Gran angular

Salvador Ribas Mas

Consultor intercultural, autor del llibre ‘Directivos sin fronteras’

“Els xocs culturals no tenen cap gràcia quan et jugues el pa”

“Les diferències entre països es poden resumir en quatre dimensions: individualisme, jerarquia, ambició i control de la incertesa”

“A la Xina, per exemple, donar molta autonomia als teus empleats no funciona, és millor una organització jeràrquica”

El perfil
Salvador Ribas (Maria de la Salut, Mallorca, 1981) és consultor o, com ell s’autodefineix, “enginyer intercultural”. “De formació soc enginyer de l’edificació, n’he exercit 15 anys i encara ho faig parcialment; Geert Hofstede, l’inventor del model 6-D, també era enginyer però industrial i penso que aquesta ciència basada en dimensions s’adapta bé a una ment analítica”, explica. Ha treballat a l’ONU, Melià Hotels, Metges sense Fronteres i la Cort Penal Internacional viatjant per tot el món.
Un model 6-D de Catalunya? No hi hauria dissimilituds destacables dins de l’Estat espanyol
Expliquen que una de les primeres delegacions del govern català a la Xina va haver de marxar per la porta del darrere de l’edifici institucional perquè les autoritats locals van interpretar com una ofensa el regal de Catalunya: una escultura de Sant Jordi enfilant un drac, que a la Xina és un símbol venerat.
A l’inici de la meva carrera, en l’àmbit internacional, jo també vaig cometre molts errors deguts a xocs culturals fins que vaig aprendre a anticipar-los. Hem d’entendre que, davant un mateix estímul, les persones de països diferents reaccionem de manera diferent. Allò que és bo aquí no ha de ser-ho a França o allò que és moral al Marroc no ha de ser-ho a Itàlia. Són valors i no em posaré a jutjar si són bons o dolents, però són diferents. Per tant, és bo fer aquest exercici d’abstracció i, abans de tenir una interacció amb una persona d’un altre país per raons econòmiques, diplomàtiques o humanitàries, cal entendre que el teu interlocutor té uns valors diferents perquè d’això pot dependre en bona mesura l’èxit de la interacció: que sigui àgil, sense malentesos ni conflictes.
Una frase de Geert Hofstede que recull al seu llibre ‘Directivos sin fronteras’ diu: “La supervivència de la humanitat dependrà, en gran mesura, de l’habilitat de persones que pensen diferent per actuar conjuntament.” Estem davant un repte d’una gran transcendència?

Aquesta frase em sembla lapidària i sorprèn que va ser escrita als anys vuitanta. En la pandèmia hem vist que allò ho arreglàvem tots junts o no s’arreglava. I tenim reptes com ara l’escalfament del planeta, la seguretat i l’economia global, que ens obliguen a anar tots junts.

Superar les barreres culturals és, doncs, més important que mai. Vostè diu que va poder anticipar-les, com?
Quan treballava a la Cort Penal Internacional vaig descobrir el model intercultural de sis dimensions, el Model 6-D, de Geert Hofstede, un enginyer i sociòleg holandès que va treballar al departament de recursos humans de la IBM, on estava en contacte amb empleats de 70 nacionalitats. Va fer enquestes i va trobar patrons entre persones d’una mateixa categoria professional a les quals només les diferenciava el país d’origen. Inicialment diu que les diferències es poden explicar sobre la base de quatre dimensions que després van ser sis, però les inicials són les més importants. Faig una analogia amb el model de colors primaris RGB, que permet definir un determinat color a partir de la combinació de tres números. Doncs en el model 6-D en serien quatre: distància jeràrquica, individualisme, motivació cap a l’ambició i control de la incertesa.
Els números permeten saber en quines dimensions hi ha més distància entre dos països i així saber on posar el focus quan interactues; és així?
Sí, quan hi ha una distància de 10 punts o més indica que has de posar el focus allà. I no parlem ja quan són 50, 60 o 70.
Espanya és 57, 67, 42 i 86, mentre que la Xina és 80, 43, 66 i 30. És una manera visual d’entendre com de dificultosa pot ser una conversa o una negociació.
O una col·laboració o el fet de donar feedback a un empleat o el lideratge... tot això està condicionat per la cultura. Quan hom surt a fer negocis a l’exterior, ja sigui una gran empresa, una pime o un autònom, aquests xocs culturals, que quan s’està de vacances són superdivertits, quan un s’està jugant el pa no tenen cap gràcia, i el model 6-D ajuda a obtenir millors resultats: evita perdre temps i diners i maldecaps.
Però és una generalització.
Sí, l’estadística diu que, en general, la majoria de francesos i la majoria de vegades es comporten d’acord a la seva cultura nacional. No és un tema de psicologia sinó de sociologia. Després tots tenim suficient autonomia per reaccionar de forma diferent, fins i tot cadascú de nosaltres canvia depenent del dia. Ara bé, en general, sabem que a la Xina, per exemple, una gestió per objectius, això de donar molta autonomia als teus empleats, no funciona.
Però les cultures evolucionen.
Sí, van evolucionant. Darrerament s’ha fet una actualització de la dimensió número dos, la de l’individualisme, i no ha estat dramàtic, perquè es manté prou estable. Hem de pensar que la cultura es transmet de pares a fills i, és clar, evoluciona però molt a poc a poc. D’altra banda, s’han de veure aquests valors com a relatius, no com a absoluts. Què vull dir amb això? Que si la Xina és 80 i Espanya és 57, per exemple, aquesta diferència de 23 punts es manté més o menys constant amb el temps.
Per què no hi ha un model 6-D de Catalunya?
No s’ha fet però penso que, tot i que no tinc dades empíriques que ho puguin avalar, hi hauria molt poca diferència, potser d’un, dos o tres punts, m’ho invento, però no n’hi haurà més de 10. Hem de tenir en compte que, ens agradi o no ens agradi, el fet és que estem baix un mateix rei des de fa 500 anys.
Què vol dir?
Sí, un rei, bé, una mateixa organització política, i això té un gran efecte homogeneïtzador perquè dins d’aquest regne la gent es mou d’un lloc a un altre. Hi ha gent d’Andalusia o Galícia que ha vingut a instal·lar-se a Catalunya i catalans que han anat a treballar a Madrid i tot això homogeneïtza.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.