Ha sigut un primer any molt intens tot i que ha sigut de continuïtat. Bona part de l’equip de govern és nou i amb moltes ganes. Vam acabar el mandat amb pràcticament tot el pla anterior amb els objectius aconseguits. I ara estem executant el nou pla. Estem moderadament satisfets.

Fa tres anys que vam començar les obres. L’afectació que pot tenir la variant dins el poble és el tema de conversa. Des d’un principi vam tenir molt clar que fins que la variant no entri en funcionament és impossible saber quin impacte tindrà. Els camions passaran tots per fora. Però com afectarà el centre, amb el trànsit dels cotxes, no ho podem saber. S’obre l’oportunitat de recuperar el principal vial d’Anglès com a via cèntrica. Si passem de 8.000 vehicles a no arribar a 2.000, el canvi és substancial. Hi ha la qüestió de voreres, de circulació... Des de l’àrea d’Urbanisme s’ha encarregat a la UdG un projecte per analitzar les diferents maneres amb què es podria enfocar la incidència de la variant. Ens agradaria que s’obrís al setembre, coincidint amb les Gales.

És un poble que està situat en un espai, molts anys, cruïlla de carreteres. Durant una època ha estat una població amb moltes potencialitats, vida i indústria. L’última crisi va afectar molt fort, i durant una colla d’anys hem estat amb un deute molt important que ha afectat el dia a dia. Anglès ha passat una època amb les vibracions molt baixes. Sortir d’aquí és complicat, difícil. No tenim molts ingressos perquè no hi ha polígon industrial. Intentem optimitzar al màxim els recursos que tenim. No ens podem emmirallar amb municipis de la comarca amb una població semblant. Hauríem d’estar jugant a la lliga de Caldes de Malavella, Vidreres, Maçanet, Sant Hilari… En l’aspecte pressupostari estem a darrere. Per a nosaltres no ha de ser excusa per no sortir d’aquest petit pou.

Amb la variant s’arreglaran també els accessos. S’està tirant endavant una zona comercial que urbanitzarà una part de l’entrada del poble. Amb la variant, la zona industrial, aturada des de fa vint anys, es podria reactivar. Hi ha empreses que ja s’hi han interessat. L’habitatge està malament, com arreu. Tenim diverses zones que es podrien desenvolupar urbanísticament però no hi ha interès dels constructors privats per fer-hi pisos o cases. No aposten per Anglès. Construir un pis a Anglès o a Vilablareix costa el mateix, però vendre’l no.

Hi veig potencialitats a l’hora de desenvolupar les zones industrials, i això pot repercutir en l’augment dels ingressos corrents de l’Ajuntament. D’aquesta manera podríem destinar-los a les voreres. Hi ha uns quants carrers que necessiten que s’asfaltin. La variant tindrà un impacte per a la millora de la qualitat de vida dels veïns que viuen al carrer Indústria. Això és evident. És un impacte directe. El segon, esperem, que sigui en el desenvolupament de la zona industrial. Per a l’economia municipal aniria molt bé. Hem de ser capaços de revertir, amb l’augment de la capacitat d’inversió, la situació. També tirem endavant dues pistes de pàdel a la zona esportiva, volem arranjar la pista de l’estació per poder fer-hi actes. També a l’antiga Creu Roja hi posarem la comissaria. A l’antiga estació de tren hi farem una ludoteca i un espai per a les famílies. Hi ha molta preocupació per la inseguretat ciutadana. Instal·larem càmeres a diferents punts del poble. També un nou web municipal. El projecte és a quatre anys, però ara es demana molta immediatesa i tots els projectes necessiten un ordre, seguir una pauta. Per exemple hi ha un carrer que cal asfaltar però s’ha d’esperar fins que la variant no estigui oberta. Les presses no ens han de condicionar, però cal anar també a la idea. Són els dos ritmes que cal portar.

S’ha fet tota la museïtzació interior. Serà un museu molt interessant per a escoles i per divulgar la història d’aquesta zona. No és gens pretensiós, ni de realitats virtuals. El que tenim són els objectes històrics, de valor. I una radiografia de la zona: la mineria, la fusta, el riu, el tèxtil… N’estic molt satisfet. La segona fase és l’adequació del que no es veu, i tot el que fa falta per tenir l’alta d’activitats. S’ha de licitar. Ens agradaria obrir-lo el gener del 2025, tot i que és una mica just. Soc d’anar per passos. Primer l’hem d’acabar. Coincidirà amb la zona comercial que s’està fent a l’exterior i que millorarà molt l’accés al museu, amb una plaça. Qui no hagi vingut a Anglès des de fa uns quants anys i s’hi passi l’any vinent, no el coneixerà.

A més, també tenim el barri antic. Volem fomentar la rehabilitació de cases privades. Fa uns anys vam posar en marxa una aplicació, que és una escape room, que et permet fer una visita històrica pel barri antic. Hem notat més afluència de gent. No tenim oficina de turisme perquè no hi ha un volum suficient. Però hem de posar Anglès al mapa: és un poble que és a quinze minuts de Girona i té dos béns culturals d’interès nacional, una màquina de vapor única a Europa, un barri gòtic ben conservat, el tram de pesca més important del sud d’Europa, un restaurant amb estrella Michelin… Tenim una herència molt important, però la imatge que es percep no és aquesta. Cal que la imatge estigui a l’alçada dels serveis i atractius que hi ha. A Anglès falta invertir en mobilitat i accessibilitat.

Vam arribar a tenir un dèficit astronòmic per diverses qüestions. En els últims anys l’endeutament ha baixat de manera important. Ara estem vora el 40%. En deu anys s’ha fet un esforç molt bèstia. S’han eixugat 7 milions d’euros. És clar, són diners que no s’han pogut invertir en millores per a Anglès.