Les millores en la qualitat de vida i la dieta, al costat dels avanços mèdics, van elevar espectacularment l’esperança de vida en els últims dos segles fins a gairebé duplicar-la en el passat segle XX, però en les últimes tres dècades el ritme d’augment s’ha alentit considerablement.

Així ho adverteix aquest dilluns un estudi dirigit per la Universitat d’Illinois Chicago (UIC) i publicat en la revista Nature Aging que suggereix que els éssers humans s’acosten a un límit biològic de la vida.

Segons l’anàlisi, malgrat els freqüents avanços en medicina i salut pública, l’esperança de vida en néixer en les poblacions més longeves del món només ha augmentat una mitjana de sis anys i mig des de 1990, un ritme molt per sota de les expectatives d’alguns científics que van pronosticar que l’esperança de vida augmentaria a un ritme accelerat en aquest segle i la majoria de les persones nascudes avui viurien més de 100 anys.

Segons S. Jay Olshansky, autor principal de l’estudi i membre de l’Escola de Salut Pública de la UIC, els majors augments de la longevitat ja s’han produït gràcies a la lluita contra les malalties. Això deixa als efectes nocius de l’envelliment com a principal fre per a una major prolongació de la vida.

“Ara hem de centrar-nos en els esforços per a retardar l’envelliment i prolongar l’esperança de vida”, afirma Olshansky.

Esperança de vida i salut

L’esperança de vida és un paràmetre relativament nou que mesura el nombre d’anys que una persona està sana, no sols viva.

L’anàlisi, realitzat amb investigadors de la Universitat de Hawaii, Harvard i UCLA, és l’últim capítol d’un debat de tres dècades sobre els possibles límits de la longevitat humana.

En 1990, Olshansky va publicar un article en Science en el qual sostenia que els éssers humans s’acostaven a un sostre d’esperança de vida entorn dels 85 anys i que els avanços més significatius ja s’havien produït mentre que altres científics opinaven que els avanços en medicina i salut pública accelerarien les tendències del segle XX cap al segle XXI.

Els resultats de l’estudi publicat en Nature Aging recolzen la idea que l’augment de l’esperança de vida continuarà alentint-se a mesura que augmenti el nombre de persones exposades als efectes perjudicials i immutables de l’envelliment.

L’estudi va analitzar dades dels vuit països més longeus i de Hong Kong, així com dels Estats Units, un dels pocs països que ha experimentat un descens de l’esperança de vida en el període estudiat.

Segons Olshansky, encara que en aquest segle hi hagi més persones que aconsegueixin els cent anys o més, aquests casos continuaran sent atípics i no pujaran significativament l’esperança mitjana de vida.