Excavant contra rellotge a Ca la Madrona de Mataró

Les exca­va­ci­ons a Ca la Madrona s’han d’acce­le­rar per enlles­tir-les abans de final d’any i no per­dre les sub­ven­ci­ons amb què comp­tava el pro­jecte per fer un parc d’eco­no­mia cir­cu­lar, amb una part pública i una altra de pri­vada. I això vol dir posar més arqueòlegs a tre­ba­llar sobre el ter­reny per exca­var. El direc­tor de Maresme Cir­cu­lar, Car­les Salesa, explica que s’han ampliat les lici­ta­ci­ons per aca­bar a l’agost amb la pri­mera fase dels tre­balls i començar a la tar­dor la segona fase, en què s’han d’exca­var els 5.000 m², a la zona oest. En aquest sec­tor, a finals d’any, s’hi han de fer les naus pri­va­des des­ti­na­des a acti­vi­tats de l’eco­no­mia cir­cu­lar, i és per aquest motiu que els ter­renys han d’estar lliu­res. “Ara mateix, és la nos­tra obsessió, perquè el volum d’exca­vació manual és molt gran” apunta Salesa, que reco­neix que, en funció del que es va tro­bant, es pot avançar de mit­jana mig metre cúbic al dia per per­sona. “Són molts recur­sos i estem acti­vant el sec­tor arqueològic català”, diu con­vençut del volum de feina, que supo­sarà un cost de gai­rebé 4 mili­ons d’euros per finançar les exca­va­ci­ons.

El tre­balls per des­mun­tar i emma­gat­ze­mar les res­tes de Ca la Madrona es va auto­rit­zar al març per inven­ta­riar i docu­men­tar les 88 tom­bes de la necròpoli i la cons­trucció d’època tar­do­ro­mana. Per avançar en les dife­rents inter­ven­ci­ons s’ha reforçat amb més per­so­nal, perquè la Gene­ra­li­tat va dema­nar ampliar les exca­va­ci­ons a l’entorn del subsòl que amaga part de les dependències de l’explo­tació agrícola del que era una vil·la romana. Fins ara, les tro­ba­lles s’ha emma­gat­ze­mat i desat en saques en espera que es faci el tras­llat fins a la finca pro­pera del Bon Recés, on l’Ajun­ta­ment haurà de pro­ce­dir al mun­tar-ho i habi­li­tar de nou el jaci­ment per a l’expo­sició pública. Salesa explica que tot el mate­rial s’està con­ser­vant en uns palets, però no es des­carta posar-lo en uns con­te­ni­dors per pro­te­gir-lo de la intempèrie.

Fins a l’agost, els arqueòlegs se cen­tra­ran a exca­var on s’ha de fer la part pública del parc, i fins a final d’any, tenen feina asse­gu­rada per dei­xar neta la resta del solar, on s’han de fer les naus pri­va­des. “No hi ha temps per per­dre, perquè tenim molta feina”, reco­neix el direc­tor del parc, amb el perill que abans de finals d’any es per­din els més d’11 mili­ons d’euros de sub­ven­ci­ons, dels quals 4 mili­ons pro­ve­nen de l’Agència Cata­lana de Resi­dus i la resta dels Next Gene­ra­tion.

“L’objec­tiu, més enllà de res­ti­tuir tot el que digui la Gene­ra­li­tat del jaci­ment, és tirar enda­vant el parc”, asse­gura Salesa, con­vençut que sense els ajuts es posa en risc una actu­ació “sin­gu­lar per l’alt valor econòmic i ambi­en­tal”. Les obres de la pri­mera fase, en què es farà el trac­ta­ment de volu­mi­no­sos i el taller de repa­ració obert a la ciu­ta­da­nia, ja s’han adju­di­cat a l’empresa Vial­ser perquè faci la nau de 3.000 m². La inversió de 8 mili­ons d’euros apro­fi­tarà el des­ni­vell de la par­cel·la per cons­truir el taller sobre de la coberta de la nau. Aquesta inversió l’assu­mirà ple­na­ment el Con­sorci de Trac­ta­ments de Resi­dus que pre­veu des­ti­nar gai­rebé 30 mili­ons d’euros a aquest pro­jecte. “No és un pro­jecte que tira enda­vant només gràcies a les sub­ven­ci­ons d’Europa”, des­taca Salesa de l’impuls per part dels 28 ajun­ta­ments con­sor­ci­ats de la comarca amb la pre­sidència de Mataró i també amb par­ti­ci­pació de la Dipu­tació de Bar­ce­lona i el Con­sell Comar­cal del Maresme. El futur parc d’eco­no­mia cir­cu­lar reserva un espai per a usos pri­vats on Maresme Cir­cu­lar posarà a llo­guer el sòl, a un màxim de 30 anys, a les empre­ses interes­sa­des a cons­truir les naus. Segons explica el seu direc­tor, han tan­cat una pri­mera adju­di­cació a una empresa que es dedica a la valo­rit­zar mata­las­sos, que és un residu com­plex de reu­ti­lit­zar i que nor­mal­ment es tri­tura per por­tar a l’abo­ca­dor. “Hi ha la pos­si­bi­li­tat de recu­pe­rar-ne els metalls, la part tèxtil i de les escu­mes”, deta­lla d’aquest pro­jecte, que asse­gura que serà una planta inno­va­dora a l’Estat espa­nyol, en què, a través d’un reci­clatge químic, con­ver­ti­ran l’escuma en la matèria pri­mera per acon­se­guir recu­pe­rar el mate­rial. Cal­cu­len que al parc indus­trial es podran ubi­car tres naus més, depe­nent de les neces­si­tats i l’interès dels pri­vats.

Els arqueòlegs estan pen­dents de rebre els resul­tats de les pro­ves de car­boni 14 que, l’estiu pas­sat, es van fer a 6 esque­lets de la necròpoli per deter­mi­nar-ne l’època. No són les úniques pro­ves per datar el jaci­ment, ja que els estu­dis de les res­tes ceràmiques va des­car­tar que fos­sin de l’època visigòtica, com s’havia apun­tat en un prin­cipi. El tras­llat ha aixe­cat recels entre la pla­ta­forma veïnal que es va crear per dema­nar-ne la pre­ser­vació i que mira de reüll com avança el pro­jecte.