Política

otan

Satisfacció entre aliats i amics de l’OTAN per l’elecció de Rutte, que Rússia rebutja

El primer ministre en funcions dels Països Baixos serà ratificat com a nou responsable de l’organització atlàntica a la pròxima reunió que se celebrarà a Washington entre el 9 i l’11 de juliol

El nomenament del primer ministre en funcions dels Països Baixos, Mark Rutte, com a secretari general de l’OTAN, ha estat rebut amb satisfacció entre els països aliats i amb el lògic rebuig per part de Rússia, la principal amenaça en l’actualitat per als aliats.

L’elecció de Rutte ha estat acordada aquest dimecres pels ambaixadors dels 32 països de l’Aliança Atlàntica per a substituir al noruec Jens Stoltenberg, en un moment en el qual el principal focus de preocupació per als aliats, la invasió russa d’Ucraïna, roman estancat i sense aparença de solució.

El liberal neerlandès ha celebrat el seu nomenament com “un tremend honor” i ha promès que, sota el seu lideratge, l’Aliança “continuarà sent la pedra angular de la nostra seguretat col·lectiva”, la qual cosa suposa una continuïtat respecte a la línia seguida pel seu antecessor.

Rússia no veu cap possibilitat de canvi

De fet, Rússia considera que “és poc probable que aquesta elecció sigui capaç de canviar alguna cosa en la línia general de l’OTAN i dels membres de l’Aliança Atlàntica...”, segons el portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov, qui creu que els aliats i els EUA persegueixen l’objectiu de “reprimir estratègicament” a la Federació de Rússia.

Aquesta continuïtat és per al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, molt valuosa perquè suposa continuar amb el suport aliat en un “treball conjunt per a garantir la protecció de les persones i la llibertat en tota la nostra comunitat euroatlàntica” que, segons ha agregat, “continuarà a bon ritme”.

Els líders dels tres països bàltics, els més afectats pel conflicte a Ucraïna i temorosos que la guerra s’estengui al seu territori, han celebrat el nomenament per a assumir els “nombrosos reptes, especialment la postura de defensa i dissuasió de l’Aliança davant la continuada agressió russa a Europa”, segons ha escrit en X –antiga xarxa Twitter– el president letó, Edgars Rinkevics.

El mandatari estonià, Alar Karis, va emfatitzar la importància de “reforçar l’Aliança, construir la nostra defensa col·lectiva i assegurar la seguretat global” una vegada que Rutte assumeixi el càrrec el pròxim 1 d’octubre.

I el lituà, Gitanas Nauseda, ha assenyalat la seva disposició a cooperar per a “construir una Aliança més forta i unida i incrementar la dissuasió i la defensa del flanc occidental (de l’OTAN)” i ha agregat que es tracta de “moments crucials” en els quals l’Aliança ha de mostrar “fortalesa i lideratge”.

Igualment, Elina Valtonen, ministra d’Exteriors de Finlàndia, un país que se sent amenaçat per Rússia i que s’acaba d’incorporar a l’OTAN, espera una excel·lent cooperació amb Rutte “en aquest moment difícil”, segons ha explicat en X.

El canceller alemany Olaf Scholz considera que l’experiència del neerlandès i el seu “coneixement en política de seguretat” i els seus “dots diplomàtics estan en el lloc encertat”,

També la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, candidata a un segon mandat ha destacat de Rutte el seu “lideratge i experiència”.

Els líders de l’Aliança confirmaran la seva elecció en la cimera que celebraran del 9 a l’11 de juliol a Washington.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.