El que s’ha con­ver­tit en l’himne ofi­cial de les San­tes, El Beque­tero, que aquests dies se sen­tirà dia i nit a Mataró, per ani­mar a can­tar i comp­tar fins a 15, va sonar diven­dres en l’acte inau­gu­ral de l’expo­sició dels 40 anys de TV Mataró. La banda de músics i els peri­o­dis­tes del mitjà audi­o­vi­sual van cele­brar ple­gats les qua­tre dècades que els han vist créixer en un acte que va con­ver­tir la sala de l’Ate­neu de la Fun­dació Iluro en un plató de tele­visió impro­vi­sat.“S’ha d’apro­fi­tar que fem els 40 per fer una mirada històrica i pro­jec­tar-nos al futur”, va apun­tar el pre­si­dent de la banda, Pep Timo­neda, després d’un inici d’any intens amb el con­cert que van fer al Tea­tre Monu­men­tal. La for­mació va néixer al cos­tat de la Banda de Gaia­nes, que, des del 1980, venien a actuar cada any a Mataró. A par­tir del 2004 l’Agru­pació Musi­cal del Maresme va aga­far les reg­nes en soli­tari per acom­pa­nyar la Família Roba­fa­ves en un dels actes més mul­ti­tu­di­na­ris com és el Des­vet­lla­ment Bellugós, que dona el tret de sor­tida a La Nit Boja. “El Beque­tero ens surt sol però durant l’any anem que­dant per anar refres­cant tot el reper­tori”, va expli­car Timo­neda de l’afició dels músics que con­vi­den a viure la festa al car­rer amb els seus ins­tru­ments de vent.

L’actu­ació musi­cal va que­dar un cop més immor­ta­lit­zada per les càmeres de TV Mataró en aquest pro­grama espe­cial d’home­natge de la segona tele­visió local de Cata­lu­nya, després de la de Car­de­deu. Un dels ideòlegs, Jaume Puig, va expli­car com tot es va ges­tar dins el seu cotxe, un Seat 127, quan van deci­dir amb qui va ser el pri­mer direc­tor de l’emis­sora, Bis Lli­go­nya, seguir els pas­sos dels com­panys del Vallès. “La història és viva i té con­tinuïtat”, va des­ta­car un dels socis fun­da­dors de l’emis­sora, Manel Roca Cua­drada, que va arri­bar a fer unes 3.000 entre­vis­tes durant els anys que va sor­tir per antena “amb molta il·lusió i sent molt enri­qui­dor”.

La mos­tra La TV de les San­tes repassa aquests ini­cis amb Lli­go­nya al cap­da­vant de l’emis­sora, que 40 anys després s’ha con­so­li­dat amb una audiència de 40.000 espec­ta­dors set­ma­nals. “Era un entu­si­asta que va reclu­tar molta gent sense parar i ningú s’atre­via a dir-li que no”, va recor­dar l’actual direc­tor de TV Mataró, Oriol Bur­gada. L’expo­sició, que es pot visi­tar fins al 8 de setem­bre, se cen­tra en l’arxiu audi­o­vi­sual vin­cu­lat amb les San­tes, però també en imat­ges fil­ma­des que aju­den a enten­dre la trans­for­mació que ha vis­cut la ciu­tat amb moments impac­tants com ara l’ender­roc del pont de l’auto­pista i l’ober­tura del túnel de Par­pers, per posar alguns exem­ples. L’emis­sora va pas­sar a ser un ens públic el 2010 pri­mer com a Maresme Digi­tal i després un con­sorci d’ajun­ta­ments de tota la comarca sota la marca d’M1TV i després a Mataró Audi­o­vi­sual. “Hem vol­gut recu­pe­rar el nom de TV Mataró, que és com s’hi ha refe­rit tot­hom sem­pre i no porta a con­fusió”, va expli­car Bur­gada, al cap­da­vant de l’ens des del 2021.

El calen­dari de la festa major de Mataró arriba far­cit d’ani­ver­sa­ris també per a la colla del Ball de Dia­bles. La cele­bració és tri­ple perquè l’enti­tat fa 20 anys que es va crear però en fa 15 que es va ampliar amb la secció infan­til, que va donar pas als dia­blons, i per últim la figura que els acom­pa­nya, el Basílisc, com­pleix una dècada. “Estem de tri­a­ni­ver­sari i no podem estar més satis­fets”, va dir el seu pre­si­dent, Jordi Can­ta­llops, que fa pocs dies va apro­fi­tar per pre­sen­tar els nous ves­tits per a l’acte de l’Encesa, en què con­vi­da­ven altres colles de dia­bles de balls tra­di­ci­o­nals. “El punt d’inflexió va ser el 2010 quan hi va haver una rege­ne­ració de la colla”, va indi­car Can­ta­llops, satis­fet de l’evo­lució d’aques­tes dues dècades en què s’han con­so­li­dat amb un nombrós grup de 43 dia­bles i 45 dia­blons. Tot i que ho vol­drien, no se’ls con­si­dera una de les com­par­ses ins­ti­tu­ci­o­nal de les San­tes i això, va asse­gu­rar el seu pre­si­dent, “des­gasta” i pro­voca “tiban­tors” amb les colles.

Aques­tes San­tes també com­plei­xen anys els qua­tre nans: en Follet, en Pier­rot, el Comte i en Car­rau. De fet no eren nous però els per­so­nat­ges es van recu­pe­rar el 1840, quan es van pre­sen­tar a la ciu­tat. Els nans, que nor­mal­ment acom­pa­nyen la Família Roba­fa­ves pre­ce­dint-los en les comi­ti­ves, en són 18: el Bufó, el Pagès, la Bruixa, el Macer seriós, el Macer ria­ller, el Follet, l’Arlequí, el Xinès, la Mulata, el Comte, el Moro, en Car­rau, la Vella Blava, la Vella Verda, en Patu­fet, en Jonàs, en Mata­ties i en Biada. Acos­tu­men a fer cor­re­dis­ses i balls, salu­dant i fent simpàtics ensurts als més petits. Els nans més antics i cen­te­na­ris són en Patu­fet, un per­so­natge diver­tit i cari­ca­tu­resc pro­ta­go­nista de la popu­lar revista, i els dos Macers, dues figu­res tra­di­ci­o­nals i solem­nes que obren pas a les auto­ri­tats.