Eren els nos­tres ter­cers comi­cis elec­to­rals després d’un man­dat de molta feina per fer-nos pre­sents al poble. No tenim un par­tit al dar­rere i això és un hàndi­cap per fer feina de for­mi­gue­tes. La nit elec­to­ral vam tenir a tocar un cinquè regi­dor i guanyàvem en algu­nes tau­les fora del cen­tre. Ens vam veure per pri­mera vegada legi­ti­mats a lide­rar un govern pro­gres­sista.

Tant ERC com el PSC no ho van veure clar. I a nosal­tres ens va aga­far una mica per sor­presa. Ho vam inten­tar, però ERC va dir que pre­fe­rien ser a l’opo­sició i el PSC en aquell moment estava nego­ci­ant amb Junts.

Ens ho esperàvem més del PSC. Estem molt dece­buts. És un error i ERC queda sense auto­no­mia per mar­car el rumb. En alguns moments se’ls nota la inco­mo­di­tat, i els pos­si­bles èxits se’ls empor­tarà Junts. Ara amb una majo­ria la relació amb l’opo­sició ha can­viat i no els cal donar expli­ca­ci­ons.

No, perquè sap que Babord no és un com­pany dòcil i segu­ra­ment l’assem­blea hi hau­ria tin­gut reticències. He de dir que a títol per­so­nal amb l’alcal­dessa ens ente­nem força bé i mirem de no dei­xar-nos por­tar per un clima de mal­fi­an­ces. Tot i que insis­teixo que s’ha notat un canvi de relació.

S’ha d’afron­tar la valo­ració dels llocs de tre­ball de l’Ajun­ta­ment, que està enquis­tada, amb una plan­ti­lla infra­do­tada que reclama millo­res des del 2019. La situ­ació és bas­tant dramàtica. Sense tècnica d’habi­tatge, ens con­ver­tim en el poble que triga més a donar una llicència d’obres i tan­quem a les tar­des els ser­veis soci­als per falta de per­so­nal. Ara s’està fixant un calen­dari, però no té sen­tit anar cre­ant pla­ces sense tenir una radi­o­gra­fia i pla­ni­fi­car. L’altre gran repte és l’habi­tatge. Cre­iem que es pot fer molt més per regu­lar pisos turístics, fer aflo­rar els buits i impul­sar el temp­teig i retracte per tenir llo­guer social.

Nosal­tres volíem fer un porta a porta però un cop apro­vat el nou model tro­bem a fal­tar més decisió i valen­tia. Els con­te­ni­dors tan­cats seran d’orgànica i rebuig i fins ara només han arri­bat els de car­rer i no sabem quan es can­vi­a­ran els sub­ter­ra­nis. Encara ens fal­ten els nous cami­ons i no s’ha fet l’orde­nança regu­la­dora ni tam­poc la fis­cal per tenir en compte les boni­fi­ca­ci­ons. Veig just que tot ple­gat es pugui implan­tar a la tar­dor.

Cre­iem que el regi­dor d’Hisenda està fent una bona feina per raci­o­na­lit­zar les inver­si­ons. Tenim unes pro­pos­tes per millo­rar els espais públics adap­tant-los al canvi climàtic amb zones d’ombra en pla­ces com la del Círcol i la Tar­ra­de­llas. També dema­nem una par­tida específica per a habi­tatge per si surt l’opor­tu­ni­tat de com­prar algun pis. És un tre­ball inci­pi­ent, però avan­cem.

Que falti sorra per posar-hi la tova­llola no seria el tema prin­ci­pal. Sí que ens pre­o­cupa que el pas­seig marítim corri el risc de cedir com indi­cava un estudi de la Uni­ver­si­tat Politècnica, sobre­tot tenint en compte que hi tenim a tocar la via del tren, que tots volem per moure’ns. Estem en con­tra de l’abo­ca­ment de sorra, però una altra cosa són els espi­gons sub­mer­gits que es pro­po­sen i que podrien aju­dar a pro­te­gir la façana.

Ens sem­bla bé la decla­ració de tot el con­junt patri­mo­nial mari­ner perquè, més enllà de les case­tes de Garbí, hi ha altres ele­ments que no tenien cap pro­tecció com ara la “sénia del rellotge”, on hi havia el Museu de la Marina, tan­cat des de fa anys. Tenim un pas­sat mari­ner amb molts ele­ments patri­mo­ni­als, com les ànco­res del segle XVI que s’esta­ven mal­me­tent a la intempèrie i bar­ques que eren a l’espigó de Garbí i s’estan fent malbé als magat­zems.

Espe­rem que sigui a finals d’any com s’ha anun­ciat. Però pen­sem que la sala té limi­ta­ci­ons i el poble vol més i demana un espai per fer un audi­tori. Pen­sem que hi hau­ria la pos­si­bi­li­tat de fer-lo cap a la Xinesca com­pen­sant alguna zona verda per espai d’equi­pa­ments. Quan s’obri l’Ate­neu, també serà una pri­mera experiència de gestió cul­tu­ral muni­ci­pal.