Política

Elena López

Cap de l’oposició de Vilassar de Mar (Babord)

“Volem més valentia i decisió amb la brossa”

“Estem molt decebuts. No tirar endavant un govern progressista és un error i ERC queda sense autonomia per marcar el rumb”

“S’ha d’afrontar la valoració dels llocs de treball enquistada de l’Ajuntament, amb una plantilla infradotada”

Es pot fer molt més per regular pisos turístics, fer aflorar els buits i impulsar el tempteig i retracte per al lloguer social

Elena López ha estat regi­dora de Babord, a l’opo­sició, els últims qua­tre anys i no s’ho va pen­sar per ser la cap de llista d’aquesta can­di­da­tura, que aglu­tina gent de Comuns i la CUP. Nas­cuda el 1961, és lli­cen­ci­ada en dret i fun­cionària de la Gene­ra­li­tat.

Acon­se­guiu per pri­mer cop ser la segona força. Com valo­reu els resul­tats obtin­guts?
Eren els nos­tres ter­cers comi­cis elec­to­rals després d’un man­dat de molta feina per fer-nos pre­sents al poble. No tenim un par­tit al dar­rere i això és un hàndi­cap per fer feina de for­mi­gue­tes. La nit elec­to­ral vam tenir a tocar un cinquè regi­dor i guanyàvem en algu­nes tau­les fora del cen­tre. Ens vam veure per pri­mera vegada legi­ti­mats a lide­rar un govern pro­gres­sista.
Què va fallar perquè fra­cassés?
Tant ERC com el PSC no ho van veure clar. I a nosal­tres ens va aga­far una mica per sor­presa. Ho vam inten­tar, però ERC va dir que pre­fe­rien ser a l’opo­sició i el PSC en aquell moment estava nego­ci­ant amb Junts.
Esteu dece­buts amb el pacte?
Ens ho esperàvem més del PSC. Estem molt dece­buts. És un error i ERC queda sense auto­no­mia per mar­car el rumb. En alguns moments se’ls nota la inco­mo­di­tat, i els pos­si­bles èxits se’ls empor­tarà Junts. Ara amb una majo­ria la relació amb l’opo­sició ha can­viat i no els cal donar expli­ca­ci­ons.
Junts us va ofe­rir entrar a for­mar govern?
No, perquè sap que Babord no és un com­pany dòcil i segu­ra­ment l’assem­blea hi hau­ria tin­gut reticències. He de dir que a títol per­so­nal amb l’alcal­dessa ens ente­nem força bé i mirem de no dei­xar-nos por­tar per un clima de mal­fi­an­ces. Tot i que insis­teixo que s’ha notat un canvi de relació.
Des de l’opo­sició quins rep­tes us mar­queu per al muni­cipi?
S’ha d’afron­tar la valo­ració dels llocs de tre­ball de l’Ajun­ta­ment, que està enquis­tada, amb una plan­ti­lla infra­do­tada que reclama millo­res des del 2019. La situ­ació és bas­tant dramàtica. Sense tècnica d’habi­tatge, ens con­ver­tim en el poble que triga més a donar una llicència d’obres i tan­quem a les tar­des els ser­veis soci­als per falta de per­so­nal. Ara s’està fixant un calen­dari, però no té sen­tit anar cre­ant pla­ces sense tenir una radi­o­gra­fia i pla­ni­fi­car. L’altre gran repte és l’habi­tatge. Cre­iem que es pot fer molt més per regu­lar pisos turístics, fer aflo­rar els buits i impul­sar el temp­teig i retracte per tenir llo­guer social.
El model actual de reco­llida selec­tiva té els dies comp­tats.
Nosal­tres volíem fer un porta a porta però un cop apro­vat el nou model tro­bem a fal­tar més decisió i valen­tia. Els con­te­ni­dors tan­cats seran d’orgànica i rebuig i fins ara només han arri­bat els de car­rer i no sabem quan es can­vi­a­ran els sub­ter­ra­nis. Encara ens fal­ten els nous cami­ons i no s’ha fet l’orde­nança regu­la­dora ni tam­poc la fis­cal per tenir en compte les boni­fi­ca­ci­ons. Veig just que tot ple­gat es pugui implan­tar a la tar­dor.
Tre­ba­lleu en les inver­si­ons del 2025. En quina direcció?
Cre­iem que el regi­dor d’Hisenda està fent una bona feina per raci­o­na­lit­zar les inver­si­ons. Tenim unes pro­pos­tes per millo­rar els espais públics adap­tant-los al canvi climàtic amb zones d’ombra en pla­ces com la del Círcol i la Tar­ra­de­llas. També dema­nem una par­tida específica per a habi­tatge per si surt l’opor­tu­ni­tat de com­prar algun pis. És un tre­ball inci­pi­ent, però avan­cem.
El futur del pas­seig i de la platja us pre­o­cupa?
Que falti sorra per posar-hi la tova­llola no seria el tema prin­ci­pal. Sí que ens pre­o­cupa que el pas­seig marítim corri el risc de cedir com indi­cava un estudi de la Uni­ver­si­tat Politècnica, sobre­tot tenint en compte que hi tenim a tocar la via del tren, que tots volem per moure’ns. Estem en con­tra de l’abo­ca­ment de sorra, però una altra cosa són els espi­gons sub­mer­gits que es pro­po­sen i que podrien aju­dar a pro­te­gir la façana.
La pro­tecció patri­mo­nial de la façana marítima és un encert?
Ens sem­bla bé la decla­ració de tot el con­junt patri­mo­nial mari­ner perquè, més enllà de les case­tes de Garbí, hi ha altres ele­ments que no tenien cap pro­tecció com ara la “sénia del rellotge”, on hi havia el Museu de la Marina, tan­cat des de fa anys. Tenim un pas­sat mari­ner amb molts ele­ments patri­mo­ni­als, com les ànco­res del segle XVI que s’esta­ven mal­me­tent a la intempèrie i bar­ques que eren a l’espigó de Garbí i s’estan fent malbé als magat­zems.
Veu el desen­llaç del pro­jecte de l’Ate­neu?
Espe­rem que sigui a finals d’any com s’ha anun­ciat. Però pen­sem que la sala té limi­ta­ci­ons i el poble vol més i demana un espai per fer un audi­tori. Pen­sem que hi hau­ria la pos­si­bi­li­tat de fer-lo cap a la Xinesca com­pen­sant alguna zona verda per espai d’equi­pa­ments. Quan s’obri l’Ate­neu, també serà una pri­mera experiència de gestió cul­tu­ral muni­ci­pal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.