Més addictes demanen auxili
L’any passat 15.734 persones van iniciar un tractament per addiccions a Catalunya, un màxim històric des de l’any 1987
Contactar amb equips d’atenció, amb un enfocament multidisciplinari, ajuda a millorar l’estat de salut general de les persones
Quan comences i no pots parar és el moment en què et pots plantejar que aquí hi ha un trastorn
Cada vegada hi ha més persones amb addiccions que demanen ajuda per intentar superar una malaltia que en els casos més greus interfereix molt greument en la vida i l’entorn de qui la pateix. En aquesta tendència a l’alça, l’any 2023 van iniciar un tractament 15.734 persones en total, un màxim històric des que hi ha dades registrades, l’any 1987. Així es desprèn de l’anàlisi de les últimes dades de l’Observatori Català de Drogues i Addiccions Comportamentals de la Subdirecció General d’Addiccions, VIH, Infeccions de Transmissió Sexual i Hepatitis Víriques (Sgavih) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Però el Departament de Salut precisa que aquest increment no vol dir que s’hagi produït un augment de les addiccions, sinó que és conseqüència “d’una millora en l’accessibilitat i de l’esforç per detectar i tractar persones amb addiccions, en el marc del pla de drogues i addiccions comportamentals 2019-2025”.
El cap de la unitat d’addiccions de l’Hospital Sant Pau, el psiquiatre Sergi Abad, també destaca com a positiu el fet que la gent demani ajuda i suport dels professionals. “Les persones estan més disposades a fer aquest pas, que no és gens fàcil. Primer un intenta tirar endavant pel seu compte, i així el temps de viure amb dificultats s’allarga molt. Fomentar que la gent es decideixi a demanar ajuda, que les famílies les ajudin a fer el pas, és molt positiu”, subratlla Abad, que prefereix fugir de xifres i estadístiques i que tampoc vol entrar a valorar quantes de les persones que demanen ajuda se’n surten. “És cert que l’objectiu principal és que deixi de consumir, però el fet que contacti amb un servei ja és una porta d’entrada per acabar millorant la seva salut general.”
A Catalunya actualment hi ha 63 centres d’atenció i seguiment (CAS) a les addiccions, que permeten accedir a una àmplia gamma de recursos de la Xarxa d’Addiccions de Catalunya. “Són equips multidisciplinaris que permeten atendre altres trastorns associats, tant mentals com mèdics. El nostre èxit és vincular la persona. Primer que vingui i després que torni. I si hi ha una reducció del consum i al final arriba l’abstinència, fantàstic”, diu Abad.
L’alcohol continua sent la droga amb més demanda de tractament, amb 6.555 casos (un 44% del total). El 72% dels demandants van ser homes i l’edat mitjana, de 47 anys. En segon lloc se situa la cocaïna, amb 3.492 casos (24%), amb un 81% d’homes i una franja d’edat d’entre 30 i 50 anys. El cànnabis, amb 2.046 inicis de tractament (14%) i el 76% d’homes, va ser la droga que va generar més demanda terapèutica entre els menors de 25 anys, i seguint la tendència dels últims anys l’heroïna va marcar un mínim històric, amb 1.115 casos (7,5 % del total). Pel que fa a la resta de substàncies, només les benzodiazepines (143), les amfetamines (106) i les metamfetamines (169) van superar les 100 demandes de tractament. Pel que fa al tabaquisme, hi va haver 598 tractaments (4% del total), normalment en persones amb una addicció greu i patologies derivades del consum. El 47% eren dones i el 82% dels casos eren persones d’entre 40 i 70 anys. La majoria dels casos es van tractar des de l’atenció primària i comunitària.
Alertes per no caure en l’addicció
Abad recomana adreçar-se primer al metge de capçalera en cas que una persona sospiti d’un inici d’addicció. No és un tema fàcil. L’addicció és una malaltia crònica. “Hi ha una vulnerabilitat, una tendència a repetir la conducta del consum”, explica l’expert. Però abans d’arribar a un grau de dependència del consum patològic, es pot intentar frenar. “L’addicció no s’ha explicat prou bé. Hi ha casos més lleus i casos més greus, però la gent acostuma a demanar ajuda quan ja ha traspassat la línia.” El motiu és que és difícil tenir consciència del procés, adonar-se en quin moment entrem en un terreny que ja no podrem controlar. “Un factor de risc important és el grau de tolerància, quan per obtenir el mateix efecte has d’incrementar la dosi de la substància... Quan comences i no pots parar és el moment en què et pots plantejar que aquí hi ha un trastorn i és també un dels arguments per defensar l’abstinència.”
Demanar ajuda a temps pot evitar mals majors i sobretot un patiment molt gran. Entendre com de dur és que una substància s’apoderi de la vida de la persona, com passa en els casos més extrems, pot ajudar a eliminar certs prejudicis. “Quan un es desperta i es troba tan malament, amb tremolors, amb angoixa, que no té cap més remei que beure, el patiment és immens, i no crec que ningú vulgui patir”, reflexiona el psiquiatre del Sant Pau.
Factors de risc
Hi ha diversos factors de risc per desenvolupar una addicció. N’hi ha de genètics, tenir alguna altra malaltia mental, però també de socioeconòmics, com demostra el fet que les persones que han demanat tractament tenen un nivell educatiu i laboral més baix. De fet, el 30% tenien estudis primaris o no tenien estudis, i més del 30% estaven a l’atur. Però Abad també destaca com a factor de risc l’edat en què un comença a consumir. “És molt difícil afrontar una addicció quan ja tens una història personal i social en l’adolescència. Des del punt de vista neurobiològic, el cervell no completa la seva maduració fins als 20 anys i el consum d’una substància pot interferir en el seu desenvolupament.”
Per la seva experiència al capdavant de la unitat d’addiccions del Sant Pau, sap que una addicció la pot tenir qualsevol. A ell li agrada repetir que “mai és tard per deixar-ho” però també que “mai és tard per desenvolupar-ho”, i cita casos de persones que s’han enganxat després de perdre el marit o d’altres que ho han fet després de jubilar-se. “Ningú està exempt de risc. L’únic que s’ha de complir és que s’exposi a la conducta.”
Precisament Marta Berenguer, responsable de recursos humans de Projecte Home, destaca com en els últims anys la població que arriba demanant ajuda presenta un major grau de vulnerabilitat i també com n’arriben de més grans. “Ara tenim un home de 78 anys. La dona més gran té 65 anys. La mitjana d’edat ha augmentat. Es triga a demanar ajuda i la dificultat per aconseguir una reinserció laboral tampoc hi ajuda”, explica Berenguer, que insisteix en el grau de deteriorament en què arriben alguns usuaris després de molts anys de consumir. “A nivell econòmic, de salut i fins i tot de suport familiar, la situació ha anat empitjorant i els nostres tractaments s’han hagut d’adaptar a aquesta nova realitat.”
En el cas de Projecte Home, l’edat mitjana dels homes és de 43 anys i la de les dones, de 41. A diferència de les dades generals facilitades per Salut, aquí el principal motiu de demanda és el consum de cocaïna, a la qual se suma una altra substància. Berenguer diu que encara és baixa la percepció de risc per consum d’alcohol, un tema, però, que comença a trencar-se.
Per Abad, el fet que l’alcohol no només sigui legal i de fàcil accés sinó que en alguns moments l’entorn social t’inciti a consumir, representa també un factor de risc important. Ell no ha estudiat prou l’addicció a la tecnologia, als mòbils, a les xarxes, als quals també estem exposats. “La gran diferència és que el mòbil és imprescindible i l’alcohol no.”
