna cosa mal feta, que busquin. Ho practiquen molts partits, inclús ho va practicar la senyora Ada Colau. Coses que poden ser irregularitats administratives les porten per la via penal perquè és la manera d’intentar destruir l’adversari. Jo crec que això és abominable i caldria treure-ho de la política. Crec que amb la senyora de Sánchez s’està intentant fer el mateix. Si hi ha algun error, segur que és administratiu, no penal. Estan fent una cosa molt impresentable. Estic completament en contra d’aquesta manera de fer política. El problema és que no és propietat d’un partit. No és que sigui el PP i els socialistes siguin els bons nens. Tots piquen en la mateixa trampa i això té unes conseqüències funestes per a la política.

És un resultat bastant lògic. L’independentisme va tenir un creixement important amb el procés. Hem d’estar orgullosos del que vam fer encara que no acabés bé. Que un poble sigui capaç de manifestar-se, moure’s i acabar fent el referèndum que vam fer d’una manera pacífica, en el món, passa en pocs llocs. Hem après que no teníem prou força i que la manera d’actuar de l’Estat sobre l’independentisme ha estat d’una duresa total, en ocasions, utilitzant les clavegueres. Com pot ser que amb aquests mètodes el fiscal general de l’Estat no actuï? L’Estat és capaç d’espantar la gent i crear una situació molt difícil de la qual molta gent es desentén. Què passarà? Si no s’arreglen coses importants, i no parlo tant d’arreglar la independència com d’arreglar el grau de dependència, que és insuportable, d’aquí a poc temps tornarem a estar igual. Si tens un conjunt de traspassos però no tens la capacitat financera per donar resposta al creixement de la societat, acabarà passant que hi tornarà a haver mal humor i el senyor Illa es pot trobar fent retallades.

És probable. Jo treballo perquè no ho sigui, però és complicat. El que no té previst el senyor Illa és que el president Puigdemont és molt president Puigdemont.

Que és llest, que se sap moure i utilitzar les escletxes per posar en una situació difícil els que utilitzen mètodes especials. Aquests dies escolto Illa i Sánchez i expliquen unes coses... A mi em sorprèn que no es posin vermells.

Que com pot ser que un que no ha guanyat les eleccions pugui ser... Escolti, però vostès què han fet amb Jaume Collboni? Dient aquestes coses, si tenen la mínima decència política, s’haurien de posar com a mínim vermells.

No, no m’ho imagino, però és una possibilitat. No m’ho imagino perquè crec que el PSC, i el socialisme, tenen molt clar que la seva finalitat no és com funciona la Generalitat, sinó com poden tenir el poder i evitar que Junts per Catalunya vagi endavant. Aquesta és una obsessió dels socialistes. Els interessa poder explicar que ells han barrat el pas a un alcalde independent, que han aconseguit que la Generalitat no demani la independència. Amb això després es passegen per Espanya fent propaganda.

Depèn. Per fer què? El senyor Illa m’hauria de convèncer, que m’expliqués per què vol presidir la Generalitat, per fer què. Entén que per a nosaltres aquest grau de dependència que tenim no és suportable? Que ens ho expliqui.

Sí. Ell ha deixat molt clar que si no és president, no serà diputat. Nosaltres necessitem Puigdemont per liderar el moviment. Què ha passat els últims mesos? A Junts per Catalunya s’ha posat ordre, perquè hi ha unes veus clares i tothom té molt clar qui té l’última paraula. Ha nascut un nou lideratge. N’hi havia diversos i ara hi ha una persona que els unifica. En ocasions hi ha idees diferents, hem jugat a això, que sigui un moviment amb diferents sensibilitats, però cal que n’hi hagi un que sigui un líder clar, i ara en tenim un. Ara el que no podem és perdre aquest líder clar. Jo el que dic al president Puigdemont és que necessitem el seu lideratge. Potser és un sacrifici nou que no li hem de demanar, però jo l’hi demano. Jo vull que el president Puigdemont sigui qui lideri Junts per Catalunya.

No. Jo crec que el senyor Collboni ha pres una decisió equivocada, que és manar amb deu. I la manera de no manar amb deu o de ser-ne més és apropar-se a ERC. ERC no té gaire interès de veure’s involucrat amb el senyor Collboni. ERC havia arribat a un acord amb mi mateix per governar la ciutat i el senyor Collboni ha decidit tenir un govern feble; sap que les possibilitats de sumar en contra d’ell són impossibles i juga a això, però ho perd tot. Tu dius: “Com que ningú pot fer una moció de censura, no hi ha alternativa.” Però jo dic: “Vostè pot aprovar el pressupost, però i l’any que ve?” Aquesta ciutat es pot trobar ficada en un embolic important quan passi la fase de propaganda, de fotos. Estem en una fase que recorda una situació que va acabar amb el declivi dels socialistes a Barcelona, la fase de grans esdeveniments.

La copa Amèrica és important i va bé que la tinguem, hi estic a favor, però crec que no podem estar a favor que es perdi el sentit comú. El que no té sentit és fer una desfilada de Louis Vuitton al Park Güell. Acaben fent enfadar la gent amb una cosa que és positiva per a Barcelona i tots hi hauríem d’estar a favor, felicitar-nos-en.

Perquè ERC no ho vol. A Collboni li encantaria. El que el senyor Collboni no vol és cap acord formal amb Junts, però com que creu que la manera de governar de Junts és la bona, vol prendre amb nosaltres segons quines decisions. Això és com un acudit. Vostè no vol governar amb mi però en canvi sí que vol que jo li aprovi el pressupost i qüestions d’habitatge fer-les amb mi. Vostè està desorientat.

No ho sé, perquè quan tot es basa en la imatge i has decidit convertir això en un estat de propaganda constant, vas a la decadència. Ja ho hem viscut. Quan creus que això s’arregla pujant a un autobús amb Carlinhos Brown, acaba degenerant, i això és el que jo crec que els passarà. Jo no continuaré, però els ho dic a tots: “Escolteu, fem-nos forts, perquè les possibilitats d’explicar un model diferent hi són.” Una ciutat no viu amb un model de grans esdeveniments. Una ciutat no va bé si no es crea capacitat econòmica, i al mateix temps has de fer que, des del punt de vista social, la gent progressi i millori.

La pobresa. Jo crec que la ciutat va relativament bé, però la situació de desigualtats és molt difícil. I hi ha malestar. Quan el senyor Collboni diu que hem de fer un govern de progrés, li pregunto: “Vostè es creu que la senyora Ada Colau ha fet un govern de progrés aquests vuit anys en què ha manat amb ella?” No. Hem anat enrere. El progrés consisteix no només a ser ara amable amb els que Colau hauria anomenat “els poderosos”, sinó a fer que els poderosos entenguin que el que necessitem és fer acció social. I això no és impossible.

Jo crec que més aviat està desmuntant les bestieses; hi ha coses que eren ximpleries. Però ha de ser clar amb el que pensa fer. El senyor Collboni ha estat al govern, ha estat responsable de moltes coses d’aquestes. La mobilitat la portava la gent del PSC. Ara s’adonen que no funcionen i les canvien, però ho volen fer amb els que anomenen “progressistes”. Com ho faran, això, amb Colau? I diuen: “És que ho farem quan aconseguim que Colau se’n vagi.” Això és esperpèntic. No és una manera seriosa de fer funcionar una ciutat. Hem de fer un gran pacte de ciutat per decidir on la volem portar. Si féssim les coses mitjanament bé... La ciutat té unes possibilitats immenses.

Malament, perquè ell vol mantenir la imatge que s’entén amb el que ells consideren que són els progressistes, ERC i els comuns.

No. No van anar mai bé. La gent que em coneix sap que jo estava disposat a fer govern amb el que havia perdut les eleccions, que té el seu mèrit, i ell mai ha volgut. Llavors et diu que en el model de ciutat sí que és veritat que tenim moltes coincidències i ens podríem entendre molt bé. Doncs siguem coherents. Aquest govern de progrés que vol fer, que no veu que no funcionarà?

No ho sé, hem de veure ERC com s’ubica. Ernest Maragall té les seves coses, com jo tinc les meves, però era un senyor de paraula i ens enteníem. De l’Elisenda Alamany no tinc cap motiu per dir que no sigui així, però es troba en una situació en què els socialistes volen salvar la cara amb ERC. Veurem, però nosaltres no farem segons quin paper. Amb ERC la intenció era fer govern amb ells i vam signar un document amb 100 punts. No va ser possible per la jugada del senyor Collboni. Però el senyor Maragall i jo ens vam donar la mà i vam dir que aquesta situació la mantindríem.

Les coses s’han de fer bé. Quan les coses no es fan bé, passa això: s’acaba amb unes sentències l’aplicació de les quals és molt difícil. El que s’ha de procurar és no fer les coses d’una manera tan ideologitzada, perquè les superilles no són un invent de Colau, existeixen abans de Colau. Jo he fet superilles. Però no és el mateix una super-illa que agafar un carrer i convertir-lo en un carrer verd. És fer urbanisme ben fet o mal fet. Quan l’urbanisme és tan ideològic, crea situacions estranyes, contràries al que tu vols fer. Fas un carrer de primera i els del voltant es converteixen en carrers de segona.

Estic a punt.

L’estiu per a mi comença l’1 d’agost. També vaig dir que la meva il·lusió era rebre el president de la Generalitat en el seu retorn a Catalunya. Jo ara estic en un moment en què he de decidir quan plego, però és bastant irrellevant, el que sí que és segur és que jo me n’aniré. Crec que ja he fet tot el que havia de fer. Tenim un grup municipal ordenat, amb gent bona i potent.

Ho han de decidir ells. Una cosa és com es gestiona, tothom sap el meu plantejament de com es gestiona. En Jordi Martí i la Neus Munté són persones que saben com ha de funcionar. I una altra cosa diferent és qui ha de ser la persona que es presenti per ser el futur alcalde de la ciutat de Barcelona, i això ho ha de decidir el partit. No poden trigar gaire a decidir-ho, no pot ser que ho improvisin quan faltin sis mesos, però el que és lògic és anar creant l’estructura per a la decisió de qui serà el successor. Li han de donar temps perquè aquesta persona es consolidi. Quin avantatge tenim? Que de tots els regidors que hi ha en aquest moment, quasi tots poden ser alcaldables. Hem fet un equip de gent molt potent, molts han estat consellers. Han exercit al govern. Cal que hi hagi ordre, una certa unitat, estima entre ells, i crec que això ho hem aconseguit. Quin problema hi pot haver? Si passés el que jo vull, que el president de la Generalitat fos Puigdemont, jo tindria un problema, perquè segurament voldria per a la Generalitat alguna de les persones que jo tinc a l’Ajuntament.