Política

itàlia

Itàlia fa el primer pas per a l’elecció directa dels primers ministres

Les formacions de l’oposició, el PD, el M5S, Esquerra i els Verds o Més Europa han convocat aquesta tarda una protesta conjunta en el centre de Roma

El Senat italià ha donat aquest dimarts el primer pas per a aprovar una llei que permetrà l’elecció directa dels futurs primers ministres en els comicis, una reforma constitucional defensada pel govern de la primera ministra, la ultradretana Giorgia Meloni, però molt criticada per l’oposició.

El Senat va aprovar el projecte de llei per 109 vots a favor, 77 en contra i una abstenció i ara passarà a la Cambra de Diputats per a una segona lectura.

Meloni ha celebrat immediatament el resultat de la votació: “És un primer pas endavant per a reforçar la democràcia, donar estabilitat a les nostres Institucions, posar fi als jocs de palau i retornar als ciutadans el dret de triar a qui els governarà”, ha escrit en les seves xarxes socials.

La votació del Senat ha estat el primer pas d’un llarg procés legislatiu, ja que es tracta d’una reforma de la Constitució i, per això, el projecte de llei ha de ser votat dues vegades en cadascuna de les dues cambres parlamentàries amb una separació d’almenys tres mesos.

Si al final d’aquesta intricada tramitació, el projecte de llei no ha estat aprovat per dos terços dels parlamentaris o si ho sol·licita una cinquena part dels membres d’una de les Cambres, haurà de ser confirmat amb un referèndum, alguna cosa que molt probablement ocorrerà i que la mateixa Meloni espera.

El text introdueix el conegut com a “premierato”, és a dir, imposa l’elecció de la figura del primer ministre en els comicis i introdueix el màxim de dues legislatures de 5 anys en el càrrec.

Fins ara, els italians voten als partits polítics o les seves coalicions i són aquests els que, d’acord amb els seus resultats, secunden davant el president de la República a un candidat a primer ministre, que sovint són personalitats que no han concorregut en les urnes.

Els defensors d’aquesta reforma addueixen la necessitat d’evitar altres governs presidits per tècnics, com els de Mario Monti en 2011, en la crisi, o el de l’economista Mario Draghi en la pandèmia, i també busquen una major estabilitat política en un país que acumula 68 Executius en poc més de set dècades de democràcia.

Els detractors vaticinen una reducció de les prerrogatives constitucionals del president de la República i un major poder del primer ministre i del seu Consell de Ministres.

Coincidint amb la primera aprovació del projecte del “premierato”, les formacions de l’oposició, el PD, el M5S, Esquerra i els Verds o Més Europa han convocat aquesta tarda una protesta conjunta en el centre de Roma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.