Els fragments de crani descoberts a l’Abric Romaní de Capellades eren restes de cérvol

“En ciència és difícil reconèixer els errors, però el millor és dir que ens vam equi­vo­car”, es lamenta Pal­mira Saladié, codi­rec­tora del jaci­ment de l’Abric Romaní de Cape­lla­des. I és que els frag­ments de crani de nean­der­tal tro­bats fa dos anys han resul­tat ser de cérvol. Saladié admet que hi va haver una certa pre­ci­pi­tació. La neteja i pro­ves que es van fer després van con­fir­mar l’error. “La peça estava molt alte­rada i havia aga­fat una mor­fo­lo­gia errònia”, ha expli­cat a l’agència ACN. A l’estiu de 2022, des del jaci­ment qua­li­fi­ca­ven la tro­ba­lla d’“històrica” després de 40 anys de recerca con­ti­nu­ada. En con­cret van des­co­brir-hi frag­ments par­ci­als del que lla­vors es pen­sava que era un crani de nean­der­tal de 60.000 anys d’anti­gui­tat. “Malau­ra­da­ment l’Abric Romaní con­ti­nua sense tenir res­tes huma­nes però això no li treu valor patri­mo­nial”, ha asse­gu­rat Saladié. En aquesta línia ha apun­tat que el pro­jecte va enca­mi­nat a “com­pren­dre l’estil de vida nean­der­tal i això es com­pleix amb escreix”. Segons la codi­rec­tora de les exca­va­ci­ons, l’Abric Romaní és un encla­va­ment “clau” per com­pren­dre com eren els nean­der­tals: “Ens ha permès veure que s’assem­bla­ven molt més a nosal­tres del que ens ima­ginàvem fa uns anys.” Gràcies als anys de recerca a la zona, s’ha pogut com­pro­var que “no hi ha diferències” entre els cam­pa­ments de caçadors recol·lec­tors actu­als amb els de l’Abric Romaní en ter­mes d’orga­nit­zació social, capa­ci­tació, estratègia i altres aspec­tes. Una infor­mació que ha tin­gut un impacte al ter­ri­tori, però també a nivell inter­na­ci­o­nal.

La cam­pa­nya d’exca­va­ci­ons d’aquest any fina­litza el 26 d’agost. Hi hau­ran tre­ba­llat unes 25 per­so­nes de l’equip d’inves­ti­ga­dors. Entre les nove­tats més des­ta­ca­des hi ha la fina­lit­zació de l’ano­me­nat nivell ‘R’, on hi havia un cam­pa­ment de caça, prin­ci­pal­ment de cérvols. En con­cret, han tro­bat qua­tre astes de grans dimen­si­ons de qua­tre exem­plars adults “Ens indica que l’ocu­pació va ser a la tar­dor i que caçaven els mas­cles adults”, segons Saladié que ha recor­dat que esco­llien aquesta estació de l’any perquè coin­ci­deix amb el zel dels ani­mals, el moment en què estan més “debi­li­tats”. Això feia que els resultés “més fàcil” de caçar seguint el sis­tema del “cos a cos”. L’equip d’inves­ti­ga­dors també ha començat a pre­pa­rar la pro­pera cam­pa­nya. Es tracta del nivell ‘s’, situat a més de 60.000 anys d’anti­gui­tat. No albi­ren una data de final de les exca­va­ci­ons: “Que­den uns 25 metres avall, no sabem quants anys seran i quina reso­lució hi haurà perquè a mesura que anem bai­xant és pos­si­ble que es perdi la seva con­ser­vació i no siguin tan impor­tants”. Segons la codi­rec­tora, en el futur sí que es vol obrir un museu per expli­car totes les res­tes loca­lit­za­des. “Hi ha interès de l’Ajun­ta­ment, de la Gene­ra­li­tat i l’Ins­ti­tut Català de Pale­o­e­co­lo­gia Humana i Evo­lució Social i més tard o més d’hora ho acon­se­gui­rem”, ha conclòs. El jaci­ment des­taca, per exem­ple, per con­cen­trar el major nom­bre de fogars loca­lit­zats, prop de 500.