La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, ha encaixat un revés judicial per la gestió de la crisi de la Covid-19 en la vigília que el Parlament Europeu voti la seva nominació per a la reelecció en el càrrec. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha conclòs aquest dimecres que l’executiu comunitari no va ser prou transparent sobre els contractes de compra de vacunes contra el coronavirus.

El tribunal de Luxemburg ha estimat en part els recursos contra els contractes subscrits per la CE el 2020 i 2021 amb diverses farmacèutiques per a la compra de vacunes per als països membres. Aquests contractes, que van permetre desbloquejar ràpidament uns 2.700 milions d’euros per comprar més de mil milions de dosis, queden ara anul·lats “per contenir irregularitats”. En concret, el TGUE considera que Brussel·les va cometre una “infracció” pel que fa a l’accés públic a les condicions dels contractes sobre les indemnitzacions a les farmacèutiques i sobre els possibles conflictes d’interès de l’equip negociador per a la compra dels vaccins. La resolució encara admet recurs, però si finalment es consolida i l’acte queda “anul·lat”, la CE haurà d’omplir el “buit jurídic” creat per aquesta anul·lació.

Diversos eurodiputats ecologistes i particulars van demanar el 2021 accedir als contractes en virtut del reglament europeu sobre l’accés a documents, per entendre’n els termes i condicions i assegurar que l’interès públic quedava protegit. Però la CE només va concedir un accés parcial als contractes, amb diversos paràgrafs tatxats, i els demandants van portar el cas a Luxemburg. La sentència del TGUE els dona en part la raó i rebutja els arguments de la Comissió Europea per “denegar parcialment” l’accés a les declaracions d’inexistència de conflicte d’interès dels membres de l’equip negociador per a l’adquisició de les vacunes. Luxemburg considera que hi havia una “finalitat específica d’interès públic” en l’accés a declaracions d’inexistència de conflicte d’interès de les persones designades per pactar els contractes. A més, creu que la CE no ha demostrat que donar un accés més ampli a aquesta clàusules pogués suposar “un perjudici per als interessos comercials” de les farmacèutiques.

Sobre les indemnitzacions que els estats havien de pagar a les empreses en cas que les vacunes fossin defectuoses, Luxemburg argumenta que la directiva europea estableix que els productors són “responsables dels danys causats pels defectes dels seus productes” i que “la seva responsabilitat no pot quedar limitada o exclosa”. Ara bé, el tribunal subratlla que el dret europeu no prohibeix que “un tercer reemborsi els danys i perjudicis que un productor hagi pagat perquè el seu producte sigui defectuós”. Brussel·les va incloure aquestes indemnitzacions en els contractes per compensar els riscos que les farmacèutiques assumien per l’acceleració dels processos perquè les vacunes estiguessin disponibles com més aviat millor. Tot i admetre que van ser els estats qui van donar suport a aquesta mesura i que era pública, Luxemburg apunta que la Comissió no ha donat “explicacions suficients” sobre la definició concreta per avaluar algunes expressions incloses en els contractes. Per exemple, que les farmacèutiques fessin “tots els esforços raonablement possibles”, així com tampoc sobre les “estipulacions dels contractes relatives a donacions i revenda de les vacunes”.