El Consell de l’Atlàntic Nord, principal òrgan de decisió política de l’OTAN, es reunirà la setmana pròxima per decidir el nomenament formal l’exprimer ministre neerlandès Mark Rutte com a secretari general de l’organització. La decisió formal perquè Rutte succeeixi el noruec Jens Stoltenberg al capdavant de l’Aliança Atlàntica es prendrà en el Consell Atlàntic dels ambaixadors dels 32 estats membres de la setmana que ve i serà ratificat pels líders en la cimera de l’OTAN del juliol a Washington.

La decisió d’escollir Rutte per al càrrec s’ha pres després que Romania hagi renunciat a la candidatura del president romanès Klaus Iohannis en constatar que Rutte tenia el suport dels altres 32 estats membres. El mateix Ioannis ha anunciat que també dona suport a la candidatura del neerlandès.

El nomenament imminent de Rutte arriba enmig de la intensa pressió russa a Ucraïna, on ha intensificat els bombardejos a l’est del país. Durant el mandat de Stoltenberg, l’OTAN ha estat una ferma aliada d’Ucraïna, però ara hi ha inquietud a Kíiv davant un eventual retorn a la Casa Blanca de Donald Trump, molt crític amb el paper de l’Aliança Atlàntica.

Rutte, de 57 anys, és un ferm partidari de donar suport a Ucraïna i, alhora, no és percebut com un dels candidats més durs amb Rússia d’entre els que haurien tingut opcions d’ocupar el càrrec de secretari general de l’OTAN.

La candidatura de Rutte va topar, inicialment, amb la resistència de països com Eslovàquia i Hongria. El líder neerlandès s’ha enfrontat en diverses ocasions amb el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, per les polítiques de Budapest en relació a l’homosexualitat i les reformes judicials. Orbán va arribar a dir que “el paio neerlandès l’odia” i Rutte va prometre “posar de genolls” Hongria per una legislació homòfoba.