Tenia la seguretat en mi mateixa, fonamentada en l’esforç i la il·lusió, i sabia que havia de tenir una compensació. Sempre em vaig esperar aquest resultat i va bé, perquè estar a l’oposició és un període durant el qual s’aprèn molt.

L’he mamat des de ben jove, perquè el besavi, l’avi i el meu pare havien estat als ajuntaments de la Vall de Bianya i Olot.

Per un conjunt de coses. Des que estic a Castellfollit, he detectat molta desorientació en la gestió, i també –ho he de dir– un cert caciquisme, que avui dia considero que és fora de lloc.

Actuen sense tenir gaire en compte les opinions de la ciutadania i hi ha una manca de consens i comunicació. I hem d’escoltar-nos que l’alcalde és l’alcalde i que si no estàs amb ells hi estàs en contra, dirigit a tot el poble, no només a l’oposició.

Sí, la idea de tenir un projecte molt clar per a Castellfollit em va acabar d’impulsar i, finalment, des de la humilitat, crec que si tens algun talent amb el qual pots afavorir la família, els amics i la societat, aquest talent no només ha de fluir sinó que s’ha de compartir.

Vam presentar-nos amb un programa que té tres eixos. Com a oposició veníem a sumar i a construir, però no n’hem pogut fer valdre cap, perquè tot ha caigut en un sac buit. Després d’un any a l’Ajuntament i de trepitjar el poble de Castellfollit, el faria ben diferent.

Perquè la realitat és que Castellfollit no té cap model de poble. I l’equip de govern fa una gestió a batzegades: no es planifica, s’improvisa i veus constantment un munt de contradiccions i incoherències, i es construeix sobre mentides i manipulacions.

Ens hem quedat sense farmàcia i el primer impuls és dir que la culpa és de la farmacèutica, quan fa dos anys que ella ja havia dit que tancava per motius de salut. A base de la pressió de la gent, es va posar una farmaciola, on hi havia d’haver aire condicionat, però no s’ha instal·lat. Quan el reclames, la primera reacció és dir que s’hi està treballant, i després et diuen que no cal fer dues despeses tenint en compte que la farmàcia es tornarà a obrir. Però la farmàcia pagarà el seu aire condicionat i a la farmaciola hi ha molta medicació que no pot passar de 20 graus.

Dibuixaria un model de poble. Seguiria la tònica dels tres eixos abans esmentats, però primer faria una auditoria per posar-ho tot al dia i per treure tot allò que fos prescindible i que genera una sobrecàrrega al poble. Si estem en una economia de guerra, l’Ajuntament ha de ser el primer a estrènyer-se el cinturó.

Primer caldria buscar una solució al tema de l’habitatge. Castellfollit encara pot créixer una mica en aquest camp. Tenim una sèrie d’edificis que estan buits i algun terreny del qual es podria treure profit. Tenint en compte que la Generalitat està desenvolupant l’estatut del món rural, que posa èmfasi en municipis com el nostre, es podria començar a posar fil a l’agulla.

El turisme. Castellfollit és un poble obert al món. Som un poble que està sobre una cúpula basàltica, la més representativa de la zona volcànica de la Garrotxa. Ens hi passen molt i molts turistes. Però et trobes que et demanen on és el cingle, perquè no està ben indicat; de lloc amb lavabo, només en tenim a la plaça Catalunya, però no al punt on hi ha més moviment de persones; han tancat negocis de restauració i no hi ha coordinació d’horaris entre els que queden...

Crec que caldria buscar sinergies entre els efectes sobre els veïns i els beneficis que aporta a l’economia del poble. Buscaria els avantatges i els inconvenients i arribaria a un consens amb la població.

És la cohesió social de tot el poble, perquè he pogut palpar que està totalment dividit. No sé dir si és sobre la base de l’estratègia de dividir per vèncer o de l’estar amb mi o contra mi. Un poble dividit no avança.

Agruparia els col·lectius en trams d’edat i prioritzaria serveis bàsics per a la gent més gran, sense deixar de tenir cura dels altres. Tenim una població molt envellida i moltes vegades les famílies necessiten suport, un centre de dia o altres serveis.

Sí, paral·lelament a tot això, caldria mantenir el poble en perfecte estat de revista per fer més agradable el fet d’estar a la via pública. I, a més, treballaria en tots aquests projectes fomentant la participació ciutadana.

En una borsa d’habitatge, crear un itinerari turístic, promocionar el comerç de proximitat, pacificar l’entorn a la plaça de les Filadores, més neteja i més enllumenat, estudiar l’accés al barri vell... Però tot ha caigut en sac buit.