L’Audiència de Bar­ce­lona ha acor­dat apli­car l’amnis­tia als dos exre­gi­dors del PSC de Pineda de Mar (Mares­mes) que havien estat con­dem­nats a un any de presó i dos d’inha­bi­li­tació per les coac­ci­ons a un hote­ler perquè fes fora els poli­cies naci­o­nals aco­llits per l’1-O. La secció sisena con­si­dera que els fets pels quals es va con­dem­nar Jordi Mas­nou i Carme Ara­gonés encai­xen “sense cap mena de dubte” en l’objec­tiu des­crit a la llei d’amnis­tia i per això deci­deix apli­car-la. D’altra banda, la mateixa secció acorda també apli­car l’amnis­tia a una acu­sada pels alda­rulls davant del Par­la­ment al gener del 2020 per pro­tes­tar per la inha­bi­li­tació de Quim Torra, pels que havia estat con­dem­nada a dos anys de presó.

En la pri­mera reso­lució, l’exre­gi­dora va accep­tar l’any de presó i els dos d’inha­bi­li­tació en un pacte amb la fis­ca­lia. També ho va fer el lla­vors tinent d’alcal­dia Jordi Mas­nou, pels matei­xos fets. En canvi, es va absol­dre el cap de la poli­cia local. Els fets es remun­ten al 2 d’octu­bre del 2017, quan l’exre­gi­dora i el lla­vors tinent d’alcal­dia van tenir una con­versa amb l’hote­ler en la que, segons va con­si­de­rar pro­vat la sentència, el van coac­ci­o­nar perquè fes fora els poli­cies allot­jats.

En el segon cas, es va con­dem­nar a dos anys de presó una dona per un delicte de desor­dres públics durant les pro­tes­tes per la inha­bi­li­tació de l’expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Quim Torra. Els fets van tenir lloc el 27 de gener del 2020, quan l’acu­sada es va inte­grar en un grup de 20 per­so­nes i van pro­vo­car diver­sos dis­tur­bis a Bar­ce­lona, segons consta a la sentència. Ara, el tri­bu­nal con­si­dera que els fets “estan clara­ment com­pre­sos en el marc tem­po­ral i objec­tiu que defi­neix l’arti­cle 1 de la llei”. Per això, s’acce­deix a la petició de la defensa i s’aplica l’amnis­tia a la con­dem­nada.

En canvi, la mateixa secció rebutja apli­car l’amnis­tia a un home con­dem­nat a dos anys de presó per un delicte de lesi­ons amb l’agreu­jant de come­tre’l amb motius de dis­cri­mi­nació per la ide­o­lo­gia de la víctima. En aquest cas, els magis­trats afir­men que “no con­cor­ren les raons que fixa la llei per apli­car l’amnis­tia”, sinó que con­si­dera que la con­ducta de l’acu­sat va tenir com a fina­li­tat ata­car a una per­sona d’ide­o­lo­gia contrària i, “tot i que de ben segur l’acu­sat és par­ti­dari de la inde­pendència de Cata­lu­nya, la seva acció tenia com a fina­li­tat la represàlia ideològica o envers les cre­en­ces de la víctima”. Afe­geix que aquesta con­ducta no està rela­ci­o­nada amb les con­sul­tes del 2014 ni del 2017 i tam­poc és un acte de rei­vin­di­cació o pro­moció de la secessió.