Ciència

El visionari Kurzweil prediu la immortalitat

El ‘futurista’ empleat de Google prediu la fusió entre humans i màquines, i la possibilitat de fer reviure els morts

Ray Kurzweil, conegut com “l’hereu legítim de Thomas Edison”, torna a estar al centre de l’atenció amb el seu nou llibre, The Singularity Is Nearer. Aquest científic informàtic i futurista, que va predir amb precisió l’arribada de l’iPhone i la victòria d’una màquina contra un campió d’escacs, ara planteja un futur en què la distinció entre humans i màquines es difuminarà completament.

Kurzweil, director d’enginyeria de Google, ha estat una figura prominent en el camp de la tecnologia durant dècades. Els seus invents van des del primer escàner CCD fins a sintetitzadors musicals capaços de recrear instruments orquestrals. La seva visió del futur, però, va molt més enllà dels aparells: preveu una era en què la intel·ligència artificial (IA) superarà la intel·ligència humana, un punt que anomena “singularitat”.

Segons Kurzweil, la singularitat podria arribar el 2045. En aquest moment, creu que els humans es fusionaran amb la IA, expandint els nostres cervells amb “capes de neurones virtuals al núvol”. Aquesta fusió, argumenta, no és una amenaça, sinó una extensió de nosaltres mateixos que amplificarà la nostra intel·ligència de manera exponencial.

Les prediccions de Kurzweil no s’aturen aquí. Preveu que per al 2030, la nanotecnologia i la IA avançada permetran desenvolupar tractaments mèdics revolucionaris en qüestió d’hores, allargant l’esperança de vida humana. Fins i tot especula amb la possibilitat de “fer reviure” els morts mitjançant recreacions no biològiques basades en registres digitals de les seves activitats.

Malgrat que les idees poden semblar de ciència-ficció, cal recordar que moltes de les prediccions de Kurzweil s’han acomplert. La seva visió d’un futur en què la tecnologia i la biologia convergeixen ha guanyat credibilitat els últims anys, amb avenços significatius en IA, nanotecnologia i interfícies cervell-ordinador.

Les seves idees han generat controvèrsia perquè subestima els desafiaments ètics i per la seva visió massa optimista. Altres qüestionen si la fusió entre humans i màquines és desitjable o si comportaria riscos imprevistos per a la humanitat.

Independentment de si les seves prediccions es compleixen o no, el que és innegable és l’impacte que Ray Kurzweil ha tingut en la nostra comprensió del potencial de la tecnologia.

Fill d’emigrants austríacs
Ray Kurzweil va néixer a Queens, Nova York, el 1948, fill d’emigrants austríacs. Amb només 14 anys va desenvolupar la seva teoria del neocòrtex. Es va graduar en ciències de la computació i literatura al MIT el 1970. Ha estat pioner en múltiples tecnologies, com ara el reconeixement òptic de caràcters i el sintetitzador de música Kurzweil K250.
El geni inquiet
Va ser anomenat “el geni inquiet” per The Wall Street Journal i “la màquina de pensar definitiva” per la revista Forbes. La televisió pública dels Estats Units el va seleccionar com un dels “setze revolucionaris que van fer Amèrica”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.