Rússia continua la seva contraofensiva a la regió fronterera de Kursk amb l’objectiu d’expulsar a les tropes ucraïneses que ocupen una part d’aquest territori, al mateix temps que Ucraïna espera rebre permís dels EUA i el Regne Unit tan aviat com aquest divendres per a utilitzar els míssils de llarg abast proveïts pels aliats contra objectius militars situats en territori rus.

Segons el comunicat de guerra publicat aquest divendres per Moscou, l’agrupació militar Séver (nord) de l’Exèrcit rus continua guanyant terreny en Kursk i ha repel·lit durant les últimes hores diversos atacs ucraïnesos en la zona. El ministeri de Defensa rus va dir el dijous que havia recuperat el control de deu localitats que estaven prèviament en mans ucraïneses. Entre elles es troba Snagost, que havia estat convertida per les forces ucraïneses en un lloc fortificat.

Moscou també diu haver infligit als ucraïnesos prop de 13.000 baixes des que tropes d’Ucraïna llancessin la seva operació transfronterera més ambiciosa en aquesta guerra el passat 6 d’agost.

Segons el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, Kíiv ha arribat a controlar a la regió russa de Kursk uns 1.300 quilòmetres quadrats i un centenar de localitats.

En la seva última anàlisi de l’evolució de la situació en Kursk, l’Institut per a l’Estudi de la Guerra de Washington (ISW) confirma que Rússia està llançant contraatacs, però qualifica de “marginals” els avanços aconseguits per les tropes del Kremlin.

Rússia va començar a mitjan aquesta setmana una contraofensiva a la regió de Kursk per a tractar d’expulsar a les forces ucraïneses del seu territori.

En unes declaracions a la publicació ucraïnesa ’Espreso’, crítica amb el president Zelenski, l’analista polític i major en la reserva de la Guàrdia Nacional d’Ucraïna Oleksí Hetman va plantejar la possibilitat que les tropes del país es retirin de la zona si la contraofensiva russa gana en intensitat.

Un dels objectius declarats de la invasió ucraïnesa de Kursk era distreure a l’Exèrcit rus de la seva ofensiva a la regió de Donetsk de l’est d’Ucraïna. De moment, però, l’Exèrcit ucraïnès no ha aconseguit ara com ara detenir l’avanç rus en aquest front.

Kíev, pendent de Washington

Mentrestant, la classe política i l’opinió pública ucraïnesa tenen posats aquest divendres els seus ulls en la reunió a Washington entre el president dels EUA, Joe Biden, i el primer ministre del Regne Unit. Tots dos mandataris parlaran durant la seva trobada de la petició de Kíiv de poder utilitzar l’armament de llarg abast que li envien per a colpejar objectius militars dins de territori rus.

La qüestió ja va centrar la visita conjunta feta el passat dimecres a Kíiv pel secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, i del ministre d’Afers exteriors britànic, David Lammy. Tots dos dirigents van avançar que els transmetrien als seus respectius caps perquè aquests prenguessin una decisió.

Com a reacció, el president rus, Vladímir Putin, ha advertit aquest dijous que Rússia consideraria qualsevol atac amb aquesta mena d’armament contra territori rus com una declaració de guerra per part dels EUA, l’OTAN i els països de la UE que fan costat militarment a Ucraïna.