Vam ser cas­ti­gats. En el man­dat 2015-2019 vam inten­tar fer un pacte amb ERC, que va gua­nyar les elec­ci­ons. Havíem que­dat empa­tats en regi­dors, 5 a 5. En aquell moment, però, ERC es va decan­tar per fer un pacte amb Junts. El 2016, van aca­bar tren­cant i Junts va aban­do­nar el govern. Nosal­tres hi vam entrar. Volíem que durant els dos anys que que­da­ven de man­dat l’Ajun­ta­ment comencés a fun­ci­o­nar. Vam arri­bar a un pacte amb Esquerra en el sen­tit que deixàvem de banda el procés i ens cen­traríem única­ment en la gestió de l’Ajun­ta­ment. I més o menys va fun­ci­o­nar.

Una part del nos­tre elec­to­rat no ho va enten­dre o no ho vam saber expli­car prou bé. D’altra banda, hi havia mol­tes expec­ta­ti­ves sobre el fet que poguéssim redreçar el fun­ci­o­na­ment de l’Ajun­ta­ment, però en dos anys no va donar temps. A més a més, nosal­tres estàvem en l’opo­sició des de l’any 2007 i, tot i que sabíem que l’Ajun­ta­ment estava mala­ment, quan vam entrar vam veure que estava pit­jor del que pensàvem.

No les vam gua­nyar, però com a mínim som la segona força. En les elec­ci­ons no muni­ci­pals queda clar que hi ha hagut l’efecte “Sal­va­dor Illa”, no es pot obli­dar que va ser alcalde de la Roca. Ha tin­gut un efecte en el votant soci­a­lista que en alguns casos en les autonòmiques no anava a votar, però el fet que es tractés de Sal­va­dor Illa va acti­var-lo molt. Hem recu­pe­rat una mica aquest vot soci­a­lista.

Després del que havia pas­sat amb Esquerra vam deci­dir que no ens plan­tejàvem entrar al govern amb Junts. Com Sal­va­dor Illa en l’àmbit català, hem fet una política útil i de mà estesa des del prin­cipi. Nego­ciem pro­jec­tes, nego­ciem el pres­su­post, fem pro­pos­tes perquè el poble no quedi atu­rat i pugui avançar.

Les nos­tres esme­nes crèiem que millo­ra­ven el pres­su­post ini­cial, encara que, evi­dent­ment, no és el “nos­tre” pres­su­post. D’altra banda, també hem nego­ciat un pla d’inver­si­ons per a aquest any.

L’habi­tatge és una pri­o­ri­tat i depèn de des­blo­que­jar pro­jec­tes urbanístics, que han tin­gut una gestió com­pli­cada, de molts anys. I s’ha d’apro­var el pla local d’habi­tatge, que fa una anàlisi de totes les zones del muni­cipi que són pro­pi­e­tat muni­ci­pal i en les quals es podrien fer habi­tat­ges, a través de qual­se­vol fórmula. És cert que en el seu moment vam ser crítics a fer habi­tat­ges en segons quins edi­fi­cis o espais, perquè con­si­deràvem que no eren ade­quats o que hi havia altres neces­si­tats que també s’havien de cobrir. En tot cas, hi ha alguns edi­fi­cis que es podrien adap­tar d’una manera bas­tant ràpida, per fer habi­tatge de llo­guer social, i d’emergència. Ara mateix, si a algú se li crema el pis, l’Ajun­ta­ment no té cap recurs per rea­llot­jar, més enllà de pagar un hotel o una pensió.

Tenim un pro­blema impor­tant de mobi­li­tat; cal tenir pre­sent que tenim tres nuclis i cinc urba­nit­za­ci­ons. Tenim con­nexió amb les línies L51 i L52 i hi ha la pro­posta de millo­rar la freqüència. Però, per exem­ple, en el moment en què es van esta­blir les línies exprés, vam per­dre la con­nexió directa amb Mataró. Això cada vegada és més impor­tant per als estu­di­ants, perquè en tenim que van al Tec­no­Cam­pus de Mataró. Després hi ha el pro­blema que els hora­ris de l’L51 i l’L52 qua­dren més o menys amb el tren, però no qua­dren amb l’E13, que és la línia exprés a Mataró. Això vol dir que el trans­port pri­vat es veu obli­gat a ser molt impor­tant. Tot ple­gat ens porta cap a una altra qüestió, més supra­mu­ni­ci­pal, però que patim nosal­tres: el final de la C-60 ens ve a petar a una rotonda que segons a qui­nes hores està molt col·lap­sada. És força impor­tant i més quan tenim un dels atrac­tius turístics més impor­tants de Cata­lu­nya, per no dir de l’Estat.

Hi ha pro­ble­mes de trànsit. Les cues per entrar són impor­tants, sobre­tot a l’estiu. Venen en auto­cars i també en vehi­cle pri­vat. Fran­ce­sos, japo­ne­sos, xine­sos... El cli­ent d’aquí hi va més entre set­mana. Es va fer una ampli­ació de La Roca Village i es va cons­truir un pàrquing sub­ter­rani amb gai­rebé mil pla­ces. S’omple tot, en superfície i sub­ter­rani.

Hauríem d’haver acon­se­guit esta­blir una dinàmica, perquè facin des­pesa aquí. No tenim una oferta turística estruc­tu­rada, però tenim atrac­tius, el parc de la Ser­ra­lada, una ruta pre­històrica... Tenim la mon­geta del gan­xet i aquí és on es pro­du­ei­xen més calçots. Falta pre­sen­tar una oferta en què es pot com­bi­nar la cul­tura amb la natura. Abans de la covid tenien cinc mili­ons de visi­tants, i ja els hau­ran recu­pe­rat. Només cap­tant un 1% ja es gene­ra­ria un movi­ment impor­tant al muni­cipi.