“Junts em va voler apartar oferint-me un càrrec”

Vaig dema­nar anar de número dos i se’m posava al tres o al qua­tre. Creia que amb l’experiència que tenia de vuit anys tre­ba­llant per al poble em merei­xia més. Em vaig tro­bar amb la porta tan­cada de Junts i l’expulsió d’una reunió. No em volia que­dar amb els braços ple­gats, m’agrada tre­ba­llar per al muni­cipi i vaig fer una aposta, amb la màxima trans­parència.

Em vaig aga­far una set­mana per pen­sar què feia i fer un temp­teig per si veia pos­si­bi­li­tats de mun­tar una can­di­da­tura. Vaig tro­bar sis per­so­nes que em van dir que hi serien si jo anava al davant i vaig deci­dir fer una agru­pació elec­tors, i així va començar l’embo­lic.

Vaig rebre mol­tes pres­si­ons de Junts, també a escala naci­o­nal, amb men­ti­des i ofer­tes econòmiques perquè m’apartés.

Sí, em van ofe­rir un càrrec de con­fiança que vaig rebut­jar. A part, vaig haver de sen­tir-me que s’havien for­mat qua­tre can­di­da­tu­res, que ens faríem mal, que ens hauríem d’enten­dre per for­mar govern... Vaig dir que em dei­xes­sin estar, que em dei­xes­sin tran­quil, que el poble ja deci­di­ria què volia.

Sí, tot va ser molt intens, fins i tot va venir en Jordi Turull a veure’m per convèncer-me d’ajun­tar les dues can­di­da­tu­res en un moment en què ja es veien per­de­dors. Va insis­tir que no tenia experiència, que em faria mal, que ens havien d’ajun­tar ofe­rint-me anar al Con­sell Comar­cal o a la Dipu­tació. I li vaig dir que no, que si se m’hagués escol­tat abans, les coses podien haver can­viat. Jo feia temps que avi­sava que la can­di­da­tura de Junts no aca­bava d’agra­dar, i ningú m’escol­tava.

Sí, són aque­lles caram­bo­les que pas­sen. Nosal­tres vam ser els pri­mers sor­pre­sos, perquè mai una agru­pació d’elec­tors no havia entrat al Con­sell. Donem suport a Junts al Con­sell, perquè hi ha en Santi Rei­xach a la pre­sidència. En Santi va ser una de les úniques per­so­nes que van mediar, amb la seva humi­li­tat i bon fer, perquè a les Pla­nes no hi hagués aquesta tren­ca­dissa.

Hem recu­pe­rat una sub­venció de camins de 140.000 euros que s’havia per­dut per millo­rar la car­re­tera de Cogolls, i tenim l’acom­pa­nya­ment d’en Santi en totes les admi­nis­tra­ci­ons.

És bo, tot i que hi ha pro­jec­tes que ens hau­ria agra­dat exe­cu­tar, però hem de ser cons­ci­ents d’on venim. En ter­mes mèdics, estàvem a la uni­tat de crítics, i ara estem a la de semicrítics, con­ti­nuem tenint un deute bas­tant impor­tant, de més d’1.150.000 euros, i això ens per­met només fer peti­tes acci­ons de man­te­ni­ment o del dia a dia, o les que ens venen sub­ven­ci­o­na­des.

Hem millo­rat una mica; el maig pas­sat teníem un deute d’1.284.000 euros i pagàvem a dos-cents trenta-vuit dies i, ara, paguem entre trenta i qua­ranta dies. Per tant, hem de fer encara un esforç per posar-nos al dia quant a ter­mi­nis de paga­ment i eixu­gar el deute. Hi va haver un temps en què es va esti­rar més el braç que la màniga. La situ­ació és aquesta, i amb la màxima trans­parència pos­si­ble hem d’expli­car als veïns d’on venim i cap a on volem anar.

Som par­ti­da­ris de man­te­nir les coses que fun­ci­o­nen bé. Nosal­tres hem tren­cat la línia d’abans en coses que no s’enfo­ca­ven bé, com la política turística, que ha fet venir molta gent però no tenia en compte els veïns. Això és el que ens van tras­lla­dar quan vam fer el porta a porta.

Cui­dant les per­so­nes i el dia a dia. Estem impul­sant un grup de cui­da­do­res, un curs de cuina cata­lana, un de català, acci­ons per als qui viuen sols.

Volem impul­sar un nou canvi en la jar­di­ne­ria que començarem al parc de la Vedruna, també del mobi­li­ari urbà, volem que les pla­ces recu­pe­rin vida, aju­dar els comerços pel moment difícil que pas­sen a causa de la com­petència d’inter­net i de les grans superfícies.

Els pro­jec­tes més grans són el camp de fut­bol de gespa arti­fi­cial i cons­truir un cen­tre de ser­veis per a la gent gran. No ho des­car­tem, i estem explo­rant altres pos­si­bi­li­tats de finançament que no siguin els fons pro­pis. Estem pen­dents, però, del pla de sane­ja­ment. Estem tre­ba­llant per millo­rar la xarxa d’aigua i evi­tar les fui­tes que tenim ara, amb un pla plu­ri­a­nual de més de 2 mili­ons que superarà aquesta legis­la­tura.