Víctimes de l’extracció

Sota un model de crei­xe­ment econòmic basat en l’extracció sense atu­ra­dor dels recur­sos, limi­tats, del pla­neta, el con­flicte ambi­en­tal és ser­vit, a les àrees geogràfiques més vul­ne­ra­bles.

Com docu­menta l’Atles de Justícia Ambi­en­tal (EJAt­las) que impul­sen inves­ti­ga­dors de l’Ins­ti­tut de Ciència i Tec­no­lo­gia Ambi­en­tals de la UAB (ICTA-UAB), fins a un 75% dels con­flic­tes eco­lo­gi­co­dis­tri­bu­tius que hi ha al món es loca­lit­zen geogràfica­ment a països amb ren­des bai­xes. El mapa interac­tiu de l’EJAt­las, que porta dotze anys ela­bo­rant-se, ha docu­men­tat ja més de 4.100 casos, el 19% dels quals estan pro­vo­cats pels com­bus­ti­bles fòssils i la gene­ració d’ener­gia; un 19%, per l’extracció minera, i un 13%, per l’agroindústria, la pesca i l’explo­tació de bos­cos. És des­ta­ca­ble que crei­xen les dis­pu­tes vin­cu­la­des a les ener­gies reno­va­bles i la tran­sició energètica. El regis­tre de l’EJAt­las també ser­veix per dur al pri­mer pla l’acti­visme local que lluita con­tra la injustícia ambi­en­tal. Val a dir que aquests focus de resistència acon­se­guei­xen sus­pen­dre o endar­re­rir al vol­tant del 25% dels con­flic­tes, tot actu­ant en el doble eix de la mobi­lit­zació de la gent i l’acció als tri­bu­nals. Com diu Joan Martínez Alier, eco­no­mista ecològic de l’ICTA-UAB i cofun­da­dor de l’EJAt­las, “el movi­ment de la justícia ambi­en­tal glo­bal juga un paper molt relle­vant en la miti­gació de la crisi climàtica i el dete­ri­o­ra­ment ambi­en­tal a escala mun­dial. És l’eco­lo­gisme dels pobres i els indígenes, que llui­ten con­tra l’extracció de com­bus­ti­bles fòssils, la mine­ria a cel obert, les plan­ta­ci­ons d’arbres o les pre­ses hidràuli­ques.” Val a dir que, com asse­nyala la inves­ti­ga­dora Mari­ana Wal­ter, “el 31% dels con­flic­tes regis­trats com­por­ten la repressió dels defen­sors ambi­en­tals, en un 18% són vícti­mes de violència física i en un 13% són assas­si­nats”. En aquesta car­to­gra­fia de con­flic­tes ambi­en­tals, s’hi iden­ti­fi­quen més de 5.000 empre­ses, però, com ens fa veure el coor­di­na­dor de l’EJAt­las, Mar­cel Lla­vero-Pas­quina, “unes cent empre­ses espe­ci­al­ment con­flic­ti­ves estan invo­lu­cra­des en un terç dels casos reco­llits”. Un 41% de les empre­ses per­ta­nyen a països rics, men­tre que només el 25% dels con­flic­tes s’esdevé en aquests països. Tot i que la majo­ria de fets tenen lloc a països de ren­des bai­xes, el país amb més con­flic­tes regis­trats a l’EJAt­las és els Estats Units, amb el 10% dels casos, seguit de l’Índia (9,6%), Mèxic (7,1%), la Xina (6,2%) i el Bra­sil (5,2%). A l’Estat espa­nyol, l’EJAt­las ha reco­pi­lat fins a 111 casos, entre els quals des­taca la con­ta­mi­nació de l’aigua per nitrats a Osona o per lindà a Sabiñánigo (Osca), l’esfon­dra­ment de l’abo­ca­dor de Zal­di­bar (Bis­caia), la cons­trucció il·legal d’un hotel al Parc Natu­ral del Cabo de Gata (Alme­ria) o la mina de liti a cel obert de San José de Val­de­flo­res (Càceres).