Societat

Entrenant-se per fer l’Everest de les aigües obertes

Jere Mateo vol ser el primer nedador amb discapacitat a fer els estrets dels Set Oceans i a l’agost creuarà el canal de la Mànega

El periodista Adam Martín explica la seva història de superació, després de tenir un accident als Alps, a ‘La travessia infinita’

“En clau mental crec que estic preparat”, assegura sense saltar-se cap dels entrenaments físics

“La pis­cina em va retor­nar la con­fiança, però el mar m’ha donat la lli­ber­tat; la pis­cina és la tran­quil·litat, però el mar és la pau.” Jere Mateo ha des­co­bert que la natació en aigües ober­tes, tot i el fred i les adver­si­tats, s’ha con­ver­tit en la millor ali­ada per apren­dre a con­viure amb el dolor i les seqüeles del tràgic acci­dent que va tenir als Alps el 2015, on va per­dre el seu millor amic. Pri­mer a la pis­cina i després al mar, hi troba l’ener­gia per fixar-se nous rep­tes dins l’aigua i s’ha pro­po­sat ser el pri­mer neda­dor amb dis­ca­pa­ci­tat que intenti fer les distàncies dels estrets dels Set Oce­ans. “No es tracta de dir que no hi ha límits i que tot­hom pot, però sí que s’ha de dei­xar d’eti­que­tar i tenir pre­ju­di­cis davant la dis­ca­pa­ci­tat”, defensa en Jere, que insis­teix que només l’esforç d’entre­nar-se “i tot el procés ja és un èxit” en si mateix.

El 18 d’agost del 2022, en Jere va superar el pri­mer repte cre­uant els 16,1 quilòmetres de l’estret de Gibral­tar. Ho va acon­se­guir i tot just sor­tir de l’aigua tenia al cap la pro­pera fita, que dos anys després el por­tarà fins al canal de la Mànega. S’entrena cada dia, en aigua dolça o salada, a Mataró o Gra­no­llers, on viu, i pujant i bai­xant a la Costa Brava, on troba l’aigua més freda. Aquest cap de set­mana, si el temps ho per­met, nedarà amb un grup els 23 quilòmetres que sepa­ren Cer­vera de la Marenda del port de Llançà. Per acli­ma­tar-se a les bai­xes tem­pe­ra­tu­res, en Jere fa temps que neda a pèl, sense el ves­tit de neoprè, i ha gua­nyat pes per tenir més resistència al fred. “Hi seré una set­mana abans nedant cada dia per acos­tu­mar el cos a aquesta sen­sació de fred tota l’estona”, explica dels dies que s’estarà a Dover espe­rant la tru­cada per sor­tir a mar, entre el 29 de juliol i el 3 d’agost. “Cal espe­rar les millors con­di­ci­ons i fer un sobre­es­forç al final perquè els cor­rents t’allu­nyen de la costa”, asse­nyala sobre aquesta tra­vessa, que s’ha con­ver­tit en la més icònica per als neda­dors de llarga distància, que l’ano­me­nen “l’Eve­rest de les aigües ober­tes”. L’estiu pas­sat, en Jere va anar fins a la ria de Vigo per fer la Bata­lla de Rande, amb una tem­pe­ra­tura sem­blant a la que es tro­barà ara. Per posar-se a prova, el mateix estiu va superar els 35 quilòmetres que sepa­ren Mallorca de Menorca. “En clau men­tal crec que estic pre­pa­rat”, asse­gura sense sal­tar-se cap dels entre­na­ments físics per fer una tra­vessa on les marees, els cor­rents i el fred hi tin­dran un paper impor­tant. S’haurà d’esforçar per arri­bar a l’altre cos­tat sense tocar en cap moment l’embar­cació que l’acom­pa­nya i arri­bant a posar els peus a la pedra seca.

El lli­bre La tra­ves­sia infi­nita, escrit pel peri­o­dista Adam Martín, explica la història de superació d’en Jere després de l’acci­dent a la mun­ta­nya que el va dei­xar un mes en coma en un hos­pi­tal a França. Després d’un any de reha­bi­li­tació a l’ins­ti­tut Gutt­mann, va conèixer l’entre­na­dora de natació adap­tada Maria Fol­gado i “tot va can­viar” per tor­nar a gua­nyar mobi­li­tat. En Jere recorda com les pri­me­res vuit pis­ci­nes que es va atre­vir a fer al Cen­tre Natació Mataró van ser més dures que aca­bar els 38 quilòmetres a les Bale­ars. “Con­ti­nuaré fent el que faig si puc aju­dar la gent i és l’excusa per ani­mar algú a tirar enda­vant”, explica amb ganes de donar visi­bi­li­tat a la natació adap­tada i no per “demos­trar res a ningú”. La ingra­vi­desa que troba a l’aigua el recon­forta. “Estic desit­jant nedar quan estic ofus­cat”, diu aquest neda­dor de llarga distància, que apro­fita les tra­ves­ses per “revi­sar” com està, sense dei­xar de tenir pre­sent en Salvi, l’amic que va per­dre a la mun­ta­nya. “Quan fa tan­tes hores que nedes, és ine­vi­ta­ble sen­tir-se sol, i en aquell moment ell m’acom­pa­nya”, diu d’una pèrdua molt dolo­rosa i un sen­ti­ment de cul­pa­bi­li­tat que sem­pre l’acom­pa­nya i que l’obliga a con­ti­nuar nedant i a tirar enda­vant i no que­dar-se tan­cat a “l’habi­tació fosca”.

La pro­pera fita per a en Jere serà el canal del Nord, entre Irlanda i Escòcia, de 34,5 quilòmetres, però amb aigües molt més gèlides. “Crec que per a mi serà la més difícil per haver d’aguan­tar bai­xes tem­pe­ra­tu­res tan­tes hores. Això m’obli­garà a anar a fer entre­na­ments en llocs d’alta mun­ta­nya”, diu sense voler avançar-se i posant tota l’atenció i esforços a fer el canal de la Mànega.

Encara li fal­tarà per com­ple­tar la llista dels Set Oce­ans: l’estret de Cook, entre les illes del nord i el sud de Nova Zelanda; el canal de Molokai o de Kaiwi, entre les dues illes de Hawaii; el de Cata­lina, al sud de Califòrnia i fins a la costa de Los Ange­les, i l’estret de Tsu­garu, al Japó. D’aquesta última tra­vessa té constància que la nor­ma­tiva per­met que es pugui pujar dalt de la barca, sense des­qua­li­fi­car i veri­fi­cant el punt exacte, quan es divi­sen tau­rons. Espero que la resta també ho tin­guin pre­vist dins la nor­ma­tiva.

35
quilòmetres
es calcula que hi ha en línia recta des de Dover fins a tocar de la costa francesa.
1927
l’any
en què deu persones van aconseguir creuar el canal de la Mànega, que s’ha convertit en la travessia més icònica i prestigiosa per als nedadors d’aigües obertes.
80/20
és la norma
dels nedadors de llargues distàncies: es considera que en una travessa un 80% és esforç mental i el 20%, físic.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.