Una noia preciosa balla, beu vi blanc, somriu amb calidesa, somia i fuma en llibertat enmig d’una sala d’estar plena d’amics que són tribu. La imatge, en un to sèpia, es difumina i entremescla de manera epidèrmica la sensualitat deliciosa amb la bellesa més natural d’Andrea Martín. Realitzat per Marta Rodríguez Quesada, aquest és el videoclip de Nit, una de les peces més despertes del disc Llampigots i bufarandes, el primer en català de Smoking Bambino, un projecte que va néixer el 2008 com a alter ego musical del gironí Esteve Saguer. Amb una portada d’Helena Bellod i avalat pel segell Microscopi, s’ha parlat de folk noctàmbul, de folk fosc i de folk alternatiu i marginal. I jo només hi veig música en essència, melodies atmosfèriques que t’abracen com bufandes i molt d’amor per l’ofici. L’Esteve ens proposa que cantem quan mil cavalls ens galopin dins del pit, quan es desplomi la nit sobre el món tèrbol i gris, sobre les feres fugint de les flames i l’oblit. Que cantem amb ell com dos amants davant la fi per fer fora la por i les sangoneres que ens xuclen la il·lusió. Llampigots i bufarandes, dos mots inventats, és un disc sense massa producció, afortunadament, en temps on tot passa per la màquina de fer xurros. Abandonant l’anglès, l’Esteve ha escrit onze cançons amb títols que van des de l’Animal de bosc al Cognac i Diazepan, passant per la Cançó marinera i el Dolor ancestral amb què tanca el disc. Pura meravella que cal escoltar amb una copa de vi a la mà, ja que la realitat és ben diferent per qui balla a destemps i el buit de l’univers es desfà en un petó apocalíptic.