Després d’un any d’especulacions i de bombardejos latents, ahir es va fer oficial l’arribada de la guerra, en majúscules, al Líban. Israel, un exèrcit que se sap poderós després de destrossar la Franja de Gaza de manera impune, va llançar ahir contra el Líban la major operació que hi hagi llançat mai des del 2006. Al tancament d’aquesta edició, després de 24 hores de bombardejos contra centenars d’indrets del país, es comptaven més de 490 víctimes mortals –35 de les quals infants–, centenars de milers de persones desplaçades i milions de residents amb els nervis trencats, i amb sensació que el pitjor està per venir.

Daniel Hagari, portaveu de l’exèrcit israelià, va llançar al matí “un missatge d’advertència als civils libanesos que viuen en àrees utilitzades per Hezbol·là, una indicació confusa atès que Hezbol·là és l’autoritat de facto al sud del Líban. Hagari els demanava que fugissin de casa seva “per la vostra seguretat i per la de la vostra família”. Aquests missatges –que analistes qualifiquen de guerra psicològica– imiten les tàctiques emprades a Gaza durant els primers mesos d’ofensiva, quan Israel va engegar una operació d’expulsió massiva al nord de la Franja que acabaria desplaçant dos milions de persones a tot el territori, gairebé la totalitat de la població de l’enclavament.

També com a Gaza, els civils van rebre ahir missatges amenaçadors als seus telèfons en què se’ls comminava a abandonar el territori. Els bombardejos eren tan continuats que hi va haver ciutadans que, tot i voler marxar del sud, no van poder-ho fer per l’amenaça de la metralla, que no deixava de caure del cel.

Les FDI (exèrcit) asseguren que estan apuntant contra capacitats militars de Hezbol·là, però residents del Líban al·leguen –com han fet des de l’octubre– que Israel està bombardejant també camps agrícoles i altres recursos necessaris per a la subsistència de desenes de milers de persones. Els bombardejos, de fet, van impactar contra almenys dues ambulàncies, un camió de bombers i un centre mèdic.

El caos va apoderar-se de les carreteres del país, incapaces d’embotir tots els vehicles que volien enfilar cap al nord i allunyar-se d’Israel. A Beirut hi arribaven famílies sense lloc per fer-hi nit, mirant de contactar ciutadans mobilitzats a títol personal per trobar pisos buits. Però la capital no estava lliure de bombardejos. Diversos míssils van impactar contra un edifici residencial on, segons Israel, hi havia un alt comandant de la milícia, informació no confirmada al tancament d’aquesta edició. La setmana passada, el Líban va patir centenars d’explosions a tot el país a partir de buscapersones i walkie-talkies reconvertits en petites bombes, uns atacs que Netanyahu ha deixat caure que són obra israeliana. El Líban va suspendre el curs escolar durant una setmana. Ahir, escoles de tot el país van obrir les aules buides per allotjar famílies expulsades del sud del Líban.

Després de 12 mesos d’ofensiva a Gaza sense aconseguir cap dels seus principals objectius –el rescat amb vida dels captius i la total eliminació de Hamàs–, l’exèrcit israelià redirigeix les tropes contra el Líban en una guerra amb Hezbol·là en què costa de veure quin rèdit en pot treure cap dels dos bàndols. El Líban va patir ahir el dia més mortífer des de la guerra civil, acabada el 1990, superant també el dolor per l’explosió del port de Beirut, el 2020. Centenars de milers de civils observen resignats l’avenç dels esdeveniments tenint present la llibertat amb què Israel ha actuat a Gaza. Ara, temen, pot ser el seu torn.