Les eleccions d’aquest diumenge han confirmat que la Unió Europea és encara un projecte en construcció i, alhora, han elevat el nivell d’alerta sobre la possibilitat que entri en un procés de desconstrucció. L’increment de la representació de la ultradreta a l’eurocambra és l’amenaça més palpable davant la qual els partits tradicionals tenen l’obligació de reaccionar, perquè, malgrat tot, concentren encara un marge percentual folgat. No tot està perdut: si bé és cert que les formacions xenòfobes, racistes i partidàries de restringir els drets civils han augmentat la seva capacitat de condicionar el rumb de la política europea, també ho és que està a les mans de la dreta més europeista i de la socialdemocràcia impedir que siguin del tot determinants. I també resulta que aquest increment de la dreta extremista es produeix de manera fragmentada, per exemple en el cas espanyol de l’estrambòtica S’ha Acabat la Festa, que ja es veurà si pot establir cap acord amb Vox.

La cita electoral europea sol despertar sempre menys implicació que d’altres, i és lògic que sigui així tractant-se de triar els representants en institucions que tenen els centres de decisió lluny. Per això s’explica també que cada vegada hi obtinguin representació propostes extemporànies beneficiades pel vot de càstig, pel vot dels rebotits o simplement per una certa frivolitat a l’hora de dipositar la papereta a l’urna sabent que no faràs pas trontollar la governabilitat del teu país. És un clàssic i en tenim exemples precedents ben histriònics, només cal recordar el populista empresari Ruiz Mateos o l’actriu porno Cicciolina. Que per aquesta escletxa s’hi infiltri la creixent ultradreta, però, ja és més preocupant i per això és decebedora la tendència generalitzada d’interpretar els resultats de diumenge més en clau interna que no pas en clau continental. En aquest sentit, ja és prou revelador que un dels temes que més afecten la seguretat de la Unió Europea, la possibilitat d’una guerra imminent i a gran escala, pràcticament hagi estat absent de la campanya electoral. L’error més greu, però, és la irresponsabilitat de blanquejar-la, aquesta ultradreta.