Un centenar de jueus ultraortodoxos han protestat aquest dilluns a les portes del centre de reclutament militar de Tel Hashomer, a la perifèria de Tel Aviv, el primer dia de reclutament després que el Tribunal Suprem israelià tombés l’exempció que els va mantenir fora de l’exèrcit durant dècades, segons ha informat Efe. Prop de 600 haredim (terme en hebreu per referir-se als ultraortodoxos) estaven cridats aquest dilluns a presentar-se a les oficines de reclutament israelianes i 500 més dimarts, segons el diari Yedioth Ahronoth, i s’espera que al llarg de la jornada es produeixin més protestes.

“A la presó i no a l’exèrcit”, deien alguns dels ultraortodoxos que s’han manifestat en aquesta zona als afores de Tel Aviv en un vídeo difós per la cadena pública Kan. En les imatges s’hi poden veure enfrontaments entre els agents de policia i els haredim, carregant contra ells i fent-los fora de la carretera en la qual alguns protestaven asseguts.

Segons estimacions del mitjà israelià Walla, només un terç dels convocats acabaran servint a les forces armades, ja que els líders espirituals de les comunitats haredim han fet una crida a ignorar les ordres de reclutament de l’exèrcit.

El Moviment per a un Govern de Qualitat a Israel, en canvi, un dels principals grups que han reclamat la integració dels joves ultrarreligiosos a l’exèrcit, ha condemnat les manifestacions violentes davant de l’oficina de reclutament. El grup, a més, ha destacat que amb enviar un parell de milers d’ordres de reclutament no n’hi ha prou per complir amb l’ordre del Suprem, i ha adverti que utilitzarà “tots els mitjans legals” a la seva disposició per assegurar la igualtat en el servei militar.

A primers d’abril va expirar una norma temporal que permetia mantenir l’exempció de l’exèrcit dels ultraortodoxos i nombrosos grups de la societat civil han reclamat acabar amb els privilegis dels haredim, que representen al voltant del 13% de la població israeliana. Després de mesos de polèmica sobre si la mesura continuaria en funcionament o no, el Suprem israelià va decidir que “no hi ah base legal per excloure els homes ultraortodoxos del reclutament” i que si no serveixen en l’exèrcit tampoc han de rebre subvencions educatives i d’assistència social finançades amb fons públics.

Després que la guerra a Gaza portés a la mobilització massiva d’uns 300.000 reservistes, també per a batallons tant al front nord amb el Líban com en el territori ocupat de Cisjordània, molts israelians reclamen al primer ministre, Benjamin Netanyahu, que tots els joves complissin amb el seu deure militar. Ara, 67.000 homes haredim (l’equivalent a cinc divisions militars) afronten l’entrada gradual a les forces armades.