L’Audiència de Madrid ha deixat sense efecte les ordres de recerca, detenció i ingrés de presó nacional i internacional a l’activista andalús Dani Gallardo, condemnat a quatre anys i sis mesos de presó pels disturbis posteriors a les protestes celebrades a Madrid contra la sentència de l’1-O. Amb tot, el fiscal de l’Audiència de Madrid ha elevat el seu cas al Tribunal Constitucional perquè considera que els fets pels quals va ser condemnat no tenen cobertura dins la llei d’amnistia.

Segons l’escrit de la fiscalia, el delicte de resistència i atemptat a agents de l’autoritat pel qual Gallardo va ser condemnat van tenir lloc en els disturbis posteriors a la concentració convocada el 16 d’octubre de 2019 contra les condemnes del Tribunal Suprem als polítics independentistes catalans, que segons consta en l’escrit va transcórrer “sense incidents”.

El fiscal Salvador Ortolá considera que els fets pels quals Gallardo va ser condemnat van tenir lloc un cop va acabar la concentració i “realitzats per grups extremistes de signe contrari” i que per això “els fets objecte de condemna no semblen tenir encaix en les previsions de la llei orgànica 1/2024, d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya”.

Gallardo hauria d’haver entrat a presó el 19 de febrer passat per acabar de complir la pena imposada per un jutge madrileny (va estar 13 mesos en presó preventiva). En no presentar-se de forma voluntària, es va dictar una ordre de cerca, captura i ingrés a presó nacional i internacional, que ara ha quedat sense efecte.