política
Aprovada la Llei d’Amnistia
La norma que vol posar fi a la judicialització del procés català tira endavant definitivament amb 177 vots a favor i 172 en contra
Entrarà en vigor un cop publicada al BOE, però els recursos d’alguns jutges poden encallar-la
L’ordre de detenció sobre Puigdemont, entre altres incògnites
Amb els vots a favor del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, Podem, PNB, BNG i Ábalos (177 perquè la diputada de Podem, Martina Velarde, absent per la situació mèdica i greu d’un familiar, no ha pogut votar perquè el reglament no li ha permès fer-ho de forma telemàtica) i 172 en contra (PP, Vox, CC i UPN), el Congrés dels Diputats ha donat llum verda definitivament a la Llei d’Amnistia. Ha estat l’últim pas parlamentari després d’una feixuga tramitació de més de sis mesos que va començar a mitjans de novembre quan el PSOE va registrar en solitari el text després dels pactes d’investidura amb ERC i Junts. Però si el camí fins aquí no ha estat fàcil, amb una campanya ferotge per part de les forces conservadores, especialment del PP i Vox i de l’ala més conservadora del Poder Judicial, el recorregut que espera a la norma a partir d’ara també es preveu ple d’obstacles. En el transcurs del ple, la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso ja ha anunciat un recurs al Constitucional.
La Llei d’Amnistia, de la que es poden beneficiar tots aquells actes relacionats amb el procés per la independència comesos entre l’1 de novembre de 2011 fins el 13 de novembre de 2023 que hagin estat perseguits penalment o per les vies administrativa i comptable, es podrà començar a aplicar un cop publicada al BOE, que no serà immediata i haurà d’esperar com a mínim a la setmana vinent. segons han informat a EFE fonts del govern central
A diferència d’un indult, els jutges han de revisar cas per cas i tenen fins a dos mesos per aplicar-la.
Més enllà dels recursos que alguns partits polítics com el PP presentaran al Tribunal Constitucional, el front judicial és que pot entorpir més l’aplicació de la norma. Primer perquè d’entrada no hi ha consens pel que fa al nombre de represaliats. Des del govern estatal s’ha deixat anar la xifra orientativa de 350 persones mentre que Alerta Solidària eleva el nombre fins a 419, entre els que compta tots els imputats pel cas Tsunami i també els de l’Operació Judes. En el còmput s’han inclòs també els agents de la policia nacional que van intervenir en la repressió durant els actes de protesta per la sentència del procés a Catalunya.
I en segon lloc perquè ja es preveu que els jutges més conservadors siguin reticents a aplicar la norma i presentin qüestions d’inconstitucionalitat al TC o consultes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que pot trigar a contestar uns 2 anys, fet que implicarà que els procediments quedin congelats, sense poder tancar-se, però tampoc es podrà avançar en la investigació.
Aquesta segona opció pot perjudicar els polítics que encara tenen inhabilitacions a càrrec públic en vigor, com és el cas del líder d’ERC Oriol Junqueras o de Jordi Turull, secretari general de Junts.
Durant el debat, Junts i ERC s’han agraït mútuament la feina feta per tirar endavant la llei d’amnistia i han avisat que la independència també arribarà.
“El que està passant aquí és el resultat d’un independentisme unit, una causa que transcendeix les lluites diàries, així som de fortes”, ha proclamat el portaveu d’ERC , Gabriel Rufián.
Per la seva banda, la portaveu de Junts, Miriam Nogueras, ha assegurat que aquesta llei “no és perdó ni clemència” sinó “victòria”, que també s’aconseguirà amb la independència.
Tots dos portaveus han qualificat d’històrica la sessió d’avui al Congrés i han carregat contra els jutges, convençuts que intentaran endarrerir la aplicació de la norma.
Nogueras ha demanat a la Presidència del Congrés que constara al diari de sessions l’agraïment de la seva formació a l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, i al president d’ERC , Oriol Junqueras, entre d’altres.
“S’ha faltat al respecte a tot un poble i havien de reparar-ho. Després d’avui la lluita continua i estem més preparats, hem demostrat que podem vèncer”, ha afirmat la portaveu de Junts.
A més ha carregat contra els “tribunals polititzats” davant els quals s’han assegut els líders del procés i ha advertit que la llei d’amnistia està redactada per superar els filtres del Tribunal de Justícia Europeu.
“No som terroristes, no som delinqüents”, ha reiterat, abans d’assegurar que el que defensa la seva formació és la dignitat i la llibertat.
“Mentre no aconseguim la plena llibertat seguirem lluitant”, ha postil·lat.
“És un dia històric, estem davant la primera derrota del règim del 78”, ha manifestat, per la seva banda, Rufián abans que comencés a donar gràcies a totes les persones involucrades en el procés, de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, els alcaldes i regidors “perseguits per permetre el seu poble votar” i els centenars de persones que van defensar les urnes” amb el seu cos i amb la seva ànima”.
Rufián ha demanat ser realistes perquè l’aprovació de la llei “no és un punt final” i encara queda la seva aplicació per part dels jutges.
