El relat d’El Quadern Negre d’ahir acabava explicant que Bartomeu Soler (l’home que vivia a la barraca de Susqueda, ben a prop d’on van aparèixer els cadàvers de Marc i Paula) havia anunciat als seus veïns i coneguts de Girona la intenció d’anar a viure emboscat i sol, i que els havia fet algunes confidències. Reprenem el relat. En Miquel, un dels homes a qui Bartomeu va confiar l’aventura que comptava emprendre, vivia al mateix bloc que ell als pisos del Patronat del Pont Major. Mai havien estat l’un a casa de l’altre, però sempre coincidien i xerraven estona a la zona de jardins on en Bartomeu anava a passejar el seu gos, el Pelut, que ja estava malalt. En Miquel recorda que en Bartomeu li va dir que quan el Pelut es morís marxaria de la ciutat i aniria a viure a la muntanya, tot i que mai li va dir a quin lloc exacte. Quan en Miquel li va plantejar si era prudent el que planificava i si no li feia por, en Bartomeu va ser rotund. “Mai! No pateixis, si algú se m’acosta per fer-me mal o el que sigui, jo ho tinc clar, tinc ganivets, punyals i... una pistola!”, recorda que li va dir, abaixant molt la veu quan va fer la referència a la pistola.

A en Josep, un altre veí amb qui coincidia passejant el gos pels entorns de Girona (Montjuïc, Sant Miquel..), en Bartomeu un dia el va sorprendre mostrant-li com el bastó de fusta que duia per caminar tenia un tap molt ben dissimulat, que es treia i deixava veure una punta de metall que el convertia en una llança. En Bartomeu li va mostrar aquesta arma de fabricació pròpia després que hi hagués un conflicte amb un gos. En Bartomeu va reaccionar dient que si mai ningú atacava el Pelut, tenia aquella arma a punt per defensar-lo. A en Josep sí que li va confiar que el lloc on comptava anar a viure com un eremita era al pantà de Susqueda, i fins i tot li va ensenyar les fotos de com anava construint la barraca mentre encara vivia a la ciutat i també algunes imatges de silurs que pescava. Els testimonis avalen que l’eremita tenia armes quan va anar a viure a la cabanya, tot i que en aquell moment Bartomeu Soler, que havia sigut molt aficionat a la caça, ja no tenia armes registrades legalment, ni permís d’armes ni llicència de caça. Sempre explicava que havia penjat l’escopeta un dia que tenia al punt de mira un esquirol i quan estava a punt de disparar l’animal va girar la cara i les seves mirades es van encreuar. I mai més, deia, va disparar a cap animal. Sí que tenia llicència de pesca i al pantà va pescar silurs de grans dimensions. També tenia molta perícia tirant amb arc.

Bartomeu Soler (trobat mort davant de la seva barraca el 10 de desembre del 2019 en circumstàncies peculiars), gran coneixedor del pantà i de la gent que s’hi movia, era un testimoni clau del cas del doble crim. Però sempre va assegurar que el dia de l’assassinat, el 24 d’agost del 2017, ell era a pescar prop de la presa i no va sentir els trets ni tampoc va veure les víctimes, ni el seu cotxe, ni el caiac. Els cadàvers van ser trobats al cap de 32 dies. El cos d’en Marc era a l’aigua davant mateix de la barraca.