Satisfacció total. Un agraïment molt gran a la gent d’Arbúcies que després de tants anys ens continua fent confiança. Vull destacar el bon equip polític i de personal de l’Ajuntament. És un treball d’un tot. Demostra que estem al servei del poble amb un projecte coherent pensat per a les persones, un poble on viure i conviure. La gent sap qui som i que tenim les idees molt clares. I sobretot, treballem amb molta transparència i molta coherència.

Som una rara avis perquè no ens movem per períodes electorals. Segurament som l’únic municipi que l’any abans de les eleccions no va asfaltar cap carrer. No ens movem per aquestes coses, ens movem per projectes que anem desenvolupant i quan tenim les subvencions, els fem. Aquest any és difícil, per temes econòmics. Tot s’ha encarit i estem refent tots els serveis que donem des de l’Ajuntament per tal de poder mantenir la mateixa qualitat però ajustant les despeses. La solució massa fàcil seria apujar impostos. Hem d’ajustar-ho per poder fer el mateix amb menys despesa. Estem en aquest punt. Hem prioritzat ressituar la despesa abans que desenvolupar els projectes previstos.

Teníem la intenció de fer un centre de dia. També anem arreglant carrers del poble. Hi havia el projecte de posar al dia les sis urbanitzacions que són dels anys setanta. Estem acabant l’ampliació de volum de la xarxa de sanejament d’aigües blanques i aigües negres. La fem nova i el tub de 40 passa a ser de 60. Són coses que no es veuen però són molt importants. Estem acabant la millora de la xarxa d’aigua potable, que ha fet que siguem un dels pobles amb menys consum d’aigua per habitant. Estem per sota dels 130 litres per persona i dia. També és gràcies al fet que estem al 18% de pèrdues de la xarxa. Sempre que hem fet un carrer no només hem fet la pell, que és el que és fàcil –la vorera i l’asfaltatge–, sinó que també hem millorat el subsol.

N’hi ha un que estem desenvolupant amb el Consell Comarcal de la Selva. Es tracta del passeig fluvial de la riera, des del Molí de les Pipes, a les portes del Parc Natural del Montseny, fins al saltant de la Dona d’Aigua. És un passeig de 8 quilòmetres arbrat, frescal, amb aigua, gorgs i és també una gran zona d’esbarjo per passejar i gaudir de la natura. Inclou desenvolupar-hi un parc d’herbes remeieres del Montseny i les Guilleries. En el seu pas pel nucli urbà, arranjarem els antics safareigs de rentar la roba. Hi posarem uns plafons informatius. També volem fer la passera, emblemàtica per a Arbúcies, del pont Vermell. I acabar el saltant de la Dona d’Aigua per fer-lo accessible al passeig i d’una forma ordenada. El parc de les herbes remeieres és un altre ajut Next Generation que fem amb el parc. Es complementen. El parc del Sot del Palau toca el passeig de la riera. Hi posarem plafons explicatius també sobre les trementinaires, que a Arbúcies hi feien parada i fonda, i sobre tot el que té a veure amb el món remeier.

L’estem repensant. És una de les mancances d’Arbúcies. Amb els anys ha quedat petita i ara l’hem ampliat amb aproximadament 300 metres quadrats més. Perquè encara que hi hagi subvencions, arriben on arriben. L’equipament, on s’ha de fer, com s’ha de fer, és prou important per aturar-se a pensar-hi. I parlar-ne amb els usuaris i amb tots els grups polítics. Considerem que dels projectes se n’ha de parlar amb tots els grups i arribar al màxim consens possible. La llar de jubilats, el centre d’aigua i salut...; els projectes de poble han de ser comuns i no partidistes. Quant a la biblioteca, s’ha de repensar molt bé, s’ha de fer un equipament d’acord amb el present però pensant en el futur.

L’endeutament està per sota del que preveu la llei. El màxim és del 110% i nosaltres estem en un 71%. A Arbúcies fem que els impostos (IBI, escombraries, taxa de cotxes...) es puguin pagar a dotze mesos. Cada mes tenim una dotzena part dels impostos, cosa que ens obliga a fer pòlisses que ens computen com a endeutament. Sense aquestes pòlisses estaríem al 50% d’endeutament. Les finances municipals no estan per llançar coets però tampoc per tirar-nos daltabaix d’un pont. Totes aquestes accions econòmiques per facilitar el pagament dels impostos han permès tenir menys impagats. Les administracions supramunicipals omplen els consistoris d’obligacions que després hem de finançar amb impostos a la ciutadania perquè no se’ns dota dels diners necessaris per fer allò que ens manen que hem de fer. Això crea un greuge per a l’Ajuntament, que s’ha d’endeutar per pagar allò que li mana l’Estat o la Generalitat o qui sigui i no li dona el finançament per desenvolupar-ho. La manca de finançament dels ajuntaments és un tema greu. Tots els grans partits s’omplen la boca que som l’administració més propera al ciutadà però cap, quan és al govern, arregla la fràgil situació financera dels municipis.