Política

Pep Berga

Alcalde d’Olot (Junts)

“M’hi haurien d’insistir molt; vuit anys està molt bé”

“És bo tenir idees i cares noves, però crec que tampoc s’ha de tancar definitivament cap debat fins que no faltin uns mesos”

“La variant nord és una obra molt important per a la mobilitat d’Olot i les Preses, i no pot esperar més”

El creixement en habitants no ha vingut acompanyat d’un de semblant en habitatges Estem molt contents del pacte de govern amb ERC. No hi ha hagut cap situació de crisi ni s’ha posat mai en risc
L’Espai Cràter ha dinamitzat l’hostaleria, la restauració, el comerç... Ha estat un revulsiu

Pep Berga no tanca la porta a repe­tir i n’explica les raons en aquesta entre­vista. L’alcalde hi ana­litza també l’estat de salut del pacte de govern amb ERC i explica l’última hora del pro­jecte històric de la vari­ant nord.

Vostè va anun­ciar que es pre­sen­tava per última vegada. Com es pre­para el seu relleu?
Les coses no s’han de donar mai per tan­ca­des. Una cosa és que em pre­senti i digui que m’agra­da­ria fer vuit anys i donar el relleu a un altre, però l’altra és que es tracta d’una dis­cussió que s’ha de tenir en l’últim any i, a més, és una decisió que no es pren indi­vi­du­al­ment, sinó en un grup. Ara som al prin­cipi del man­dat; d’aquí a dos anys serà el moment de començar a par­lar de l’alter­na­tiva en cas que deci­deixi tan­car la meva etapa política.
Què podria fer-li replan­te­jar la con­tinuïtat?
M’apas­si­ona ser alcalde, m’hi dedico en cos i ànima i he pres la decisió de tre­ba­llar només per a la ciu­tat. M’hi hau­rien d’insis­tir molt, perquè penso que vuit anys està molt bé, que és bo per a la ciu­tat tenir idees noves i cares noves, però crec que tam­poc s’ha de tan­car defi­ni­ti­va­ment cap debat.
El pacte de govern amb ERC té bona salut?
Sí, molt bona salut. Des del pri­mer moment ens hem entès molt bé. T’obli­des que som dos par­tits dife­rents; fun­ci­o­nem com a grup, amb un equip molt moti­vat i pre­pa­rat.
La pri­o­ri­tat va ser un govern clara­ment inde­pen­den­tista?
Les pri­o­ri­tats can­vien en cada moment, perquè la política naci­o­nal ha estat molt con­vulsa els últims anys. Vam pen­sar que calia tenir en compte que, a Olot, hi ha un nom­bre molt alt de votants inde­pen­den­tis­tes i la pri­mera opció que havíem d’explo­rar era amb un altre grup que com­partís aquest prin­cipi naci­o­nal. A més, va fun­ci­o­nar molt bé perquè hi havia molt poques dis­crepàncies pro­gramàtiques.
Ja tenen el pla de govern?
Està fet. L’hem expli­cat als grups de l’opo­sició i el seguim des de fa temps. Ara estem tre­ba­llant en una apli­cació informàtica que per­metrà a qual­se­vol ciu­tadà con­sul­tar les acci­ons a les quals ens hem com­promès i el per­cen­tatge d’exe­cució.
Vox està al con­sis­tori i Aliança Cata­lana ha estat ter­cera força a Olot en les últi­mes elec­ci­ons al Par­la­ment. Què en pensa?
És una dinàmica que no és local, sinó euro­pea, i l’hem d’escol­tar. Les per­so­nes no es tor­nen d’ultra­dreta d’un dia per l’altre, sinó que tro­ben uns par­tits que par­len d’uns temes que els altres han evi­tat i, per tant, hem de fer ple­gats una reflexió sobre com hem d’abor­dar aques­tes pre­o­cu­pa­ci­ons.
El seu model de ciu­tat es fona­menta en la pro­moció econòmica, en què la indústria té un pes específic molt relle­vant. És el seu cinquè any a l’alcal­dia. Ana­litzi com els ha fun­ci­o­nat.
És veri­tat que hem donat molta importància a la pro­moció econòmica. Inten­tem apro­fi­tar totes les opor­tu­ni­tats, no només les del sec­tor indus­trial, que és veri­tat que té una presència molt impor­tant i és el que ens garan­teix més riquesa. Però tot això sense renun­ciar a tenir turisme deses­ta­ci­o­na­lit­zat, un comerç de qua­li­tat i altres ves­sants de l’acti­vi­tat econòmica.
La indústria ha atret molta mà d’obra forana. Vostès han recla­mat en mol­tes oca­si­ons als indus­tri­als que millo­rin les con­di­ci­ons labo­rals dels tre­ba­lla­dors. S’ha avançat en aquest sen­tit?
La neces­si­tat de mà d’obra és una tònica gene­ral al país. Ciu­tats del nos­tre entorn són també ciu­tats recep­to­res de per­so­nes vin­gu­des a bus­car noves opor­tu­ni­tats, i és un feno­men que tenen en la mateixa pro­porció. Sen­zi­lla­ment, ens hi hem d’adap­tar, perquè és mà d’obra que neces­si­tem, sense que això influ­eixi en la qua­li­tat dels ser­veis. És un dels rep­tes que tenim, com totes les ciu­tats que ens tro­bem en aquesta situ­ació.
La falta d’habi­tatge és molt punyent a Olot. El mer­cat va escàs. Què en pensa?
Si la ciu­tat creix, és lògic que es neces­si­tin més habi­tat­ges i, mol­tes vega­des, les ciu­tats crei­xen més ràpida­ment que la capa­ci­tat de la soci­e­tat per gene­rar-ne. Podem fer deter­mi­na­des pro­mo­ci­ons, però se’n neces­sita molt més, i és la ini­ci­a­tiva pri­vada qui deci­deix cons­truir o fer pisos de llo­guer. Per des­comp­tat que en fal­ten.
Vostè va picar el crostó als jut­ges pel tema de les ocu­pa­ci­ons.
Sí, perquè les ocu­pa­ci­ons que estan empa­ra­des per deter­mi­na­des lleis i nor­mes que per­me­ten que ocu­pis un habi­tatge i t’hi que­dis fins que un jutge digui el con­trari ens han por­tat molts pro­ble­mes, sobre­tot si van acom­pa­nya­des d’inci­visme i situ­a­ci­ons con­flic­ti­ves amb els veïns. Als veïns els costa enten­dre que ningú pugui fer res per evi­tar l’inci­visme d’unes per­so­nes que ocu­pen un habi­tatge, es con­nec­ten il·legal­ment a la llum i l’aigua, fan fes­tes de nit...
El nucli antic, ara sí?
S’ha de fer enten­dre que cal actuar en una part més petita del que a vega­des pen­sem. Hi ha la zona de Sant Rafael, el Firal, part de Sant Fran­cesc, la roda­lia de la plaça del Mer­cat, on tot està molt arre­glat. Ens que­den unes illes entre la plaça Major i la del Carme i el car­rer dels Sas­tres, que dema­nen una direcció per part de l’Ajun­ta­ment per acon­se­guir que es rege­ne­rin. Dic això perquè les fin­ques indi­vi­du­als són molt peti­tes i, amb les nor­mes d’edi­fi­ca­bi­li­tat, es fa difícil inver­tir-hi i que la inversió tin­gui un retorn.
En què con­sis­teix aquesta direcció?
Cal un acom­pa­nya­ment per posar d’acord dife­rents pro­pi­e­ta­ris. Els metres qua­drats que té el pro­pi­e­tari en una finca ver­ti­cal de 60 metres qua­drats per planta doncs pot­ser els ha de com­par­tir amb tres més per fer pos­si­ble una edi­fi­cació amb un únic ascen­sor.
Com el duran a terme, aquest acom­pa­nya­ment?
Al cap­da­vant d’aquest pro­jecte de rege­ne­ració, hi tenim Itziar González, una arqui­tecta que ha estat al cap­da­vant de pro­ces­sos simi­lars arreu de Cata­lu­nya. Con­fiem en ella, ens hem de posar d’acord per actuar en una illa ja iden­ti­fi­cada i, quan la tin­guem rege­ne­rada, ha de ser­vir d’exem­ple per donar con­tinuïtat a d’altres.
Amb el nou Espai Cràter, Olot ja és la capi­tal dels vol­cans?
És veri­tat que Olot està envol­tada de parc natu­ral i la gent ja la iden­ti­fica amb el pai­satge, i allò més iden­ti­fi­ca­tiu d’aquest pai­satge són els vol­cans. L’Espai Cràter ens ha sor­tit molt bé, és molt atrac­tiu i, en dos anys, ja l’han visi­tat més de 100.000 per­so­nes, que són mol­tes. La veri­tat és que ha fun­ci­o­nat com un pol d’atracció i ha dina­mit­zat la res­tau­ració, l’hos­ta­le­ria, el comerç... Ha estat un revul­siu. És un espai molt dinàmic on cada dia pas­sen coses.
Una polèmica recent, el Mor­rot.
És un pla par­cial que dibui­xen i recu­llen els plans gene­rals urbanístics del 2003 i el 1986 i, fins i tot, un d’abans del 1970. Hem encar­re­gat un estudi de com es podria desen­vo­lu­par, hem dema­nat els infor­mes cor­res­po­nents, ho vam ense­nyar als veïns i, quan ho tin­guem tot, ho tor­na­rem a por­tar als veïns.
I si l’opo­sició per­sis­teix?
En cas que es con­si­deri que la sen­si­bi­li­tat del 2024 ha can­viat molt res­pecte al pla del 2003, ho dei­xa­rem per a quan s’hagi de fer el pro­per POUM per si s’ha de can­viar algun límit. Tenim temps per fer les coses bé.
Mon­to­li­vet, una altra polèmica.
Els veïns ens van dema­nar un pro­jecte per reno­var els ser­veis. És un barri com­plex, amb més de 26.000 metres qua­drats d’espai públic, i ens han dema­nat fer un procés de par­ti­ci­pació més pro­fund del que ja s’ha fet, i es farà.
Vostè es va quei­xar perquè els veïns duien aques­tes polèmiques al ple. Per què?
Perquè el ple és un espai en què es deci­dei­xen coses impor­tants que prèvia­ment figu­ren en l’ordre del dia i els que hi inter­ve­nen han de poder tenir la docu­men­tació pre­pa­rada. No podem con­ver­tir-lo en un espai en què qual­se­vol pugui venir a par­lar de qual­se­vol cosa sense haver-ne avi­sat. I això és una cosa a la qual pot­ser ens hem acos­tu­mat massa, quan hi ha mol­tes altres vies per mos­trar rebuig o per pro­tes­tar. No cal dir que estem oberts a rebre tot­hom qui vul­gui par­lar.
Vostè va dir que hi ha par­tits que ho ins­tru­men­ta­lit­zen.
I ho man­tinc. Mol­tes d’aques­tes pro­tes­tes han vin­gut pro­mo­gu­des per deter­mi­nats grups polítics. Això va començar en el man­dat ante­rior i ha arri­bat el moment de posar-hi fre.
La vari­ant, ara sí?
Tenim el com­promís que, pels volts de Nadal o, a tot esti­rar, a prin­ci­pis de l’any vinent, tin­drem el pro­jecte exe­cu­tiu. Ara ja no hi ha excu­ses i la Gene­ra­li­tat hi ha de des­ti­nar els diners que fan falta per enge­gar l’obra. Quant es tri­garà? No ho sé. Dependrà de si es fa a tros­sets o hi posen màquina a banda i banda. És una obra molt impor­tant per a la mobi­li­tat d’Olot i les Pre­ses, i no pot espe­rar més.
Com pot afec­tar la for­mació d’un nou govern?
Hi ha molt de com­promís amb tots els par­tits amb pos­si­bi­li­tats de gover­nar.
Què en pensa, d’un tren tram Olot-Girona?
Em sem­bla bé. És una llàstima que el 1969 perdéssim el tren. És un mitjà de trans­port molt més sos­te­ni­ble que el cotxe, però, ara, ate­nent als requi­sits de res­pecte al medi ambi­ent, es fa molt difícil fer una obra d’aquest tipus. Crec que ara no tenim el volum de gent per fer-lo sos­te­ni­ble, però, com a ciu­tat, no hi hem de renun­ciar mai.
És difícil, des del punt de vista dels ser­veis, exer­cir la capi­ta­li­tat de la comarca?
És el paper que ens toca fer. Olot és al cen­tre, hi ha molta equi­distància amb la resta de pobles i és lògic que deter­mi­nats ser­veis siguin a la nos­tra ciu­tat, com el Tea­tre Prin­ci­pal, l’escola de música, deter­mi­na­des ins­tal·laci­ons espor­ti­ves... Som una ciu­tat molt unida amb la nos­tra corona imme­di­ata, però també ens venen de pobles que ens que­den més lluny.
Què vol­dria dir que no li hagi pre­gun­tat?
Doncs que hem fet mol­tes coses en un any: la pro­moció de pisos a Sant Cristòfor i les obres del CAP de Sant Miquel, actu­a­ci­ons de segu­re­tat a la plaça de braus, la recu­pe­ració de La Car­bo­nera, com­pe­ti­ci­ons inter­na­ci­o­nals, les obres a l’avin­guda Badosa, al car­rer Hos­pici i al volcà Mont­sa­copa...

El perfil

Amb moto per la ciutat i amb bicicleta per fer quilòmetres

Pep Berga és l’alcalde d’Olot des del mes de juny del 2019; en aquella ocasió, amb majoria absoluta. És un home que es va guanyar a pols encapçalar en les eleccions municipals d’aquell any la llista de Junts, perquè va picar molta pedra durant els vuit anys de Josep Maria Corominas a l’alcaldia. Era un fix en bona part dels actes, festes i festetes que requerien la presència d’algú de l’equip de govern i va encapçalar, ja també com a alcalde, la regidoria de Cultura, una de les seves grans passions. I és que Berga ha estat sempre molt vinculat al teixit associatiu cultural de la ciutat. Va ser un dels fundadors de l’associació de cultura popular El Til·ler, que va impulsar el Cornamusam, el festival internacional de la cornamusa, que ha convertit la capital garrotxina en un referent en aquest tipus de música tradicional. Pep Berga és un aficionat a la bicicleta i és fàcil veure’l quasi cada diumenge recorrent els paisatges de les carreteres gironines. Per la ciutat, però, es mou amb moto. Diu que li permet desplaçar-se amb més facilitat i tenir un contacte més directe amb tots els racons.

Nascut l’any 1964, aquest llicenciat en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb diploma d’especialització universitària de funció gerencial a les administracions públiques (Universitat Ramon Llull) i màster en direcció pública (EMPA- Esade), ha treballat com a professor de filosofia a la UNED i, posteriorment, com a tècnic al Departament de Benestar Social, a l’oficina que aquest organisme del govern català té a la capital garrotxina. A més de les tasques pròpies de l’alcaldia, ha assumit la gestió dels projectes estratègics de la ciutat –rehabilitació del nucli antic, projectes Next Generation...–, així com les regidories de Seguretat i Civisme i Règim Intern.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.