Venia de governar amb el grup d’independents d’en Xevi Sala en coalició amb ERC i vaig entrar a l’entorn del partit republicà quan en Xevi va dir que no repetia, ni tampoc la majoria dels altres membres del nostre grup. Vam perdre amb un sis a cinc i va guanyar l’actual alcalde, en Xevi Guitart. Això crec que avalava la feina que havíem fet. Van estar a l’oposició, amb en Quim Coch de número u, i crec que vam fer una bona feina i això avalava que ell ho provés una segona vegada.

Era complicat entrar, perquè la feina que havia fet en Xevi Guitart era bona i tenia tots els trumfos per repetir, i el resultat va ser molt dolent. Mai no sabrem fins a quin punt els fets del dia de les eleccions ens van anar o no molt en contra.

En Quim Coch no va reaccionar amb un bon comportament quan se’l va alertar d’una hipotètica irregularitat en el vot dels avis. Sincerament, crec que no hauríem guanyat, però el resultat va ser un càstig excessiu. Aquell dia va ser nefast, ell no ens va explicar res sobre aquest fet i nosaltres no enteníem que la gent ens girés la cara. I em refermo que podíem haver aconseguit més regidors. Els fets van passar al matí i van influir en el vot de la gent.

Soc camprodoní de tota la vida, implicat en moltes entitats i sempre he tingut aquest vessant de treballar per al poble. Al llarg de tots aquests anys, diferents partits polítics m’havien comentat la possibilitat d’incorporar-me a les seves llistes, i sempre havia dit que no, perquè quan era jove era apolític, o estava molt lluny del partidisme. El partidisme no m’agrada, perquè la meva voluntat és fer poble. Des de l’associació de comerç, col·laborava molt amb l’Ajuntament, sobretot en l’última etapa del govern de l’Esteve Pujol, i, a més, els últims quatre anys treballava braç a braç amb l’actual alcalde, que era el regidor de Promoció Econòmica i, per tant, fèiem projectes junts, ell en el vessant de regidor i jo en el de dinamitzador de l’associació del comerç.

Em va venir a trobar en Xevi Sala, que s’havia presentat abans en llistes de CiU –això era el 2015–, i em va proposar fer una llista per anar a l’Ajuntament. Essent coherent, li vaig dir que no, pel partidisme, però també li vaig deixar clar que si feia una llista d’independents podia comptar amb mi. Em va dir: fet i fem, i jo vaig deixar clar que aniria a totes, llevat d’estar al primer lloc.

Sí, va ser tal la novetat que vam estar a prop del cinquè regidor dels onze que hi havia, tot i que la campanya va ser dura, perquè nosaltres no teníem ni ajut econòmic ni logístic.

Però s’obria la possibilitat d’un pacte de canvi, perquè ERC havia obtingut dos regidors, i això es va quedar així. Jo vaig entrar a l’Ajuntament de número dos, pactem amb ERC i vam estar quatre anys governant.

Era el número dos, agafo les regnes de l’oposició. Comento al col·lectiu què vol fer, hi ha gent amb ganes i els que no s’aparten. Agafo el rol que ens ha tocat, el d’una minioposició, i fem una oposició molt constructiva, entre altres coses, per la coneixença que tinc amb en Xevi Guitart i les coincidències dels respectius programes. Nosaltres no callem i fem propostes d’acord amb el nostre model de poble.

Nosaltres considerem que hi ha cinc àmbits problemàtics en els quals Camprodon ha de trobar solucions, i com que fa quatre anys que governen, en bona part les han generat ells. Es tracta del tema de l’habitatge, el model econòmic, els residus, el civisme i el de la mobilitat.

Quant a l’habitatge, s’ha deixat que el turisme acampés en un lliure mercat i els preus de compra i lloguer estan més pensats per al turisme que per als qui viuen aquí tot l’any o hi volen viure. Nosaltres volem un Camprodon amb vida tot l’any. No reneguem dels turistes, però hem de pensar que hi ha un dimarts al novembre o un dijous a l’octubre, que hem de donar-hi vida i per tant necessitem gent.

Tenim tots els ous en un sol cistell, el del turisme. Si falla, ens els mengem tots amb patates. No tenim ni pla A ni pla B. No tenim els tres sectors econòmics repartits com a la Garrotxa.

No podem tenir la mobilitat de fa trenta anys, quan tots els cotxes passaven per tots els carrers del poble. Són les persones que han de tenir protagonisme.

Si defensem l’entorn que tenim, la gestió dels residus és importantíssima. Tenim problemes, se’n van muntanyes de residus quan tenim molta gent. L’Ajuntament hi està treballant, però s’ha d’arreglar com més aviat millor. I, quant al civisme, he tancat l’etapa que la gent és bona gent, la de la pedagogia. Cal premiar el bon camprodoní i castigar el mal camprodoní.