La paraula “fro­ci­ag­gine” és el que va dir, sí. Ara: ja s’han encar­re­gat de fer-ho córrer, perquè això era una con­versa pri­vada. Per què? Hi ha dues hipòtesis: una, anar con­tra Fran­cesc; una altra, dei­xar clar que s’està a favor del docu­ment que el 2005 va fir­mar Beret XVI, i Fran­cesc va rati­fi­car el 2016, que diu que els homo­se­xu­als no poden ser sacer­dots ni entrar als semi­na­ris. Estem on som i som on érem.

Aquest papa té permès obrir les por­tes però no tra­ves­sar-les. La seva gran missió és obrir por­tes i fines­tres, però poc més. I tam­poc té temps per fer més.

Això és fer futu­ro­lo­gia, però el risc, veient com van les coses, és que hi pot haver una invo­lució. El papa ara fa equi­li­bris per no tren­car amb els més con­ser­va­dors i que no hi hagi un cisma. El que s’ha d’enten­dre és que aquest papa és pas­tor i la seva missió és pas­to­ral, no és un teòleg. Ales­ho­res ell el que fa és donar un mis­satge de mise­ricòrdia, de perdó i d’acom­pa­nyar les perifèries, per això va par­lar per pri­mera vegada de gais, quan feia molt poc que havia estat esco­llit, perquè som perifèria per a ell. Però al final el que acaba emme­nant són els tex­tos, i en aquest àmbit no ha can­viat res.

Sí i pot­ser con­tinuï en res quan acabi la segona part del sínode, l’octu­bre que ve. El papa ha encar­re­gat al grup d’estudi número 9, que es diu Cri­te­ris teològics i meto­do­lo­gies sino­dals per a un dis­cer­ni­ment com­par­tit de qüesti­ons doc­tri­nals, pas­to­rals i ètiques con­tro­ver­ti­des, el tema del col·lec­tiu LGTBI+. O sigui, que nosal­tres entrem en l’apar­tat de les qüesti­ons con­tro­ver­ti­des. Aquesta és l’exas­pe­ració, i que les qüesti­ons del col·lec­tiu LGTBI+ sem­pre les dei­xen per més enda­vant. Molta gent se n’ha can­sat, ja. Sobre el tema ‘Fiduc­cia sup­pli­cans’, per exem­ple, hi ha tres posi­ci­ons.

La pri­mera, de la gent incon­di­ci­o­nal al papa, que aplau­deix el suport que dona. Donem-li suport, diuen. Després hi ha els crítics, entre els quals m’incloc: veiem que la teo­lo­gia de les bene­dic­ci­ons no deixa de ser una desi­gual­tat. Els cris­ti­ans som tots iguals per bateig, però ara mateix les dones, que són el 50% de la huma­ni­tat, no estan en con­di­ci­ons d’igual­tat dins l’Església. I el col·lec­tiu LGTBI+ tam­poc som iguals; per tant, la rea­li­tat és que hi ha cris­ti­ans de pri­mera i cris­ti­ans de segona. El papa no deixa de con­si­de­rar-nos extra­radi, perifèria. Després hi ha els enfa­dats, que han mar­xat de l’Església.

He fet el lli­bre perquè en els manu­als clàssics la teo­lo­gia LGTBI+ i la teo­lo­gia queer (que ori­ginària­ment en anglès vol dir rar) no hi apa­rei­xen. En aquest lli­bre situo la teo­lo­gia LGTBI+, que a més la visc en pri­mera per­sona. Dono veu i és alta­veu d’una poli­fo­nia de rea­li­tats. La teo­lo­gia LGTBI+ és filla de les teo­lo­gies de l’alli­be­ra­ment i és ger­mana de les teo­lo­gies femi­nis­tes. L’any 1969, a par­tir dels fets de Sto­newalls, neix la teo­lo­gia gai al vol­tant de l’ori­en­tació sexual. Després, als anys noranta, sor­geix la teo­lo­gia queer, que no només és un movi­ment al vol­tant del sexe sinó també de les rela­ci­ons afec­ti­ves dis­si­dents. Van dir queer, els rars, com un insult, però el col·lec­tiu LGTBI+ en comp­tes de sen­tir-se insul­tat es va fer seu l’adjec­tiu i ara ja no només es parla d’ori­en­tació sexual sinó de qüesti­ons afec­ti­ves i de gènere i ens engloba, a ulls de l’Església, a tots els mar­gi­nats.

Són pocs però han tin­gut molta força. En la història de l’Església hi ha hagut tres para­dig­mes: un pri­mer arrenca de la paraula sodo­mia, dels tex­tos clàssics de la Bíblia, i remet direc­ta­ment a la por, al crim. Aquest para­digma ha durat fins al segle XIX. És el gran para­digma i cul­tu­ral­ment ha tin­gut una força increïble, en què els homo­se­xu­als van ser con­si­de­rats cri­mi­nals.

És el que rela­ci­ona l’homo­se­xu­a­li­tat amb la malal­tia, i aquest ha durat fins ara. Després hi ha el ter­cer para­digma, que l’inau­gura el papa Fran­cesc quan el 2013 diu: “Qui soc jo per con­dem­nar un gai?” És el para­digma de la mise­ricòrdia (dels mar­gi­nats i les perifèries) i és cert que va obrir una fines­tra, però poc més. Però què passa amb els tres para­dig­mes? Per damunt de tots hi ha un parai­gua que els engloba, i és el pecat.

Exac­ta­ment: se’ns con­ti­nua trac­tant com a infe­ri­ors: jo et per­dono, jo tinc mise­ricòrdia de tu. I es rea­firma el que deia al prin­cipi: hi ha cris­ti­ans de pri­mera i cris­ti­ans de segona. Fixa’t que Fran­cesc no ha dero­gat la paraula pecat. Sí que va refor­mar el cate­cisme per treure la pena de mort, que encara hi estava pre­vista, però no ha tret del cate­cisme el con­cepte pecat. I fins que no se’ns deixi de con­si­de­rar peca­dors i peca­do­res no avançarem. La ciència, la medi­cina, la soci­o­lo­gia ava­len la nor­ma­li­tat de l’homo­se­xu­a­li­tat, però per can­viar la teo­lo­gia cal començar pel cri­teri antro­pològic, que avala el con­cepte de l’home.

El sagra­ment del matri­moni per a per­so­nes del mateix sexe és cab­dal per al movi­ment teològic queer. Cal repen­sar-lo a par­tir de raons bíbli­ques, teològiques, morals, ètiques i expe­ri­en­ci­als. La visió bíblica conté múlti­ples fina­li­tats de la sexu­a­li­tat humana, no només la pro­cre­ació, perquè si fos així no s’hau­ria de per­me­tre el matri­moni entre dues per­so­nes grans, en edat de no poder tenir fills, oi? La per­sona humana és el punt de par­tida i la pri­o­ri­tat màxima i en el sagra­ment del matri­moni, les per­so­nes pas­sen a ser sagra­ment per elles matei­xes. A par­tir del Con­cili Vaticà II, les per­so­nes que es casen avui cons­ti­tu­ei­xen una comu­ni­tat de vida i amor con­ju­gal, i això també és vàlid per a les per­so­nes LGT­BIQ+. Cal recor­dar que pel bap­tisme tots som iguals. Des d’un punt de vista moral, cal par­lar de com­ple­men­ta­ri­e­tat inte­gral com fan molts teòlegs més que de la com­ple­men­ta­ri­e­tat geni­tal. Després hi ha l’ètica sexual cris­ti­ana del matri­moni: ha de seguir les nor­mes d’un sexe just; hem de posar valors de justícia, d’igual­tat entre les pare­lles. Els matri­mo­nis LGT­BIQ+ també estan cri­dats a la san­ti­fi­cació dels cònju­ges que són sal­vació l’un per l’altre, i podríem con­ti­nuar...