A part del nou equip humà, que ha estat la peça fonamental, el que vam fer, d’entrada, va ser replantejar el contingut de la revista, que no podia ser un compendi d’articles, això que anomenem miscel·lània, sinó que havia de tenir un nucli central que aglutinés una sèrie de temes. Tot plegat, amb un plantejament molt rigorós, però alhora amb una lectura agradable, que atrapi el lector. Per fer això, vam dissenyar dossiers que en alguns casos poden ser de personatges, però també de temes, com ara el que vam fer sobre l’exili. La Revista de Catalunya és una publicació en què la història de Catalunya té un pes rellevant i un dels aspectes fonamentals consisteix a analitzar aquesta història a partir de la mirada del present. Per tant, si es parla dels exilis, hem de parlar de la República, però també de com els van viure les dones i dels exilis actuals. El dossier, plantejat d’aquesta manera, té dues o tres derivades molt importants. La primera és que farà que els investigadors tinguin interès a participar en la revista, perquè són uns dossiers indexats. L’objectiu que tenim és obrir les nostres planes als escriptors, historiadors, artistes, economistes, etc. del país i de fora per tal que hi aportin les seves reflexions.

Efectivament. Hem volgut que estigués format per gent molt potent i que cobrís tots els camps, l’humanístic, el literari, l’internacional... En aquest moment hi podem trobar professors universitaris com ara Lela Melón, Francesco Ardolino, Sílvia Tena i Enric Pujol. Aquest és un punt molt important. L’altre objectiu que teníem és que també hi hagués espai per a la gent jove, que està fent o que ha acabat de fer el doctorat, com Elisabet Armengol, perquè això ens permet connectar amb noves generacions. Crec que tots aquests aspectes han fet que canviés bastant l’actitud, la manera de fer de la revista.

L’objectiu que ens vam marcar, efectivament, era treballar perquè la revista arribés a la xarxa de biblioteques públiques i privades amb l’objectiu de captar nous lectors. Aquest és un tema complex, perquè les biblioteques fan una tria personalitzada del que els interessa subscriure. Però ens interessa molt tenir-hi presència. Si tu no veus una revista, és difícil que recordis que existeix i que la demanis. A més dels subscriptors, hi ha una altra manera de fer arribar la revista, que és la difusió a través de les xarxes socials. Aquesta via l’hem potenciat molt. Estem al voltant dels 2.500 seguidors. Si només el 10% d’aquests seguidors es fessin subscriptors, representaria un gran avenç. La revista la intentem fer a partir d’un equilibri entre paper i internet. Hem obert un web més interactiu, àgil i útil i hem ofert la subscripció també en format digital. El que estem fent aquest any del centenari és intentar tenir més presència al territori, anar a fer presentacions a les biblioteques. És una de les línies que sempre hem seguit, però ara hi estem treballant amb més insistència.

Dies enrere potser era més pessimista que ara i t’hauria contestat diferent, sobretot tenint en compte com està funcionant el mercat. Si bé és evident que la gent s’ha acostumat que les notícies li arribin directament al mòbil, el plantejament d’una revista és diferent, perquè en aquest cas es tracta d’un lector que es vol informar una mica més a fons d’un tema. Per tant, crec que pot ser i ha de continuar sent una eina molt vàlida. I, en aquest sentit, sí que crec que hi ha futur per a les revistes. En tot cas, tot està canviant molt de pressa i veurem com evoluciona.

Per una banda, hi ha aquestes accions que explicava per donar molta més visibilitat a la revista. També s’està enllestint una història de la revista. A més a més, la setmana entrant (19-20 de juny), a l’IEC tindrà lloc el Simposi Trias dedicat a la Revista de Catalunya, amb el títol Una revista d’idees per a una cultura normal, organitzat amb la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, adscrita a la UdG i que dirigeix Joan Vergés. Hem tingut una àmplia resposta, amb més de 25 comunicacions que tractaran la revista en els diversos temes i etapes. Després es farà una tria i es publicarà l’any vinent. El 16 d’octubre, en aquest cas a la Universitat Rovira i Virgili, que duu el nom del nostre primer director, farem unes jornades titulades Rovira i Virgili i la ‘Revista de Catalunya’, en què hi haurà intervencions de Josep-Lluís Carod-Rovira, de Jordi Ginebra i de Josep M. Roig Rosich sobre la creació de la Revista de Catalunya; de Júlia Quadrat sobre els periodistes que van participar en la primera etapa, i de mi mateixa sobre els reptes de l’etapa actual. A més a més, la setmana passada vam participar en la II Jornada Periodisme i Exili de la Càtedra Hipòlit Nadal Mallol al Port de la Selva. Els actes està previst que acabin a finals de març de l’any vinent amb una exposició sobre la història de la revista que es farà a la Biblioteca de Catalunya.