Quan la guerra a Ucraïna compleix aquest dissabte 822 dies des de l’inici de la invasió russa a gran escala del país, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, s’ha mostrat a favor que Kíiv pugui utilitzar les armes subministrades per Occident per atacar territori rus.

En una entrevista difosa aquest divendres al vespre pel setmanari britànic The Economist i recollida per l’agència Efe, el líder l’OTAN empara el dret a la legítima defensa “consagrat en la Carta de l’ONU” la possibilitat que Ucraïna pugui atacar dins del territori rus i assegura que això és “legal”, sempre que es tractin “d’objectius militars i legítims”. Una proposta que podria ser clau pel curs de la guerra, però que no tots els aliats occidentals d’Ucraïna hi estan a favor. Itàlia, per exemple, s’hi ha pronunciat en contra.

Sobre el terreny, les forces del president Vladímir Putin avancen en tots els fronts. L’exèrcit rus ha anunciat aquest dissabte la captura de la localitat d’Arkhanhelske, a la regió de Donetsk, a l’est d’Ucraïna, alhora que ha assegurat que les seves forces avancen en el nou front obert a Khàrkiv, al nord-est del país, després d’haver repel·lit dos contraatacs de les tropes ucraïneses.

En l’àmbit internacional, els sis països de l’OTAN limítrofes amb Rússia –els tres estats bàltics (Lituània, Letònia i Estònia), així com Finlàndia, Noruega i Polònia– han acordat erigir un “mur de drons”, segons recull l’agència Efe, per defensar les seves fronteres contra les “provocacions” de Moscou, un fet inèdit que aixecaria una defensa des de Noruega fins a Polònia.