“«Catalonia Today» va ser un projecte pioner a la premsa catalana”

Estem par­lant del juny de l’any 2004. Jo havia estu­diat filo­lo­gia anglesa i fran­cesa i la meva pare­lla, en Car­les Puig­de­mont, era peri­o­dista, vin­cu­lat des de sem­pre amb El Punt. A mi sem­pre m’havia atret el peri­o­disme, i feia molt de temps que tots dos parlàvem de tirar enda­vant un pro­jecte que com­binés les dues coses. La demanda d’anglès era cada dia més crei­xent, hi havia la neces­si­tat de millo­rar les com­petències lingüísti­ques en la llen­gua que ens obre la porta al món. Així va sor­gir la idea de crear una publi­cació en anglès, que no exis­tia en aquell moment a Cata­lu­nya. Cata­lo­nia Today va ser des del prin­cipi un pro­jecte ambiciós, des­ti­nat a expli­car Cata­lu­nya en anglès, en l’època del boom de la glo­ba­lit­zació i la irrupció d’inter­net, i vam tenir la gran sort de cami­nar des del pri­mer dia junts amb el diari El Punt, que va apos­tar fort per la ter­cera llen­gua i així ofe­rir als lec­tors el nou con­cepte de “Cata­lan News in English”.

Sí, Cata­lo­nia Today va sor­tir com a daily, era gratuït i va ser un pro­jecte pio­ner en la premsa cata­lana. Vam ser els pri­mers a incor­po­rar l’anglès en l’espai comu­ni­ca­ci­o­nal del país. Vam anar a viure a Bar­ce­lona per tirar-ho enda­vant i tre­ballàvem vint-i-qua­tre hores al dia, una boge­ria. Va ser real­ment una època molt i molt intensa. Com­partíem redacció amb El Punt, VilaWeb i El 9 Espor­tiu. Tinc records molt bonics d’aque­lla època. Vam començar-ho amb molta il·lusió i bàsica­ment vivíem només per a això, 24 de 24.

Com he expli­cat, en aquell moment com­partíem redacció i, és clar, fèiem vida junts. A poc a poc, el Cata­lo­nia Today va anar can­vi­ant de peri­o­di­ci­tat. Pri­mer va ser diari, després va pas­sar a ser set­ma­nari i poste­ri­or­ment va esde­ve­nir una publi­cació men­sual. En tot aquest procés, el lli­gam amb El Punt es va anar con­so­li­dant i cada vegada vam fer més pro­jec­tes junts, fins al moment que vam començar a incor­po­rar notícies en anglès al diari. Es trac­tava d’un resum del diari escrit en anglès. Després, a la revista Presència també fèiem unes pla­nes en anglès d’entre­vis­tes i de sec­ci­ons diver­ses. Per tant, es va començar a fer un inter­canvi de con­tin­gut. Teníem pro­ducció pròpia però també molta cosa del diari. Perquè va ser part de l’acord ini­cial. De fet, sense El Punt el Cata­lo­nia Today no hau­ria exis­tit.

Bé, l’objec­tiu prin­ci­pal era expli­car Cata­lu­nya en anglès al món, sobre­tot coin­ci­dint amb el fet que Bar­ce­lona s’estava con­ver­tint cada cop més en una capi­tal inter­na­ci­o­nal. Estem par­lant de l’any 2004. Ara estem molt acos­tu­mats a veure Girona com a capi­tal del ciclisme i a sen­tir par­lar anglès al car­rer, però en aquell moment era menys habi­tual. I,a més a més, no hi havia cap mitjà de comu­ni­cació que expliqués Cata­lu­nya a la gent que venia a casa nos­tra. Per tant, hi havia la neces­si­tat d’expli­car Cata­lu­nya al món i també hi havia una neces­si­tat crei­xent d’ofe­rir con­tin­gut en anglès als cata­lans que neces­si­ta­ven prac­ti­car i millo­rar el seu anglès i també als cata­lans d’ori­gen estran­ger. Molta gent que va venir a viure a Cata­lu­nya s’han con­ver­tit en uns cata­lans més, com jo mateixa, que em con­si­dero cata­lana però no vaig néixer aquí. Des del prin­cipi, vam tenir la volun­tat de dife­ren­ciar-nos de les publi­ca­ci­ons estric­ta­ment adreçades a turis­tes. Som molt cons­ci­ents que l’anglès és molt impor­tant i que té un paper relle­vant com a canal de comu­ni­cació inter­na­ci­o­nal. Igual que volem, que ens interessa que la gent que ve de fora parli el català i que s’adapti i s’inte­gri, també els hem d’ofe­rir con­tin­guts en el seu idi­oma perquè enten­guin què està pas­sant a Cata­lu­nya. I d’altra banda ens adre­cem als cata­lans que neces­si­ten prac­ti­car i millo­rar el seu anglès, perquè cada dia és més impor­tant, per tenir millors opor­tu­ni­tats de feina, per anar pel món, etcètera.

Fer una publi­cació reque­reix una maquinària molt com­plexa. Pri­mer vam haver de bus­car els peri­o­dis­tes, els redac­tors, perquè fer una publi­cació en anglès no és tan sen­zill com fer una publi­cació en català. Natu­ral­ment, és molt impor­tant poder comp­tar amb col·labo­ra­dors bri­llants per ofe­rir als nos­tres lec­tors el millor con­tin­gut. En aquest sen­tit, el suport d’El Punt va ser cru­cial perquè vam poder comp­tar amb la seva estruc­tura logística i la seva pro­ducció, que va ser part de l’acord ini­cial. I encara ho ha estat més després de la pandèmia.

Sí, el novem­bre del 2014 l’aven­tura va pas­sar a la tele, a El Punt Avui Tele­visió. Vam crear un pro­jecte pio­ner i únic a Cata­lu­nya, “L’hora d’anglès” (English Hour), amb set pro­pos­tes amb con­tin­guts exclu­si­va­ment en llen­gua anglesa adreçats a un públic molt ampli. Una hora diària d’entre­vis­tes (Going Native, Small Talk i Cata­lan Con­nec­ti­ons, amb Neil Stokes, Nicole Millar i jo mateixa), debats d’actu­a­li­tat (Our Finest Hour, amb Matt­hew Tree), tertúlies espor­ti­ves (The Week in Foot­ball, amb Bar­ney Grif­fiths), la sèrie docu­men­tal The Class i fins story tellings amb Story Time, per faci­li­tar la millora de l’anglès tant a adults com a nens d’una manera amena i diver­tida. Per citar el nos­tre edi­tor in chief, el pro­fes­sor Miquel Berga, amb English Hour vam fer història lingüística.

Dar­re­ra­ment, tenim més lec­tors cata­lans que no pas gent de fora. Però això ha anat can­vi­ant. Al prin­cipi, quan era gratuït, era habi­tual anar per Bar­ce­lona i veure molta gent al metro amb el diari, perquè es dis­tribuïa gratuïtament per tot Bar­ce­lona i per Cata­lu­nya; sobre­tot gent de fora i joves. A par­tir del moment que la publi­cació passa a ser men­sual, can­via també el per­fil dels lec­tors, i avui dia està més dis­tribuït arreu del país i té una majo­ria de lec­tors cata­lans.

Suposo igual que com a altres mit­jans de comu­ni­cació. Per nosal­tres ha estat molt impor­tant poder ofe­rir la pos­si­bi­li­tat d’enten­dre el que està pas­sant aquí en anglès, perquè l’interès cap a Cata­lu­nya ha cres­cut moltíssim en l’àmbit inter­na­ci­o­nal. Totes les mira­des esta­ven fixa­des en Cata­lu­nya i un mitjà com el nos­tre ha pogut fer molt bona feina. S’ha vist un major interès perquè teníem moltíssi­mes deman­des d’entre­vis­tes i d’infor­mació, la qual cosa fa ado­nar-te que la gent t’està seguint. Els peri­o­dis­tes estran­gers bus­ca­ven quins mit­jans en anglès hi havia a Cata­lu­nya i s’interes­sa­ven pel que explicàvem i com ho explicàvem. Tota aquesta feina és molt impor­tant seguir fent-la mal­grat totes les difi­cul­tats econòmiques i de tot tipus. Molts països del món, mol­tes capi­tals euro­pees, tenen la seva pròpia publi­cació en anglès, i penso que és molt impor­tant resis­tir i seguir. Perquè la gent neces­sita bus­car la notícia en la llen­gua franca inter­na­ci­o­nal i nosal­tres som els que li podem ofe­rir això i som a més a més els únics que ho fem.

Com tots els mit­jans de comu­ni­cació en aquests moments, Cata­lo­nia Today també es con­fronta amb rep­tes nous per poder con­ti­nuar aquesta aposta del prin­cipi, que pen­sem que ha estat encer­tada des del pri­mer moment. I seguir ofe­rint aquesta infor­mació de qua­li­tat en anglès, tant per als cata­lans d’ori­gen estran­ger com per als cata­lans natius. Però, evi­dent­ment, també ens hem d’adap­tar als can­vis tec­nològics que s’estan pro­duint. La Cata­lu­nya i el món del 2024 no són els matei­xos que eren vint anys enrere, quan les xar­xes soci­als gai­rebé no exis­tien i el món vir­tual no tenia el pes que té avui dia. Ens hem d’adap­tar als can­vis tec­nològics i als nous rep­tes. Els for­mats i els suports van can­vi­ant, però la neces­si­tat segueix sent la mateixa: seguir ofe­rint infor­mació de qua­li­tat en anglès. I ho segui­rem fent.