La temporada 2022/23 el nombre d’espectadors en castellà va superar els catalans a Barcelona, tot i que la gran majoria de produccions fossin de companyies catalanes i en català. La raó d’aquest canvi de tendència venia pautada pels musicals de gran format. A l’espera de conèixer les dades, que facilita Adetca, de la temporada 2023/24 que es fan públiques a principis de setembre (en què els musicals castellans no han funcionat gaire i L’alegria que passa ha tingut una molt notable reposició), el curs 2024/25 es prepara amb una potència notable de musicals en català. Molts d’aquests ja han començat a assajar i s’han presentat per posar a la venda les entrades anticipades. Si el TNC recupera un musical cinc setmanes (Ànima), i per primer cop Nostromo live presentarà a Barcelona la producció en català (El dia de la marmota, abans de fer el salt al castellà per a fer gira per l’Estat espanyol), qui porta més avançada l’entrada és el Mar i cel de Dagoll Dagom. A hores d’ara, ja són 120.000 entrades venudes. Es poden comprar entrades fins al 2 de febrer que, presumiblement, serà la darrera data disponible al Victòria de Barcelona. En el vessant familiar, a més de la clàssica temporada nadalenca (així s’espera) d’El petit príncep, també escalfa la taquilla l’adaptació del conte El fil invisible de Míriam Tirado. L’espectacle, amb Alicia Serrat, Daniel Anglès i Víctor Arbelo a la dramatúrgia i a les lletres de les cançons, s’hi afegeix Beth com a narradora i una Nura (Alba Serrano) amb molta potència, segons es va poder veure en la presentació de fa unes setmanes al Teatre Goya. Guardiola va fer famosa la frase per aconseguir l’èxit “si ens aixequem ben d’hora, ben d’hora i sense retrets som un país imparable” en rebre la Medalla d’or del Parlament, el 2011 . Les propostes catalanes, n’han pres bona nota.

La primera producció de Viu el Teatre va ser, fa cosa de 20 anys, una adaptació del conte d’El petit Dalí (Editorial Mediterrània). Van mantenir el títol ben bé una dècada en la seva programació al Poliorama. Ara, l’aposta és per un llibre que compta amb 16 edicions i més de 100.000 llibres venuts en català. I en molts idiomes. És un conte preciós que parla del vincle a partir del fil invisible que uneix fills i pares i amics. Serrat (que va començar fent adaptacions pel Jove Teatre Regina i que ha mantingut una línia constant de creació amb Ferran González (Pegados, el musical, Merda d’artista, Patufet, el musical) ha ampliat la trama, en què apareixen els amics Lia i Quim (Aina da Silva i Rubén Albadalejo). Per ara, la temporada va del 17 de novembre al 22 de desembre, tot i que el ritme de vendes fa suposar ampliar les funcions per Nadal, aventuren. El que és evident és que serà una de les apostes de la programació escolar dels teatres de Focus, el programa Cooltiva’t. Una de les impulsores del musical és la mateixa autora, que va tenir la idea conduint en cotxe per la carretera de Vic, ara fa tres anys. Per Serrat, aquest musical vol ser un “homenatge a la literatura, un dels meus refugis quan era petita”. El repte és que mantingui l’emotivitat de l’original i que estimuli la imaginació: “veus mes enllà de les coses”. Arbelo identifica la música com “l’ànima de l’espectacle”. S’ha apostat per una música –ja han sortit els primers temes per poder-la escoltar al cotxe– molt moderna. La música serà enllaunada en la funció per raons de producció però garanteix un distintiu musical per a cada personatge. Per al veterà Daniel Anglès és una gran notícia que aparegui una obra original en català. Si té bona rebuda, podran fer-se adaptacions a altres idiomes (per exemple, des de Viu el Teatre i Focus admeten que podrien afrontar la versió castellana per rodar-la arreu de l’Estat espanyol).

Del Riiing al TNC

Ànima es representarà del 26 de setembre al 27 d’octubre a la Sala Gran del TNC. El musical va ser l’obra guanyadora del concurs Riiing, que es va impulsar amb el suport del Festival Grec i la productora El Terrat l’any passat. El punt de partida és la indústria de les pel·lícules d’animació dels grans estudis nord-americans de finals dels anys trenta. En aquest univers aclaparadorament masculí emergeix la lluita de les dones per demostrar que mereixen un lloc en el sector. La directora d’Ànima, Gara Roda, cita el Discurs de la felicitat de Madame du Châtelet: “Només ens fan feliços els desitjos i les passions completes.” Roda matisa, però, “m’atreviria a dir que mai s’acaben de complir, perquè ens passem tant de temps projectant i planejant que, quan es fan realitat, mai són exactament com ens esperàvem; però, no és gràcies a aquesta reconfiguració que ens anem donant forma a nosaltres mateixos?”

El TNC feia anys que no produïa un musical. El darrer exponent és la comèdia musical que va dirigir l’equip Àngel Llàcer-Manu Guix: Molt soroll per no res. Va obrir la Sala Gran el 2016 i es va reposar el 2017. Abans, s’havien fet altres adaptacions d’Egos Teatre com El crim d’Arthur Savile (2011) o la reeixida La casa sota la sorra (2008/09). Dagoll Dagom va fer la segona reposició de Mar i cel (2004) i l’adaptació de la novel·la Aloma, el 2008 (amb una explotació de dos mesos i mig). L’entorn dels musicals entén que l’oportunitat s’ha d’aprofitar i que cal una alta ocupació per demostrar que el TNC ha de continuar-hi apostant els propers anys. No pot ser que calgui esperar tant temps. És un repte notable amb 16 intèrprets i 10 músics en directe. El musical accedeix al món professional per la porta gran, després de cinc anys de feina. Oriol Burés, Víctor G. Casademunt i Marc Gómez han estat desenvolupant la idea com a autors i ara també d’intèrprets. Blanca Bardagí completa l’estol d’autoria (i també de dramatúrgia) mentre que la música és obra d’Adrià Barbosa i Abel Garriga. Un dels reclams d’Ànima és un repartiment intergeneracional en què es pot veure el retrobament de diverses famílies: Dagoll Dagom (Aina Sánchez, Lucía Torres, Annabel Totusaus, Toni Viñals), La Brutal (Paula Malia), Barni Teatre (Clara Solé), Els Pirates (Bernat Cot), Nonstromo live (Alexandre Ars, Oriol Burés, Marc Gómez, Víctor G. Casademunt, Pol Roselló), Dara Teatre (Bernat Mestre), Rent (Joana Roselló), Generació de merda (Berta Peñalver)