Política

guerra a gaza

El Líban mira cap al cel

Els avions de guerra israelians intimiden milions de libanesos cada dia mentre Israel espera la resposta de Hezbol·là

La possibilitat que esclati una guerra oberta amoïna el govern libanès, que es veu incapaç d’afrontar-ho econòmicament

Israel té l’objectiu oficial d’apuntar contra posicions de Hezbol·là, però fa atacs contra el dret internacional

El Líban mira cap al cel blau men­tre espera l’arri­bada d’una guerra que per moments sem­bla ine­vi­ta­ble. Els resi­dents d’aquest país medi­ter­rani saben que l’amenaça isra­e­li­ana ve des de l’aire i ho saben perquè els avi­ons de guerra isra­e­li­ans s’esfor­cen a fer-se notar. Sobre­vo­len ciu­tats i muni­ci­pis a molt baixa altura i tren­quen la bar­rera del so, fet que pro­du­eix unes explo­si­ons sono­res molt sem­blants a un bom­bar­deig i ones expan­si­ves que fan tre­mo­lar fines­tres.

Israel prac­tica aquesta tàctica d’inti­mi­dació cada dia, també sobre la capi­tal, Bei­rut, des que la milícia liba­nesa Hez­bol·là i el govern iranià van pro­me­tre una ven­jança que encara no s’ha produït. Les tro­pes isra­e­li­a­nes van come­tre atacs a Bei­rut i a Tehe­ran la nit del 30 de juliol i l’absència d’un con­tra­a­tac tants dies després inqui­eta els líders isra­e­li­ans, alguns dels quals plan­te­gen ober­ta­ment la neces­si­tat de llançar un gran atac “pre­ven­tiu” con­tra els ene­mics regi­o­nals abans que obrin foc con­tra Israel.

Els vols isra­e­li­ans que fan rugir el cel dei­xen enrere gos­sos bor­dant, veïns que sur­ten a mirar pel balcó i un incre­ment de tru­ca­des a les línies de telèfon de suport men­tal i pre­venció del suïcidi. “Aquests assalts aeris estan fent que ens tru­qui més gent amb casos d’angoixa, pro­ble­mes per dor­mir o amb apa­rició de tar­ta­mu­deig”, denun­cia Mia Atoui, cofun­da­dora de l’orga­nit­zació liba­nesa Embrace: “[Aques­tes explo­si­ons] també han des­per­tat el trauma per l’explosió del port, fet que demos­tra que som lluny d’haver-ho superat.”

Atacs amb fòsfor blanc

Men­tre el país espera la gran guerra, els bom­bar­de­jos per damunt de la fron­tera isra­e­li­a­no­li­ba­nesa con­ti­nuen. Cap al cantó libanès, hi ha una franja de 10 quilòmetres on no queda pràcti­ca­ment ningú, i on els muni­ci­pis són vícti­mes d’una des­trucció simi­lar a la de la Franja de Gaza. Israel té l’objec­tiu ofi­cial d’apun­tar con­tra posi­ci­ons mili­tars de Hez­bol·là, però sovint es regis­tren atacs amb fòsfor blanc, con­tra­ris al dret inter­na­ci­o­nal, que pro­vo­quen incen­dis en bos­cos i camps agrícoles del país.

Unes 100.000 per­so­nes han mar­xat de la zona bus­cant refugi cap al nord, en una tasca de des­plaçament des del ter­ri­tori fron­te­rer cap a l’inte­rior del país que les auto­ri­tats liba­ne­ses, a diferència de les isra­e­li­a­nes, no tenen capa­ci­tat de finançar. Nas­ser Yas­sin, minis­tre libanès al cap­da­vant del pla de con­tingència en cas que esclati una guerra oberta entre Hez­bol·là i Israel, admet que el govern del país no té els recur­sos per afron­tar les neces­si­tats que arri­ba­rien amb l’esca­lada del con­flicte. Yas­sin cal­cula que farien falta 100 mili­ons de dòlars men­su­als en men­jar, refugi i sani­tat per als cen­te­nars de milers de civils que hau­rien de mar­xar de casa i inter­rom­pre les seves vides. “Només el 10% d’això ja seria un repte per a aquest govern”, lamenta. Si Israel llancés un blo­queig con­tra el Líban, com va fer en la guerra del 2006, el com­bus­ti­ble del país s’esgo­ta­ria en cinc set­ma­nes, una situ­ació greu a causa de la dependència que el país, inclo­sos els hos­pi­tals, té dels gene­ra­dors pri­vats per tal de tenir elec­tri­ci­tat.

Un míssil va fer miques diven­dres un vehi­cle enmig de la ciu­tat liba­nesa de Sidó. L’atac va eli­mi­nar Samer al-Hage, un dels líders de Hamàs a Ein el-Helwe, el camp de refu­gi­ats palestí més gran al Líban. L’endemà, una mul­ti­tud va plo­rar la mort del milicià durant el fune­ral que es va cele­brar en aquest camp, al qual els cos­sos de segu­re­tat liba­ne­sos no tenen accés.

Des de l’octu­bre, algu­nes infor­ma­ci­ons sug­ge­rei­xen que Hamàs, el mateix movi­ment polític que governa a la Franja de Gaza, està reclu­tant nous mili­tants als camps de refu­gi­ats pales­tins al Líban. La frus­tració per les mas­sa­cres que Israel està duent a terme a l’encla­va­ment palestí esta­ria por­tant joves pales­tins refu­gi­ats al Líban a optar per unir-se a l’orga­nit­zació. Hamàs va fer una crida el 4 de desem­bre pas­sat –dos mesos després del 7 d’octu­bre– per reclu­tar mem­bres al Líban, una acció que va cau­sar molèsties entre diri­gents liba­ne­sos, que acu­sen Hamàs de vio­lar la sobi­ra­nia liba­nesa. La crida de Hamàs va recor­dar peri­llo­sa­ment èpoques pas­sa­des, quan l’Orga­nit­zació per a l’Alli­be­ra­ment de Pales­tina de Yas­ser Ara­fat ope­rava al Líban entre els anys sei­xanta i vui­tanta, uti­lit­zant el ter­ri­tori com a pla­ta­forma per llançar atacs con­tra Israel.

El reclu­ta­ment, segons algu­nes fonts, es duria a terme de manera dis­creta per evi­tar que els camps de refu­gi­ats del Líban siguin objec­tiu de bom­bar­de­jos isra­e­li­ans. A Ein el-Helwe un ofi­cial de Hamàs va arri­bar a dir que “cen­te­nars” de per­so­nes s’havien apro­pat a ell des de l’octu­bre: “Després de veure les mas­sa­cres a Gaza, volien que els donéssim armes per anar a la fron­tera i llui­tar con­tra l’Enti­tat Sio­nista.” El supo­sat reclu­ta­ment de mili­tants de Hamàs al Líban no ha tin­gut per ara cap con­seqüència visi­ble en el con­flicte.

100
mil persones
han fugit del sud del Líban pels bombardejos israelians.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.