Els actors interpreten una baralla amb ganivets damunt el vaixell i canten després en un moment molt dramàtic: Saïd relata la mort del seu pare i l’expulsió dels musulmans quan ell era un nen, escena que es representa amb una desena d’actors. Som al Teatre Victòria, i Dagoll Dagom hi assaja una nova versió del musical Mar i cel, que s’estrenarà el proper 19 de setembre. Només alguns actors porten vestuari, no hi ha maquillatge, ni l’escenografia digital, i un únic piano substitueix l’orquestra de dotze músics. Però la màgia del teatre, del musical, apareix davant la trentena de periodistes i càmeres que assisteixen a l’assaig, sobretot quan Clara Renom plora (i canta) la mort del seu marit, i quan Alèxia Pascual i Jordi Garreta, els nous intèrprets de Blanca i Saïd, interpreten Per què he plorat.

Passen els anys i Mar i cel no perd vigor, capacitat de convocatòria ni, malauradament, actualitat. “És brutal perquè quan Bru de Sala va escriure Mar i cel, l’any 1988, ja pensava en Israel i Palestina”, comenta Anna Rosa Cisquella, codirectora amb Miquel Periel del muntatge. Adapta l’obra de teatre catalana clàssica escrita per Àngel Guimerà el 1888 (i ja a l’època traduïda a vuit idiomes), que relata una història d’amor prohibit entre una jove cristiana i un corsari musulmà expulsat de l’Espanya del segle XVII. “Bru de Sala ens explicava que per a les escenes de l’expulsió i la matança del pare davant de la mare ja es va inspirar en els atacs als palestins –comenta Cisquella–. El que passa ara és encara més bèstia. Crec que l’ésser humà és bastant infecte, la veritat, perquè reproduir, sobretot els jueus, el que els han fet a ells i fer aquestes matances... Jo crec que, desgraciadament, és un conflicte etern.”

El proper 19 de setembre, el Teatre Victòria de Barcelona acollirà l’estrena del quart muntatge d’aquest musical, amb llibret de Xavier Bru de Sala i música d’Albert Guinovart. La primera data del 1988, i es va reestrenar el 2006 i el 2014. Els actors treballaven des del 22 de juliol a la sala d’assaig, i ara s’han traslladat a l’escenari del Teatre Victòria. La setmana vinent s’hi afegirà una orquestra de dotze músics. La direcció musical va a càrrec de Joan Vives i Sergi Cuenca. “Aquesta versió de Mar i cel serà bastant l’original –explica Anna Rosa Cisquella–. De fet, sempre ha estat la que va dirigir el Bozzo l’any 1988, al qual el 2014 hi vam incorporar audiovisuals. Sobretot ens trobarem un repartiment molt diferent. El que fa canviar un espectacle és l’empremta que li donen els actors. Canvien les intencions, el contingut és el mateix, però alhora és diferent.” Miquel Periel subratlla el nivell dels joves intèrprets, entre el quals hi ha la tercera classificada de la segona edició d’Eufòria, de TV3, Alèxia Pascual: “El càsting que tenim és molt nou i molt jove, i realment és boníssim, cada vegada hi ha gent més preparada.” S’hi van presentar més de mil actors, explica Cisquella: “Va ser una selecció duríssima, perquè hi ha gent molt bona, que et sap greu deixar-la a la cuneta. Penses que quina pena que no es facin deu musicals cada any a Catalunya.”