Molt positivament, perquè és un projecte de recerca important i útil per posar a prova la tecnologia i avaluar-ne impactes ambientals. Cal reforçar l’equip i que funcioni el més aviat possible.

L’aprovació del reial decret és una gran notícia, ja que permet avançar en la regulació d’aquesta tecnologia clau per a la descarbonització. Ara el que cal és accelerar la convocatòria de subhastes a les zones habilitades, entre elles el golf de Roses. Els promotors, que portem anys treballant els nostres projectes, estem més que preparats.

Tant el govern de la Generalitat anterior com l’actual han manifestat la seva ferma voluntat d’impulsar l’eòlica marina al golf de Roses, en la mateixa línia del govern espanyol. Els governs estan alineats i els promotors preparats, així que les primeres subhastes podrien convocar-se tant a les Canàries com a Catalunya. I hi ha gent en contra, ho respectem, però també molta a favor, o que almenys assumeix que s’ha de fer alguna cosa. Segurament, però, són menys visibles.

El Plemcat serà un primer endoll al mig del mar connectat amb la xarxa elèctrica convencional en terra ferma, i s’hi assajaran tres prototips. Però la fase de permisos és crítica, com deia fa pocs dies la consellera. Pensem que en els informes d’impacte ambiental s’ha fet bona feina, sòlida. Però ara falta un acord amb els ajuntaments afectats per relligar els aspectes urbanístics.

Al Plemcat esperem posar a prova el nostre model de flotador Hive Wind, amb una turbina acoblada d’una potència d’11 MW, que seria una mida ja considerable i equivalent a la dels projectes comercials. És un flotador d’acer semisubmergible i triangular, ancorat al fons per cadascun dels tres vèrtexs. I amb una tecnologia modular, que es podria fabricar per peces en diferents tallers, acoblar-les, per exemple, al port de Tarragona, i traslladar-los fins a Roses remolcats per mar.

El sector de l’eòlica marina està en evolució contínua. A la Xina ja estan provant un prototip de flotador amb dues turbines que sumen més de 16 MW i que ha resistit el pas d’un tifó per la zona. I al Regne Unit també han confirmat un projecte flotant d’uns 400 MW, on participa un dels nostres socis, i parlen d’aerogeneradors de 18 i 22 MW per unitat. Les turbines creixen i això farà baixar els costos de generació, que és el que vol el client final: energia neta al preu més reduït possible. És una mica el que ha passat amb les plaques solars, que 20 o 30 anys enrere eren caríssimes, i avui és una tecnologia relativament barata.

Com més potència, pales més grans, sí. Tot i que també s’aconsegueix més eficiència i cada cop s’avança més en mesures per evitar impactes, per exemple, en ocells.

En paral·lel i en espera del concurs de l’Estat. En les previsions més optimistes, si ens l’adjudiquessin ara, aquest projecte privat no començaria a funcionar fins al 2032. I el parc d’R+D+I de la Generalitat ja faria temps que estaria en marxa per treure’n les conclusions i lliçons oportunes, com ara la necessitat d’una línia terrestre soterrada. Nosaltres, però, ja fa un any i mig que recollim dades amb una boia i ens confirmen que seria plenament viable.

Les dades de vent són bones, tot i que el 2023, per exemple, no va ser especialment ventós. La zona de la badia de Roses, en l’àmbit del golf del Lleó, és una de les millors zones a la Península ibèrica per a l’eòlica marina. I si volem anar cap a un model descarbonitzat, a Catalunya tenim poques opcions, com altres països que hi aposten.

S’estan engegant projectes al Regne Unit, als Països Baixos, França, Noruega, Corea del Sud, Taiwan, el Japó, per aquests avantatges, que queden lluny de la costa, no ocupen espai a terra, són eficients i poden produir dia i nit, estiu i hivern, compatibles amb el medi ambient.

Des de Parc Tramuntana continuem fent pedagogia i explicant els nostres plans, transparents i participatius, perquè la gent i les empreses de l’Empordà es puguin implicar en el finançament, a través de microparticipacions o l’entrada d’altres empreses sòcies. Però és cert que encara estem en un moment molt inicial. Perquè això sigui possible, cal esperar a guanyar el concurs de projectes comercials, i hi ha altres empreses interessades, entre les quals grans multinacionals del sector energètic.