Primer de tot, quan es va presentar el PAS, el 2019, coincideix que jo estava treballant a Barcelona. Però tinc un client a Girona i, per tant, dormo a casa dels meus pares a Sarrià. Conec aquesta gent que volen formar el partit i assisteixo a les primeres reunions. Se m’acaba la feina del client a Girona i torno a Barcelona i em desconnecto del nou projecte, però hi estic atent. Passada la covid-19, que vaig passar a Barcelona, a la feina em donen l’oportunitat de fer teletreball i uns dies a la setmana anar a Barcelona. Llavors decidim venir a viure a Sarrià amb la meva parella. Això és el novembre del 2022, quan es parla de l’elaboració de les llistes per al maig del 2023.

Vaig a les reunions i recordo una assemblea, supernombrosa, amb trenta persones, que per Sarrià és una bestialitat. Un grup molt potent, però falta el que falta moltes vegades: una cara visible. I jo sí, perfecte per anar de 15, de 20, de 10, però entre els 5 primers costa de decidir. L’actitud que jo recordo inicialment és molt pessimista: ens és igual qui va de primer, de quart, perquè igualment no guanyarem. Haurem d’estar a l’oposició, però sí que sabíem que aconseguiríem bons resultats.

Recordo que hi va haver un moment que jo un dia em vaig aixecar a l’assemblea i vaig dir: “Un moment, quina és aquesta actitud? Ostres! Si ens hi presentem, presentem-nos amb totes les forces, anem a lluitar fins al final. Creiem que la idea de municipi que tenim és molt vàlida, és molt interessant per a Sarrià. Al final el que hem de fer és explicar aquesta idea que tenim a la resta de veïns i veïnes, fer molta propaganda, molt de carrer, i si no sortim, que sigui perquè els veïns ho hagin decidit.” Llavors vam canviar i hi va haver un abans i un després i vam dir: “Anem a totes [a les eleccions].” I després va ser quan va costar trobar els cinc primers de la llista. I recordo que vaig dir: “Si anem amb la condició d’anar a guanyar, governar, implementar aquesta ideologia, em poso al capdavant, em comprometo a posar-me al capdavant”, amb la condició que dos dels tres regidors que ja hi havia m’acompanyessin al capdavant de la llista [Mònica Aymerich i Edgar Castellanos han continuat].

La idea del PAS és donar molt de protagonisme a la participació i a les entitats, inclús a la transparència. Ens havíem trobat del 2023 a quatre anys enrere que moltes entitats havien perdut el protagonisme que creiem que és necessari que tinguin. En la campanya, parlem amb totes les entitats, esportives, culturals, veïnals, absolutament totes, i els expliquem la nostra idea, que tinguin protagonisme, i, de fet, en la primera festa major, el setembre del 2023, les entitats veïnals van fer el pregó de la festa.

Perquè ens havíem avingut molt des del 2019. Aquell any, el PAS va intentar pactar el pressupost amb ERC, que governava amb minoria. Però a partir del 2020 el PAS deixa de donar suport a l’equip de govern en els pressupostos i les ordenances fiscals i treballa molt bé amb el PSC. Fan alguns projectes que tenen conjuntament i s’aproven i al final sempre diem que en Quim i l’Estela [els regidors socialistes Quim Rodríguez i Estela López] són dues persones molt i molt vàlides que s’estimen molt el municipi.

Primer de tot, com he comentat, som això: el govern de la transparència, el govern de la participació. Aquest primer any s’han fet més consells esportius i més consells educatius que mai, s’han fet moltíssimes reunions veïnals, inclús s’han fet actes de transparència –el juliol del 2023 i un altre al cap de 120 dies de govern–. I s’han fet polítiques de joventut. Fins ara, la joventut quedava un pèl desemparada i trobàvem a faltar polítiques de cohesió entre els joves del municipi. I llavors, l’octubre del 2023, vam decidir canviar la ubicació de l’Espai Jove. Uns mesos després, hem passat de tenir uns deu nanos a la tarda a tenir-ne entre quaranta i cinquanta, de dilluns a divendres, que és quan obren.

Abans era a l’Espai 221, al costat de la biblioteca, i ara és a l’Espai Lecta [que abans era de Torraspapel]. [...] És un espai més atractiu visualment, molt més còmode [a Sarrià de Dalt]. És molt a prop de l’institut i s’hi pot anar tranquil·lament caminant. Funciona molt bé per als nanos de 14 a 17 anys, però a partir de 18 costa molt, no només aquí sinó també a altres municipis, trobar espais. Ara ens hem reunit amb un grup de joves d’aquesta edat que s’han compromès a crear una entitat jove. En l’última reunió, hi havia 17 persones joves, d’entre 18 i 19 anys, que tenen ganes de fer coses.

Aquí hi ha una realitat, si mirem els últims pressupostos, del 2019 al 2023. Nosaltres ja formem part de la liquidació de l’últim pressupost perquè hi hem estat sis mesos. Hi ha 1,4 milions de desviació negativa els últims anys. Això indica que hi ha anys que gastes molt més del que ingresses. Pressupostàriament és el que indica. Això fa que tiris amb estalvis, fins que arriba un moment que els estalvis s’acaben. I hem continuat gastant més del que ingressem. I la liquidació del 2023, que es va aprovar, es va tancar amb 450.000 euros negatius [...]. Ara farem un pla de sanejament que inclou un seguit de mesures correctores [...]. També cal recordar que venim d’anys molt complicats. Hi va haver la covid-19 i encara en patim les conseqüències. El 2022 hi va haver la invasió de Rússia a Ucraïna, cosa que ha provocat un augment exagerat dels preus de les matèries primeres. Això encareix un 20% els serveis que compra l’Ajuntament. Hi ha hagut coses que no pots controlar.