“Puc dir que fins aquí hem arribat”. L’exconseller Ernest Maragall, principal afectat directe pel polèmic afer dels cartells de falsa bandera que van sortir d’ERC en la campanya de les últimes municipals i que l’atacaven per la malaltia del seu germà Pasqual, ha comunicat aquesta tarda que deixa el partit, decebut per la gestió posterior i per algunes revelacions que s’han fet públiques els últims dies sobre el cas. I és que, si quan ara fa tres setmanes l’Ara va destapar l’afer, Maragall va expressar “vergonya i horror” en una carta pública, avui hi ha afegit “decepció i distància crítica” a partir de “l’experiència orgànica” que ha viscut en la gestió posterior de la crisi. “No puc romandre callat i encara menys podria acceptar que algú confongui silenci amb conformitat o complicitat”, ha etzibat, abans d’anunciar que, “amb una barreja de sentiments”, havia arribat a una conclusió “necessària i oportuna”. “Acabo de comunicar la meva baixa com a afiliat d’ERC”, ha corol·lat.

Tot i que ha evitat situar un únic factor com a desencadenant de la seva decisió, Maragall -que el 4 de juliol va donar suport a Sergi Sabrià quan va anunciar que plegava com a viceconseller arran del cas- s’ha referit per exemple als àudios coneguts després en què la cúpula comunicativa del partit mirava de tapar l’afer al febrer, molt abans que es fes públic, que segons ell “es desqualifiquen per ells mateixos”, i que són “una de les coses més horribles del que ha passat aquestes setmanes”. Però també ha recordat que, tot i que la direcció política del partit no se’n va assabentar fins uns mesos després, això “no eximeix ni elimina la seva responsabilitat, directa o indirecta”. “Hauria desitjat la màxima exemplaritat i arribar fins al final amb la màxima rapidesa”, ha subratllat Maragall, que va explicar personalment els fets a “la direcció política del partit”, en al·lusió a Oriol Junqueras i Marta Rovira.

L’exconseller ha deixat clar que fins que no va actuar la instrucció judicial, arran de la seva demanda -avui ha aclarit que no la va retirar, però sí que va considerar que no havia de seguir l’acció judicial-, i ell va demanar explicacions al partit, ningú n’hi va donar. Igualment, ha lamentat que l’afer s’ha distorsionat després perquè s’hi han barrejat qüestions tant en clau de debat intern com d’eina de descrèdit externa d’ERC.

El ja exmilitant, en tot cas, no s’ha desdit de cap dels punts de la carta inicial que va publicar, en que atribuïa la principal responsabilitat al llavors director de comunicació Tolo Moya, que ja li va demanar excuses en el seu moment, i si bé ha admès que romanen pendents d’aclariment “aspectes significatius” del cas, ha donat personalment per “tancada” la investigació, ja que creu que ja ha quedat clar qui ho va executar, qui ho va encarregar i qui se’n feia responsable, que havia de ser el departament de comunicació “per acció, per omissió o per descontrol”. En tot cas, ha insistit que no podia deixar més la qüestió en l’aire ni que es qüestionés la seva actitud. “Segueixo aquí al mig acceptant-ho com si fos part d’una determinada normalitat, i no ho és”, ha justificat. Tot i que ha evitat fer més sang sobre el partit o ningú en concret, Maragall, que ha dit que ja fa una setmana que volia anunciar la marxa però que no ho va fer perquè tenia covid, ha considerat que “pràcticament tothom” al partit sabia que s’organitzaven activitats de “contracampanya”, però ha volgut deixar clar que és del tot “inapropiat” voler “amagar” el fet dels cartells en aquest sac, “a no ser que es vulgui generar confusió”.

Maragall, a qui avui només ha acompanyat en anunciar el seu comiat el líder del grup parlamentari Josep Maria Jové, ha puntualitzat en tot cas que continua compromès amb l’ideari del partit i la intenció de situar-lo en l’eix central de les esquerres a Catalunya, i que alhora manté la necessitat de renovar-lo. “No retiro la meva signatura del manifest”, ha conclòs.