En fem una molt bona lec­tura. Sí que és cert que no vam acon­se­guir l’objec­tiu de tren­car la majo­ria abso­luta. Sabem que era un repte molt difícil perquè són molts anys de l’Entesa i d’en Pere Gar­riga al cap­da­vant. És cert que vam gua­nyar en regi­dors: de dos vam pas­sar a cinc. Per a nosal­tres van ser uns molt bons resul­tats perquè ni en la legis­la­tura pas­sada amb l’opo­sició en pes teníem cinc regi­dors i érem dos grups. Això marca un canvi; el canvi que vol la gent d’Arbúcies, que es comença a notar amb el resul­tat de les muni­ci­pals. Va mar­cant un camí de cara al 2027, n’estem segurs.

La defi­niríem de con­ti­nu­ista. Són molts anys i segueix la mateixa manera de fer. Cre­iem que aquest pri­mer any ha estat més nefasta i aquí no veiem cap manera, cap via, que se solu­ci­oni. Hi ha una situ­ació econòmica pèssima, que ens pesa a tots els arbu­ci­encs i no s’ha pre­sen­tat cap pla de sane­ja­ment. És un dels temes que ens pre­o­cupa més. Com a Esquerra fa anys que ho estàvem denun­ci­ant i final­ment aquest prin­cipi d’any ha sor­tit a la llum una gestió econòmica bas­tant difícil.

Per millo­rar la trans­parència n’hi hau­ria d’haver. I ara mateix a Arbúcies no n’hi ha. Esquerra hem pre­sen­tat mol­tes instàncies i la majo­ria no ens les han res­pos­tes. I n’hi ha algu­nes que vore­gen la il·lega­li­tat. Per exem­ple, que un regi­dor sigui tre­so­rer. Això no pot ser. Ho hem denun­ciat al Síndic de Greu­ges. La res­posta és que les mane­res de fer són així i així es seguirà fent. Per tant, repe­tim que, per millo­rar la trans­parència, pri­mer n’hauríem de tenir.

L’opo­sició d’Esquerra no can­via d’una legis­la­tura a una altra. Nosal­tres som una opo­sició de con­trol, perquè es ges­ti­oni cor­rec­ta­ment, de denun­ciar el que cal­gui, de situ­a­ci­ons incor­rec­tes que pas­sin en el con­sis­tori. L’avan­tatge d’ara és que amb cinc regi­dors podem tenir més con­trol de dife­rents situ­a­ci­ons. De mirar també la mala gestió que s’està fent en el govern. Un dels prin­ci­pals objec­tius com a opo­sició és escol­tar les peti­ci­ons de la gent d’Arbúcies i tras­lla­dar-les al ple . Sem­pre diem que som la seva veu. És gràcies a la seva con­fiança que ens han fet aquests cinc regi­dors que podem ser la seva veu en tots els temes que cal­gui.

Doncs no. Al con­trari, tinc més ganes que mai i hi ha Soms per anys si em donen la con­fiança, evi­dent­ment. Els resul­tats em donen més empenta per tirar enda­vant. El 2015 es van pre­sen­tar tres par­tits a les muni­ci­pals: Entesa, Pde­CAT i Esquerra. El 2019, Entesa, la CUP i Esquerra. I el 2023, hem que­dat Entesa i Esquerra. Això no demos­tra cap des­gast per part meva, sinó sobre­tot que hi ha un equip de per­so­nes molt ben pre­pa­rat. Hi ha mol­tes ganes de tre­ba­llar i són gent que s’esti­men Arbúcies. Soc la cap de l’opo­sició, però si no fos per aquest equip Esquerra no hau­ria aguan­tat aquest ter­cer embat perquè la resta ha sor­tit del camí. Jo he estat al cap­da­vant, però amb tot aquest gruix de gent al dar­rere volem fer l’opo­sició que Arbúcies es mereix. I sobre­tot seguir. Sem­pre hi serem. Tot­hom ha anat dei­xant-ho córrer. Ens pre­gun­tem què pas­sarà el 2027? Sor­ti­ran llis­tes sota les pedres? La con­fiança que estem donant, la feina que estem fent i que no tenim des­gast, això ens ha de con­ver­tir en l’eina útil per a la gent d’Arbúcies. El 2027 volem ser l’eina útil i gover­nar Arbúcies

Ens pre­o­cupa moltíssim. Esquerra fa anys que aler­tem que estem en cai­guda lliure. És com una bola de neu que s’està fent més grossa i sem­bla que no es vul­gui veure. L’últim any es va tan­car amb un roma­nent nega­tiu de menys de 300.000 euros, però aquest dar­rer tan­ca­ment ha estat de menys d’un milió set-cents mil. Són unes pre­vi­si­ons greus que posen l’Ajun­ta­ment d’Arbúcies en una situ­ació molt greu. Si l’ajun­ta­ment fos una empresa ara esta­ria en con­curs de cre­di­tors. Arbúcies neces­sita con­tenció i això passa per un pla de sane­ja­ment per reduir des­pe­ses. I no hi ha pre­visió de fer-ne cap, segons ens va dir en l’últim ple. Hi ha d’haver una gestió més efi­ci­ent. També una situ­ació d’autocrítica i no hi és. Som al juliol i no tenim pres­su­pos­tos a l’Ajun­ta­ment. Hi veiem una manca de res­pon­sa­bi­li­tat i de com­promís. Ens reper­cu­teix a tots.

Una Arbúcies trista, apa­gada, més dei­xada, no es fa res per solu­ci­o­nar els pro­ble­mes que als arbu­ci­encs els inqui­e­ten. La seva gent és la for­ta­lesa, és la que tira enda­vant el poble. Tenim un tei­xit d’enti­tats molt gran i el nos­tre entorn també, el Mont­seny, Mont­so­riu. Però no s’explota tot el que s’hau­ria d’explo­tar. Hi falta un canvi de xip, unes noves mane­res de fer. Neces­sita un canvi d’aires. Arbúcies és molt bonic i hi havia molt de turisme, però ara no se la reco­neix. Quel­com no fun­ci­ona. També cal que la gent no es faci el poble seu.

Ara és acon­se­guir con­tro­lar la des­pesa d’aquest des­ga­vell econòmic de l’Ajun­ta­ment. També il·lusi­o­nar els arbu­ci­encs a par­ti­ci­par i recu­pe­rar l’espe­rit del poble. Hi ha pri­o­ri­tats com millo­rar el trans­port, cui­dar el cos poli­cial i donar més eines a la segu­re­tat, per tre­ba­llar més i millor, una empenta al tei­xit comer­cial... La prin­ci­pal millora són les arques muni­ci­pals i sane­jar el deute greu que hi ha.