Les empre­ses de fragàncies s’hi juguen molt quan tre­uen un per­fum nou. En el procés d’ela­bo­ració, hi inter­ve­nen tres per­fils pro­fes­si­o­nals: un expert en màrque­ting, un per­fu­mista i un ava­lu­a­dor. Aquest últim s’ha con­ver­tit en l’espe­ci­a­lista clau en el procés de cre­ació, perquè ha de coor­di­nar les fun­ci­ons cre­a­ti­ves del per­fu­mista amb el màrque­ting, és a dir, que la fragància s’ajusti a les neces­si­tats que espe­ren els cli­ents. “Han d’enten­dre el sig­ni­fi­cat de les notes olfac­ti­ves dels per­fums i saber-ho comu­ni­car en el ter­reny del màrque­ting per ven­dre, però també en for­mat químic”, explica la per­fu­mista San­dra Iru­ela, que impar­teix les clas­ses teòriques i pràcti­ques de la pri­mera for­mació reglada per la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. “El con­cepte fresc pot ser molt ambigu dins la per­fu­me­ria, perquè pot ser un cítric o una nota de pi o de mar”, asse­nyala la per­fu­mista sobre una feina que “posa nom i cognoms” a les olors perquè el per­fu­mista pugui afi­nar el con­cepte que es busca i tra­duir-lo en molècules que li donin la fragància exacta.

Sense aquesta figura podria pas­sar que un per­fum ela­bo­rat per un gran per­fu­mista acabés pas­sant des­a­per­ce­but perquè no és el que es bus­cava en el mer­cat. Les empre­ses de fragàncies con­fien en els ava­lu­a­dors perquè es coor­di­nin amb el procés d’ela­bo­ració dins del labo­ra­tori i les tendències del depar­ta­ment de màrque­ting. No és sem­pre una feina fàcil, explica Iru­ela sobre un ves­sant més “intern” per des­co­brir les matèries pri­me­res amb què s’ela­bo­ren els per­fums i com es “mou el mer­cat” per guiar els per­fu­mis­tes en el procés cre­a­tiu.

Durant aquests pri­mers mesos del curs, una vin­tena d’alum­nes –la mei­tat dels quals, de països lla­ti­no­a­me­ri­cans– han rebut for­mació sobre la indústria del per­fum i els seus pro­ces­sos cre­a­tius i d’inno­vació, sobre com es poden millo­rar pro­duc­tes i sobre el procés comer­cial. En les ses­si­ons pràcti­ques que s’estan fent aquests dies a la Facul­tat de Farmàcia de la UB, apre­nen a reconèixer totes les matèries pri­me­res que for­men un per­fum i com es creen. L’Erika és una de les alum­nes i ha vin­gut des de Ciu­tat de Mèxic, on diri­geix una empresa de cosmètica i té interès a for­mar-se per “inno­var” ela­bo­rant el seu per­fum cor­po­ra­tiu. Reco­neix que ha de con­ti­nuar “entre­nant-se” per reconèixer les 55 matèries pri­me­res més repre­sen­ta­ti­ves a l’hora de crear per­fums que els ense­nyen al labo­ra­tori. “És interes­sant i alhora molt com­pli­cat el voca­bu­lari per reconèixer i posar nom a les olors”, diu con­vençuda que hi ha un do innat en les per­so­nes, però que també es pot “edu­car” per tenir més “memòria olfac­tiva”. Té clar que la fragància que aca­barà fent tard o d’hora per a la seva empresa tindrà ele­ments cítrics i que, venint de Mèxic, la llima hi pre­do­mi­narà. “Les matèries pri­me­res com els olis essen­ci­als són molt més cares i no les venen en peti­tes quan­ti­tats al meu país”, explica l’Erika, que fins ara no ho ha tin­gut fàcil per obrir-se camí en el món de la per­fu­me­ria.

“Has de tenir una sen­si­bi­li­tat espe­cial o ser un apas­si­o­nat d’aquest món”, defensa San­dra Iru­ela, que explica que no totes les notes olfac­ti­ves s’iden­ti­fi­quen fàcil­ment. Posa com a exem­ple el pàtxuli: “Tots n’hem sen­tit a par­lar, però no se sap d’on s’obté ni l’olor que fa.” Els alum­nes apre­nen al labo­ra­tori a fer els acords, que són la bar­reja de les matèries pri­me­res, i aca­ba­ran fent un per­fum quan aca­bin el curs.

“Per ser per­fu­mis­tes, neces­si­ta­rien anys d’experiència i molta pràctica; per a ells és com una ini­ci­ació”, explica la res­pon­sa­ble del curs que a través de la UB ator­garà el títol de post­grau del curs supe­rior uni­ver­si­tari en ciència i tec­no­lo­gia del per­fum. Ni a Cata­lu­nya ni a l’Estat espa­nyol exis­tei­xen títols uni­ver­si­ta­ris en aquest àmbit. Per a molts, l’opció és fer ciències químiques i, després, anar a una escola pri­vada. A França, sí que hi ha dues ins­ti­tu­ci­ons amb reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal per for­mar per­fu­mis­tes: l’una, a París; l’altra, a Grassa, on va estu­diar la per­fu­mista de Vilas­sar de Mar després de lli­cen­ciar-se en ciències químiques.

Gràcies a l’acord amb la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, aquests estu­dis d’ava­lu­a­dor de per­fu­mis­tes tin­dran homo­lo­gació uni­ver­sitària. “Sem­pre he vol­gut demo­cra­tit­zar aquest món, que és molt tan­cat i secret”, explica Iru­ela, que fa prop de vint anys que impar­teix for­mació a través de la seva escola en línia i com a cre­a­dora de San­dir, des d’on dis­se­nya fragàncies i asses­sora empre­ses. “Com pot ser que una indústria tan potent no tin­gui for­mació?”, es pre­gunta la per­fu­mista, que té alum­nes escam­pats per tot el món.

San­dir ha tre­ba­llat en el màrque­ting olfac­tiu de mul­ti­na­ci­o­nals com Ikea i de la seva exper­tesa han sor­tit les olors dels hotels Núñez y Navarro i de les boti­gues de la com­pa­nyia de moda Tuc Tuc, entre altres pro­jec­tes. Del seu olfacte han sor­tit per­fums d’artis­tes com ara David Bis­bal i la model i pre­sen­ta­dora Eva González.