Un dia abans que el Congrés dels Diputats aprovi la llei d’amnistia, el Tribunal de Comptes ha deixat vist per a sentència el cas obert contra 35 ex alts càrrec de l’administració catalana, entre ells l’expresident Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Artur Mas, per un suposat desviament de fons públics per a la celebració del referèndum de l’1-O i l’acció exterior de la Generalitat a favor de la independència entre el 2011 i el 2017. La fiscalia reclama una responsabilitat comptable de 3,2 milions d’euros i Societat Civil Catalana demana una quantitat molt més alta: 4,9 milions.

La consellera responsable del cas, Elena Hernáez Salguero ha dictat una providència en la que dona per tancades les actuacions i després que tant els demandants com els acusats hagin presentat els escrits de conclusions.

Les defenses han insistit que la llei d’amnistia afectarà a aquest procediment i preveu esborrar la “responsabilitat penal, administrativa y també comptable” sobre qualsevol fet vinculat al procés a favor de la independència.

En la causa també hi ha alguns dels líders condemnats pel Suprem i indultats després. A banda de Mas, Puigdemont i Junqueras, altres encausats rellevants són els exconsellers Francesc Homs, Andreu Mas-Colell, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín, Lluís Puig i Neus Munté; exsecretaris generals com Albert Royo, Joaquim Nin, Roger Albinyana, Josep Ginesta o Aleix Villatoro; secretaris de departaments i delegats de la Generalitat a l’estranger com Amadeu Altafaj, Martí Anglada, Andrew Scott o Josep Suàrez Iborra.

En concret, el ministeri públic reclama 2,2 milions d’euros per les despeses d’Exteriors i 883.000 euros per l’1-O. Entre les despeses concretes de l’1-O destaquen 161.000 euros per l’aplicatiu referèndum.cat i l’anomenada ‘crida extra’ per als voluntaris de les meses electorals; 10.800 euros pel disseny de la campanya de registre de residents a l’exterior i 158.000 per la difusió de la campanya; 2.700 euros per la web del Pacte pel referèndum; 62.000 euros per la cartelleria del referèndum; 60.000 euros d’una campanya internacional sobre la imatge de la Generalitat; 83.000 euros per la invitació a grups parlamentaris europeus; 178.000 euros per a un equip d’experts internacionals; 167.000 euros per a observadors internacionals. Les despeses d’Exteriors no es desglossen, però inclouen sobretot les despeses de les delegacions de la Generalitat a l’estranger i del Diplocat.

Les defenses demanen l’arxivament o l’anul·lació del cas, tot qüestionant la legitimitat del procediment i dels mètodes utilitzats, i adduint indefensió. També apunten que els fets han prescrit, perquè han passat més de 5 anys, cosa que la fiscalia rebutja. La defensa de Puigdemont, per exemple, al·lega que no s’han concretat les despeses il·legals autoritzades per cada demandat.

Per altra banda, si s’acaba aprovant la llei d’amnistia és previsible que el gruix dels acusats es puguin beneficiar d’aquesta mesura. De fet, ERC havia demanat suspendre la vista per la previsible aprovació de la llei d’amnistia. A banda d’això, el procediment pot tenir dos nivells de recurs, en un primer moment en una instància superior dins del Tribunal de Comptes i, posteriorment, a la sala tercera del Tribunal Suprem.