Tot i el vertigen. Sempre dic el mateix: és molt fàcil queixar-nos des del sofà, és molt fàcil fer un comentari a les xarxes, però si vols canviar les coses, implica-t’hi. Així, doncs, tot i el vertigen, em vaig llançar a la piscina i ara soc aquí.

Fem una oposició constructiva, en el sentit que treballem molt per a la ciutat, fem propostes per a la ciutat, pensem en la ciutat, però també fiscalitzem i treballem per tot allò que creiem que és just.

Tot i la patacada electoral d’ERC, cal dir que crec que Tarragona va valorar moltíssim la feina feta. Segurament vam ser, després de tot, els menys malparats: vam perdre un regidor.

Aquest tema està vinculat al contracte més important d’un ajuntament, que acostuma a ser el de la brossa. El contracte de la neteja té més de vint anys. S’havia de fer un contracte nou. En el govern de Pau Ricomà es va encarregar fer un plec nou i treure’l a concurs. Però sempre passa el mateix: és dur enfrontar-se a certs poders que porten tants anys governant i manegant... Amenaces, coses molt greus. Arriben els socialistes, agafen el nostre contracte, fan quatre canvis, maquillatge, el presenten. Sabem que és bo per a la ciutat i necessari. Però és un contracte de més de 200 milions d’euros. Quan es parla de tants milions passen coses estranyes, malauradament. I una de les coses que han passat i que és extremadament greu és que una cap tècnica ha estat espiada. Significa, per tant, que l’Ajuntament de Tarragona ha estat espiat.

L’alcalde deia que ell potser també havia estat espiat. Jo li deia que no entenia que un alcalde digui que no sap si el seu telèfon està punxat o no, i que trigui mesos a saber-ho. És que és molt estrany, no ho acabem d’entendre.

Volem el nou contracte de la brossa: que s’apliqui i, mentre no s’apliqui, que aquest servei es gestioni bé. Aquest 2024 ja havia d’entrar en vigor, i com que no hi ha entrat hi ha uns diners i en lloc d’aplicar-los a llogar maquinària i millorar el servei de la brossa, es destinen a d’altres coses. És evident que hi ha una queixa general de tots els ciutadans, que la ciutat està brutíssima. Una altra qüestió són les línies vermelles que tenim molt clar que no deixarem traspassar; per exemple, l’Anella Verda, que no es toca. Després, evidentment, hi ha la transparència, m’hi referia quan parlàvem de l’espionatge.

El primer any vam fer confiança a l’alcalde, fins i tot vam aprovar els pressupostos al seu costat. Les coses han canviat molt, perquè no tenim la sensació que puguem tenir confiança en l’alcalde, pel cas de l’espionatge i perquè els pactes als quals vam arribar per aprovar els pressupostos no s’han complert. Per tant, la confiança cap a l’alcalde està molt tocada.

Per exemple, un pla d’accessibilitat que havíem pactat, de 200.000 euros, i no s’ha fet absolutament res. Després hi havia el tema d’una xarxa de centres cívics, en què, fins i tot, els vam proposar el local que podien agafar, què havien de fer, quins veïns necessitaven què i això també està aturadíssim. Aquest primer any, els ho diem, el govern ha estat vivint molt de projectes que nosaltres ja vam deixar fets. A la vegada, estem veient que tot està prou aturat.

L’alcalde s’assegura la governabilitat de l’Ajuntament de Tarragona pactant constantment amb Junts i amb els exregidors de Vox, que ara són no adscrits. En diem “exregidors de Vox”, però hauríem de dir “regidors de Vox”, perquè un dels socis de l’actual govern d’aquests “ex” era el portaveu del partit d’ultradreta. Per tant, sabia perfectament quina era la seva ideologia. Se’ns fa molt difícil creure que es canviï d’ideologia tan fàcilment. A més a més, si comptem que l’alcalde ve de Ciutadans, i a més a més, que l’últim favor que els ha fet és que a un d’ells li ha fet un augment de sou perquè ha passat de dedicació parcial a completa... S’està incomplint el que es va afirmar al principi del mandat: l’alcalde va dir que amb la ultradreta no hi parlaria, que no s’hi relacionaria, i ara hi negocia, hi pacta i se’n beneficia.