El Tribunal Suprem ha denegat la petició de l’Advocacia de l’Estat de suspendre cautelarment diversos apartats de l’acord de la Junta Electoral Central, de 6 de maig de 2024, que va estimar denúncies del Partit Popular contra el CIS per la realització a la fi d’abril de la denominada “Enquesta flaix sobre la situació política espanyola”.

Aquesta enquesta incloïa un apartat dedicat a la intenció de vot dels electors durant el període electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya i al Parlament Europeu.

L’Advocacia de l’Estat va presentar recurs davant la Sala contenciosa administrativa del Suprem contra l’acord de la Junta, que va incoar expedient sancionador al president del CIS, José Félix Tezanos, i va demanar a més com a mesura cautelar mentre es resolia el seu recurs que quedaran en suspens els dos primers apartats de l’acord.

El primer va declarar que el CIS va vulnerar presumptament la Llei orgànica de Règim Electoral General (LOREG) i la Instrucció 1/2024 de la JEC per no comunicar prèviament la realització de l’enquesta, malgrat preguntar per intenció de vot.

El segon instava el president del CIS que durant la resta del període electoral s’abstingués de fer actuacions com l’examinada que suposin vulneració de la legislació electoral.

A més, l’Advocacia de l’Estat demanava també que se suspengués la Instrucció 1/2024 de la Junta Electoral que estableix l’obligació de comunicació prèvia de la realització d’enquestes amb preguntes sobre intenció de vot.

El Suprem denega la mesura cautelar per no donar-se els requisits als quals la Llei de la Jurisdicció i la jurisprudència sotmeten la seva concessió, al no concórrer l’aparença de bon dret que invoca l’Advocat de l’Estat ni apreciar-se perjudicis irreversibles si no s’adopta la mesura cautelar.

En aquest sentit, considera convincents les raons ofertes pel Lletrat de les Corts Generals i de la Junta Electoral Central per a excloure’ls i diu que és significativa també la conducta de l’Administració, que no va recórrer la Instrucció 1/2024, la suspensió parcial de la qual reclama ara.

“La comunicació a la qual obliga l’acord impugnat no comporta perjudicis ni obstacles d’entitat al CIS i no entorpeix que continuï satisfent els interessos generals als quals ha de servir”, indica l’acte.

D’aquesta manera la Sala dona la raó “de nou” al Lletrat de les Corts Generals i de la Junta Electoral Central, en corroborar que la Instrucció 1/2024 i l’acord recorregut, que l’aplica, “serveixen a la preservació de la igualtat entre els candidats que concorren als processos electorals, finalitat a la qual no pot oposar-se, perquè no és incompatible amb ella, la realització pel CIS de les funcions que la Llei 39/1995 li encomana”.