Hi havia un canvi de candidat, que era l’alcalde, i també hi entra en joc la tendència general, perquè en clau local el resultat va ser millor que al Parlament i al Congrés. També hi va haver l’inici del nou sistema de recollida selectiva menys d’un any abans de les eleccions. El porta a porta s’havia de fer, la gent n’està contenta, és una política transformadora, però també genera una certa remor quan arriben les dates electorals i provoca certa abstenció i queixa amb l’equip que està al govern. N’hi ha més, de causes, van ser múltiples. Amb aquests resultats, vam intentar veure com podíem tirar primer, evidentment, una mica tocats, perquè esperàvem com a mínim ser primera força. I sent segona força, vam intentar la millor opció per governar.

ERC havia governat molt bé amb la CUP del 2015 al 2019, i s’havia fet molta feina transformadora en projectes: mantenir el model urbanístic, l’espai urbà de qualitat per a les persones, posant la vida al centre: A Cardedeu, en bici i a peu. Acompanyar l’esperit comunitari de les entitats culturals, esportives, associatives, els joves, i la recollida porta a porta, un projecte verd que cuida la biodiversitat, i els escocells dels arbres verds... Projectes que costaven d’entendre, transformadors i de progrés. Un projecte de vuit anys d’ERC i la CUP molt consolidat.

Vam anar a l’opció de Junts, amb qui ens podíem entendre en aquell moment. La CUP va dir que es quedaria a l’oposició, no volia governar, tot i pujar. Penso que volien un govern d’esquerres o res. La CUP ens va dir que podia donar suport a una investidura i evitar un govern socialista, però quan ja ens havíem entès amb Junts –dos anys d’alcaldia per a cadascun i temes de base perquè la CUP ens aprovés la investidura–, van dir que no donarien suport a cap dia d’alcaldia de Junts. Resultat: tens el PSC i Junts, i tindràs l’alcaldia de Junts un any i mig igualment.

No vam aconseguir la reprovació de la inacció del govern, era d’esperar, volíem posar un calendari i parlar de prioritats. Es van barrejar dues coses, i sap greu, ara podríem plantejar-ho diferent. És normal que algú se senti criticat si dius que no ha actuat i, per tant, adopti una posició d’escut. Volem fer oposició en positiu, marcar. Amb els pressupostos ens vam abstenir, i el PSC, en els vuit anys que hem governat ERC i la CUP, sempre hi ha votat en contra.

Fins i tot ens vam plantejar votar-hi a favor, però hi havia coses que no teníem clares. I ens vam abstenir per un projecte d’habitatge de protecció oficial. El primer punt del programa d’ERC era la generació d’habitatge, un parc públic. S’havia treballat en uns terrenys de la zona de Pla Marcell, amb una subvenció dels Next Generation, i hi vam col·laborar perquè fossin més densos i se’n poguessin fer més amb les mateixes parcel·les. Quan es va veure en el pressupost, vam valorar-lo positivament i ens vam abstenir per altres temes.

L’objectiu final de l’habitatge és generar parc públic; si fas això, el mercat abaixa el preu. Cardedeu no té parc públic: des del 2010, quan es van fer 22 habitatges de protecció oficial, no se’n fan; ara es construiran aquests 24. A Europa, el parc públic està entre el 15% i el 20%; a Catalunya, en l’1,5%, i a Cardedeu, en l’1%. Sí que hi ha pisos de lloguer, però són caríssims. Llogar un pis per 1.000 euros a Cardedeu no té sentit.

Era el nostre projecte bandera, en un poble molt comunitari, on les entitats i associacions fan molta vida, i creiem que cal parlar de com podem facilitar aquest espai. Aquí hi ha hagut una protesta d’entitats per aquest desencaix. I cal saber quin pla d’usos s’hi vol fer, si es vol mantenir el que hi havia, com s’obrirà als joves... A la ciutat no hi ha espais per als joves, potser sí per a la pràctica de l’esport, però per al lleure, per a la trobada, no gaires.