El Premi Nobel de Física ha reco­ne­gut aquest 2024 la recerca en el camp de la Intel·ligència Arti­fi­cial. La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia ha anun­ciat aquest dimarts que John J. Hop­fi­eld i Geof­frey E. Hin­ton són els gua­nya­dors del guardó pels seus “des­co­bri­ments i inven­ci­ons fona­men­tals que per­me­ten l’apre­nen­tatge automàtic amb xar­xes neu­ro­nals arti­fi­ci­als”.

L’enti­tat des­taca en un comu­ni­cat que els dos científics han uti­lit­zat “eines de la física per desen­vo­lu­par mètodes que són la base del poderós apre­nen­tatge automàtic l’actual” amb xar­xes neu­ro­nals arti­fi­ci­als, és a dir, la intel·ligència arti­fi­cial.

Aquests des­co­bri­ments es van ins­pi­rar ori­gi­nal­ment en l’estruc­tura del cer­vell humà. En la intel·ligència arti­fi­cial, les neu­ro­nes estan repre­sen­ta­des per nodes que tenen dife­rents valors. Aquests nodes s’influ­ei­xen mútua­ment a través de con­ne­xi­ons, sem­blants a sinapsis, i que poden ser més for­tes o febles.

El físic, biòleg i neuròleg nord-ame­ricà John Hop­fi­eld (Chi­cago, 1933) va idear una xarxa neu­ro­nal arti­fi­cial que uti­litza un mètode basat en la física per emma­gat­ze­mar i recrear patrons con­tin­guts en dades. La cone­guda com la Xarxa Hop­fi­eld fun­ci­ona com una memòria asso­ci­a­tiva que pot, per exem­ple, iden­ti­fi­car imat­ges incom­ple­tes o dis­tor­si­o­na­des a par­tir d’altres emma­gat­ze­ma­des prèvia­ment.

El psicòleg i informàtic anglo­ca­na­denc Geof­frey Hin­ton (Lon­dres, 1947) va apli­car aquests conei­xe­ments a un altre mètode, l’ano­me­nada Màquina de Boltz­mann, que pot des­co­brir de manera inde­pen­dent pro­pi­e­tats a dades. Aquest sis­tema pot clas­si­fi­car imat­ges o crear nous exem­ples del tipus de patró amb el qual ha estat entre­nat.

Les des­co­ber­tes de Hop­fi­eld i Hin­ton han con­tribuït a l’actual “desen­vo­lu­pa­ment explo­siu de l’apre­nen­tatge automàtic“ i són fona­men­tals per a les grans xar­xes neu­ro­nals arti­fi­ci­als que s’uti­lit­zen avui dia. “Mal­grat que els ordi­na­dors no poden pen­sar, les màqui­nes poden imi­tar les fun­ci­ons com la memòria i l’apre­nen­tatge. Els guar­do­nats d’aquest any en Física han aju­dat a fer això pos­si­ble”, ha asse­nya­lat la ins­ti­tució.

El Nobel de Física és el segon premi anun­ciat en aquesta nova edició dels pres­ti­gi­o­sos guar­dons de l’Acadèmia sueca. L’enti­tat va donar a conèixer ahir dilluns els gua­nya­dors del Nobel de Medi­cina, que va recaure en els nord-ame­ri­cans Vic­tor Ambors i Gary Ruvkun, i en els pro­pers dies se sabran els de Química, Lite­ra­tura i de la Pau. La pre­sent ronda la tan­carà dilluns vinent el premi d’Eco­no­mia.