Cinema

CINEMA

Canes premia l’efectisme i també la poesia

Un jurat, com el de Canes, acos­tuma a com­pon­dre’s de per­so­nes amb cri­te­ris i gus­tos diver­sos. Aquesta obvi­e­tat explica que la Palma d’Or d’aquesta edició s’hagi con­ce­dit a Anora, una comèdia sen­sa­ci­o­na­lista i cri­da­nera del nord-ame­ricà Sean Baker, men­tre que el pres­tigiós Grand Prix ha recai­gut en una pel·lícula sub­til i poètica com All We Ima­gine as Light, amb què la cine­asta hindú Payal Kapa­dia mos­tra amb deli­ca­desa com dones de gene­ra­ci­ons dife­rents, i d’aquí amb visi­ons del món i desit­jos diver­sos, man­te­nen una relació de suport mutu. Pel que fa a Anora, la pro­ta­go­nista és una strip­per que, de manera incom­pren­si­ble, sem­bla fan­ta­si­e­jar amb el fet que el seu “príncep blau” és un jove rus estúpid que, vivint als EUA, la paga per sexe amb els diners del seu pare, un tra­fi­cant d’armes que farà la vida impos­si­ble a la noia en saber que s’ha casat amb el fill a Las Vegas. El film acu­mula esce­nes de sexe de mal gust, moments de cridòria i una comi­ci­tat fàcil que, sens dubte, fun­ci­ona amb efec­ti­vi­tat: la rebuda a Canes va ser espec­ta­cu­lar i s’ha endut la Palma.

Pre­si­dit per Greta Gerwig, la direc­tora de Bar­bie, el jurat (que ha reu­nit cine­as­tes tan dis­pars com Hirokazu Kore-Eda, Omar Sky, Juan Anto­nio Bayona i Nadine Labaki; l’actor Pier­fran­cisco Favino, i les actrius Eva Green, Laly Glads­tone i Ebu Cey­lan) ha tin­gut el detall de dis­tin­gir la finesa del por­tuguès Miguel Gomes per la direcció de Grand Tour, en què, amb imat­ges pròximes al somi­eig, pri­mer narra el viatge pel sud-est asiàtic d’un diplomàtic britànic que, a pri­mers del segle XX, fuig de qui havia de ser la seva esposa i després, fent un con­tra­punt, s’ocupa del que fa la dona a la recerca inútil del seu promès i, de fet, de l’amor.

La resta de pre­mis ho són pel cinema sen­sa­ci­o­na­lista que, com en el cas d’Anora, ha fet forat aquest any. És així que Emília Pérez, el musi­cal de Jac­ques Audi­ard sobre un nar­co­tra­fi­cant mexicà que can­via de sexe, no només s’ha endut el premi del jurat, sinó que les seves pro­ta­go­nis­tes han rebut con­jun­ta­ment el des­ti­nat a la millor inter­pre­tació feme­nina: Zoe Saldaña, Selena Gómez, Adri­ana Paz i l’actriu trans espa­nyola Karla Sofía Gascón. Sem­blava que obtin­dria més reco­nei­xe­ment, però l’iranià Moham­mad Rasu­lof (exi­liat recent­ment del seu país, on va ser con­dem­nat a cinc anys de presó i fue­ta­des per les seves crítiques al règim islàmic) s’ha hagut de con­for­mar amb un premi espe­cial del jurat per La lla­vor de la figuera sagrada, que aborda, a través d’una família, la repressió a les dones ira­ni­a­nes: comença bé, però va car­re­gant les tin­tes. També ha tin­gut premi, pel guió, La substància, en què Cora­lie Far­geat orques­tra un fes­ti­val de sang i vísce­res en un atac a l’objec­tu­a­lit­zació del cos­sos feme­nins en la qual para­do­xal­ment també cau. Final­ment, Jesse Ple­mons, millor actor, és el més nota­ble de Kind of Kind­ness, en què Yor­gos Lant­hi­mos es recrea de nou en la cru­el­tat i el nihi­lisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.